Alemanya davant el consorci immobiliari més gran d’Europa

No és el primer intent de fusió entre els gegants immobiliaris alemanys. No obstant, en aquesta ocasió es produeix en un context diferent: després del recent rebuig del Tribunal Constitucional a la llei de límit del lloguer aprovada pel govern de Berlín i amb unes eleccions federals a la cantonada, per a les quals l’accés a vivenda de lloguer assequible serà un tema central de campanya, la societat alemanya està més sensibilitzada sobre el sobreescalfament i el conseqüent encariment del mercat immobiliari, especialment en centres urbans com la capital, que ha vist com els preus del mercat de lloguer explotaven durant l’última dècada.

Potser per això, la nota de premsa amb la qual Vonovia feia pública l’OPA conté compromisos per crear un mercat de lloguer sostenible i també de promeses de tall social: les dues empreses volen «oferir a la política propostes concretes per al tens mercat de lloguer» de Berlín. 

Promeses socials

Després de la fusió, Vonovia i DW es comprometen a no pujar els preus de lloguer de les seves vivendes més d’un 1% anualment a la capital alemanya durant els pròxims tres anys, i acoblar-los a l’avenç de la inflació entre el 2024 i el 2026. Així mateix, prometen que les inversions de modernització dels seus edificis, establerta per la llei, no suposin un encariment de més de 2 euros per metre quadrat. Les dues empreses han acordat a més amb el govern regional de Berlín la venda a les autoritats de la ciutat-estat d’aproximadament 20.000 vivendes que actualment formen part de la seva cartera immobiliària a la capital alemanya – la majoria de propietats de DW es troben a Berlín –. A canvi, Vonovia ingressarà al voltant de 6.000 milions d’euros per cofinançar l’operació de compra de la seva competidora.

Després d’anys de polítiques de vivenda de tall neoliberal – en els quals es van privatitzar milers de vivendes que estaven en mans de les municipalitats i durant els quals es va deixar de construir vivenda pública –, el tripartit de socialdemòcrates del SPD, ecoliberals de Els Verds i postcomunistes de Die Linke que governa Berlín vol ara recuperar la propietat de part del mercat immobiliari per oferir lloguers a preu protegit.

Desconfiança i crítiques

L’anunci dels dos gegants immobiliaris ha sigut ben rebut per bona part de la política alemanya. Més enllà de la unió conservadora de la CDU-CSU i dels liberals de l’FDP – que van impulsar la demanda contra la llei de límit de lloguer de Berlín –, el candidat a canceller socialdemòcrata i actual ministre federal de finances, Olaf Scholz, va dir que l’anunci de fusió demostra que «la protecció dels arrendataris està molt amunt a l’agenda» política del país.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

El líder dels postcomunistes de Die Linke a Berlín, Klaus Lederer, fins i tot interpreta les promeses socials de Vonovia i Dw com «concessions» davant el «potent moviment d’inquilins» berlinès. Aquest optimisme dels postcomunistes es degui potser al preu polític que podrien pagar a les pròximes eleccions regionals de la capital alemanya, després d’haver fracassat amb el projecte de limitar el lloguer de centenars de milers de vivendes. Die Linke va ser un actor fonamental per a l’aprovació de la legislació frenada finalment pel Constitucional alemany per considerar que la política de vivenda és competència de govern federal.

Menys optimistes són l’Associació d’Inquilins de Berlín i les organitzacions socials que porten mesos recollint firmes a la capital alemanya per impulsar un referèndum sobre l’expropiació de més de 3.000 immobles – més de 240.000 vivendes – en mans de grans consorcis immobiliaris amb presència en borsa, amb Deutsche Wohnen com a principal representant: «DW s’ha decidit per una absorció per Vonovia amb l’esperança que els berlinesos i les berlineses no recolzin la petició de referèndum gràcies al canvi del seu nom».