Tributació

És més el soroll que les nous amb l’impost mínim global

Els experts lloen l’acord per a un gravamen mínim global per a multinacionals, però dubten que s’apliqui a curt termini

Britain hosts in-person G7 Finance Ministers Meeting

Britain hosts in-person G7 Finance Ministers Meeting / HOLLIE ADAMS / POOL (EFE)

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Al segle XVI, William Shakespeare va escriure la comèdia romàntica ‘Much ado about nothing’, traduïda a Espanya com ‘Molt soroll per no res’. I alguns experts en fiscalitat recorren a aquest títol, que a més és una dita popular per parlar de l’impost mínim global a les multinacionals acordat pels ministres d’Economia dels països més rics, el G-7, fa uns dies. «És un primer pas de caràcter polític», que ja és molt, afirma José María Duran-Cabré, director de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB). Però cal veure com es concreta a nivell tècnic el pacte, que moltes economies, començant pels EUA, necessiten per augmentar la recaptació per pal·liar els efectes de la crisi de la Covid, adverteix.

En tot cas, l’objectiu seria captar una part del 40% dels beneficis de les multinacionals a l’exterior que recalen en paradisos fiscals. Això, segons l’OCDE, es tradueix en més de 200.000 milions d’euros anuals, una petita porció del PIB mundial, però molts diners que els països no poden destinar a hospitals, escoles o carreteres.

Immediatament se li va donar al pacte el caràcter d’«històric». En certa mesura ho és, perquè, a més, suposa la tornada dels EUA de Joe Biden a la multilateralitat abandonada pel seu antecessor, Donald Trump, que al seu torn està necessitat de recursos per al seu bilionari pla d’infraestructures per superar la crisi de la Covid. I el mateix passa amb altres grans economies. En tot cas, en el context actual com a element afavoridor, destaca el fet que «la pressió és molt alta, no només per part dels governs i administracions, sinó per part de les empreses que paguen més impostos», apunta Duran-Cabré.

Però també hi ha perdedors que s’hi resistiran, a més de les grans tecnològiques i els paradisos fiscals tradicionals. Són països com Holanda o Irlanda i d’altres que han propiciat els acords fiscals a mida (’tax rulings’) dels quals s’han beneficiat multinacionals i que els han permès atraure inversió a base de gravar molt lleugerament a gegants tecnològics com Apple, Google, Facebook o Amazon.

Jordi Andreu, professor d’OBS Business School, no té clar que es pugui dissenyar una arquitectura que eviti que aquestes companyies puguin eludir el pagament d’impostos a través de territoris que optin per continuar atraient capital mitjançant baixa o nul·la tributació. «És un acord molt vague. Sabem que es parla d’un tipus mínim del 15%, però no sabem com es calcularà o com s’aplicarà en les legislacions nacionals», afirma. Segurament, els departament tributaris d’aquestes companyies trobaran la manera d’alleugerir la factura fiscal.

Notícies relacionades

I després del G-7 vindrà el G-20 i l’OCDE i el total de 140 estats que formen part del projecte BEPS (per les seves sigles en anglès, que significa 'erosió de la base imposable i trasllat de beneficis '), creat el 2013 per combatre les pràctiques d’elusió fiscal internacional. El camí per gravar més aquestes companyies serà llarg.

I ja hi ha països que estan preparant estratègies per pal·liar els efectes d’aquest futur gravamen. Diversos cantons suïssos estudien incentius per continuar sent competitius per atraure capital, perquè 18 dels 26 existents compten amb impostos sobre els beneficis inferiors al 15%, segons el 'Financial Times'. I caldrà fer un gran esforç perquè no passi com amb la refundació del capitalisme que va augurar el que era president francès, Nicolas Sarkozy, en plena crisi financera del 2008. Una vegada que va començar a amainar el temporal, la idea es va anar oblidant... fins avui.