Foment carrega contra l’IRPF a Catalunya

Catalunya té un IRPF dels més alts d’Espanya. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat el Departament d’Economia de Foment del Treball a través d’un informe en el qual es compara la fiscalitat de les comunitats autònomes. El tipus mínim d’aquest impost és del 12%, dos punts i mig per sobre de la mitjana i en els màxims ocupa la quarta posició, juntament amb Astúries i Cantàbria (25,5%, mig punt per sobre).

Aquesta situació fa que la comunitat «no sigui atractiva ni competitivament ni fiscalment». Tot això contrasta amb comunitats amb un producte interior brut (PIB) similar a Catalunya. I destaquen l’exemple de Madrid, que compta amb «uns tipus impositius més baixos –el mínim (9%) i el màxim (21%)». En general, el tipus mínim del conjunt d’autonomies se situa en una mitjana del 9,68% i la seva mitjana es troba en el 9,5%. Quan al màxim, la mitjana és del 24,5% i la seva mitjana, en el 25%.

Foment manté des de fa temps una intensa ofensiva contra la política fiscal de la Generalitat i ha recorregut fins i tot a la publicitat per denunciar-la quan ERC va acordar els Pressupostos del 2020 amb els comuns, que incloïen pujades a les rendes altes de l’IRPF i en l’impost de successions, entre d’altres. Amb el canvi de Govern, l’organització empresarial ha llançat aquest informe que pretén sensibilitzar els nous representants de l’Executiu català, que compta ara amb un independent proposat per Junts, Jaume Giró, al capdavant de la Conselleria d’Economia, que ha rellevat al que ja és president, Pere Aragonès, d’ERC, que fins ara era vicepresident i titular d’aquesta cartera.

L’informe, que critica l’escassetat d’avantatges tributaris en comparació on altres territoris, emplaça, al seu torn, la Generalitat a introduir deduccions per a famílies nombroses i monoparentals i també per adopció internacional o per part o adopció múltiple per facilitar i incentivar l’augment de la natalitat i l’adopció, especialment en zones en risc de despoblació. L’estudi constata que Catalunya «només presenta deduccions per naixement o adopció nacional (150 euros en declaració individual i 300 en la conjunta), per acolliment familiar de menors (500 euros) i per viudetat durant tres anys (150 euos). No obstant, les quanties són molt limitades en comparació amb altres autonomies.

Sanitat

També remarca la falta d’incentius per utilitzar la sanitat privada, que a Catalunya té una presència destacada i suposa una via d’escapament per al col·lapse de la pública, recorden. En sanitat, en la qual Catalunya té una presència destacada de sanitat privada. Manca, per exemple, de deduccions per despeses de malaltia, que existia fa uns anys i «que han recuperat les Canàries i Cantàbria amb una desgravació del 10%».

Tampoc hi ha avantatges fiscals per dependència, minusvalidesa o la tercera edat, «malgrat les seves referències en el discurs públic». De fet, Catalunya és «l’única comunitat del règim comú sense cap deducció en aquesta categoria». I en vivenda, Catalunya presenta deduccions «amb nivells molt més baixos»: un 1,5% per rehabilitació de la vivenda habitual, un 10% pel seu lloguer per a joves menors de 35 anys i algun altre col·lectiu, així com un 15% per obres d’adequació i accessibilitat.

Deduccions menors

Comparant amb altres autonomies, Catalunya ofereix «deduccions molt més baixes». A més, no inclou deduccions autonòmiques per adquisició de vivenda ni per lloguer (per al conjunt de la població de caràcter general). Donades les necessitats de vivenda, Catalunya hauria de plantejar deduccions que incentivin el creixement del parc tant de lloguer com de propietat, per fer-lo més accessible.

Foment valora la deducció del 25% per donacions a la investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació (R+D+i). No obstant, reclama ampliar-la «per guanyar una diferència competitiva a nivell fiscal» i acompanyar-la d’altres deduccions per donacions com les de convenis de col·laboració empresarial, mecenatge cultural, científic, etc., com fan moltes comunitats (per exemple, Múrcia amb el 50%) o els de donacions de béns culturals i patrimonials, així com donacions per a la seva conservació.

L’estudi de la patronal catalana destaca que les deduccions per donacions per impulsar el mecenatge són relativament baixes a Catalunya en comparació amb altres autonomies, com Madrid, les Balears, Castella-la Manxa, Cantàbria o les Canàries, amb el 15% de la donació.

Incentivar la inversió

Notícies relacionades

Cementos Molins unifica en una marca els seus negocis i remarca l’aposta verda

Galán: "Valem més que totes les energètiques espanyoles juntes"

L’informe també afirma que «sorprèn que, quant a inversions, Catalunya només se centri en les enfocades a atraure les dels àngels inversors». Malgrat que és un aspecte positiu, Foment defensa «incentivar la inversió en empreses pel públic general per fomentar la rendibilització del capital estalviat i la creació d’una cultura financera, molt necessària en el nostre país». També haurien de considerar-se les deduccions per inversió en sectors estratègics del país i es considera «cridanera la inexistència de deduccions en l’àmbit laboral». La patronal les defensa com a mesura per atraure talent i emprenedoria a zones rurals en risc de despoblació, i talent qualificat en el camp científic, tècnic i de l’R+D, per les quotes a la Seguretat Social d’un treballador inclòs en el Sistema Especial per a Empleats de la Llar del règim general de la Seguretat Social.

En educació, «sorprèn que la Generalitat de Catalunya no proporcioni facilitats amb deduccions fiscals en l’IRPF», apunten els autors de l’estudi. També advoca per deduccions per facilitar una mobilitat més sostenible per adquisició de vehicles elèctrics i d’abonaments de transport públic. I introduir deduccions per l’obtenció de subvencions o ajudes per pal·liar els efectes de la pandèmia en les famílies.