El sector lleter català reclama preus més alts als productors

El coordinador nacional de Unió de Pagesos, Joan Caball, va reclamar a l’Administració que prohibeixi i persegueixi la revenda a pèrdua a la cadena alimentària. Caball va assenyalar directament Mercadona, que per la seva posició rellevant al mercat espanyol (més d’una quarta part de la quota de mercat en supermercats) té una influència important en l’establiment dels preus mitjans. Des de l’1 de gener del 2021, està en aplicació el Pla Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentària 2021-2025, que pretén proporcionar a Espanya «un marc sòlid, estable i alhora flexible» per fer el control oficial sobre aliments i pinsos, en què administracions públiques, operadors econòmics i consumidors trobin un referent per a obligacions i garanties. A la pràctica, el pla encara no ha aconseguit eliminar les tensions en la formació de preus. 

La llet ha sigut històricament un producte estratègic per al sector de la distribució, com a article ganxo per atraure clients, tant particulars com de bars i restaurants. Per això, les ensenyes són dures en les negociacions i es resisteixen a pagar més que els competidors. També com a base de les polítiques de solidaritat i sostenibilitat de les mateixes cadenes. En el cas de Mercadona, per exemple, a finals del mes d’abril passat la firma va entregar un total de 10.800 litres de llet sencera Hacendado a la Creu Roja de Catalunya. En total, aquest any, Mercadona havia donat més de 1.652.000 quilos d’aliments. El 2020, la firma va donar 3.036 tones, any en què va duplicar les donacions.

Unió de Pagesos insta la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC) a analitzar si la situació del sector lleter respon a una manipulació del mercat. La representació empresarial ramadera també reclama a les autoritats que limitin les explotacions lleteres a un màxim de 300 vaques en producció, per evitar desequilibris entre explotacions i millorar el tracte animal.

Segons l’Observatori del Boví de Llet del 2020, encara pendent de tancar, apunten que cada productor perd 1,82 cèntims per litre de llet produïda. Els costos de producció van oscil·lar entre els 34,29 i els 35,56 cèntims per litre, segons la mateixa font, mentre que el preu de venda en origen es va situar en 33,74 cèntims.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Catalunya va reduir el cens d’explotacions lleteres a 439 a finals de l’any passat, després d’un degoteig de tancaments que no s’atura. De les 1.633 granges que hi havia a Catalunya el 2000, el desembre del 2020 havien abaixat la persiana 1.194. En 20 anys han abandonat l’activitat el 73,1% del professionals del sector lleter a Catalunya. Més de la meitat de les granges catalanes (50,8%) tenen menys de 100 vaques mentre que només 30 productors (el 7,2% del total) produeixen el 44,2% de la llet total catalana.

El 80% de la llet que es produeix a Espanya s’acaba venent com a líquida i, d’aquesta, el 55% es ven en marques de distribució per a la seva venda sense marca que la recolzi. Segons Unió de Pagesos, Mercadona copa més del 50% de la distribució amb marca blanca lletera a Espanya. La fèrria negociació de Mercadona, que intenta no pagar per sota dels mitjans preus, ha posat en dificultats aquesta mateixa setmana productors de cooperatives de la Plana de Vic i d’Osona, segons Unió de Pagesos, que han vist com una quarantena dels seus membres es quedaven sense distribuïdor després de rescindir-se contractes. La firma negociadora interposada és Làctia Agroalimentària, formada per els cooperatives Lletera de Campllong i la Cooperativa Ramadera de la Vall dels Pedroches (COVAP). El sector i el mateix Ministeri d’Agricultura sempre han defensat que una de les maneres més directes d’elevar el preu pagat als productors per la llet és incrementar el pes de la venda dels productes de valor afegit relacionats. Mentre la producció es destini majoritàriament a la venda sense transformació, serà més complicat que els distribuïdors flexibilitzin la negociació i incrementin el pagament a productors amb estructures de costos més elevats que les grans explotacions situades en altres zones.