¿Què és el factor de sostenibilitat de les pensions?

Pensions lligades a l’esperança de vida

«El factor de sostenibilitat es defineix com un instrument que amb caràcter automàtic permet vincular l’import de les pensions de jubilació del sistema de la Seguretat Social a l’evolució de l’esperança de vida dels pensionistes», segons queda definit per llei. És a dir, com més esperança de vida, menys pensió. L’esperit de la fórmula és, en principi, garantir la sostenibilitat del sistema públic de pensions. D’aquí, el nom. El PP, concretament sota la responsabilitat de la llavors ministra d’Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez (avui amb càrrec a la CEOE), va dissenyar aquest model per contenir la despesa pública contra el progressiu envelliment de la població.

El raonament que va plantejar Báñez va ser el següent: la gent cada vegada viu més anys, cosa que implica haver de pagar més temps una pensió. I cada vegada hi ha més població jubilada, en proporció amb el nombre de treballadors actius. És a dir, més persones que cobren i menys que cotitzen per pagar. I per garantir que hi ha prou diners a la caixa, les pensions pujaran més o menys en funció de l’esperança de vida. Si la gent viu cada vegada més anys, cobrarà menys de pensió.

¿Com es calcula?

El factor de sostenibilitat es calcularà per a cada jubilat una vegada abandoni el mercat laboral i passi a retirar-se. És un càlcul únic, que es modula cada cinc anys. Aquesta fórmula, recollida a l’article 211 de la llei general de la Seguretat Social, contempla dues variables. D’una banda, les taules de mortalitat de la població pensionista d’aquell any. L’Estat mira a quina edat, de mitjana, estan morint els actuals jubilats i allà estableix l’esperança de vida del nou pensionista. Cada cinc anys s’introdueix un component de revisió.

I l’altra variable és com de prop o lluny està l’acabat de retirar-se dels 67 anys, l’edat legal de jubilació. Per obtenir la pensió íntegra és necessari haver cotitzat 37 anys, una cosa difícil per a determinats col·lectius, amb carreres laborals intermitents o amb llacunes de cotitzacions.

¿Està ja en vigor?

No, en principi la seva entrada en vigor estava prevista per al 2019, però el fort rebuig social que ha generat aquesta mesura des que el PP la va aprovar el 2013 ha provocat que els diferents governs hagin anat posposant la seva entrada en vigor. Actualment, si bé l’actual Executiu s’ha compromès a derogar-la abans, està previst que comenci a regir a partir del 2023.

Notícies relacionades

El rebuig d’Escrivá de derogar ara el factor de sostenibilitat de les pensions impedeix l’acord amb els sindicats

La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>

La paternitat de la mesura és del PP, tot i que el PSOE ja el 2011 va encunyar una incipient reforma que introduïa, en la disposició addicional cinquanta-novena, un «factor de sostenibilitat del sistema de la Seguretat Social». Aquest no va arribar a desenvolupar-se i l’avenç electoral convocat per José Luís Rodríguez Zapatero va deixar en mans del PP vertebrar aquesta reforma. Tot i que el redactat d’aquesta disposició addicional ja invoca «l’objectiu de mantenir la proporcionalitat entre les contribucions al sistema i les prestacions esperades», esmenta l’esperança de vida i es compromet a posar en marxa una fórmula el 2027.

¿Com afecta el pensionista?

Existeix consens entre els agents socials i el Govern sobre que aquesta fórmula implica una pèrdua de poder adquisitiu per als pensionistes. Ja que les pensions cada vegada anirien pujant menys i no al ritme de l’encariment de la vida. Segons els càlculs que va citar Escrivá amb referència a la Comissió Europea, això provocaria una pèrdua de poder adquisitiu acumulada del 30% per als pensionistes els pròxims 30 anys.