El Govern proposa Marc Murtra per presidir Indra en substitució d’Abril-Martorell

Marc Murtra, exdirector de gabinet del socialista Joan Clos en la seva etapa com a ministre d’Indústria, es perfila com a nou president d’Indra en substitució de Fernando Abril-Martorell, el cessament del qual el Govern va confirmar divendres que vol forçar. La comissió de nomenaments i retribucions de la companyia ha analitzat aquest dilluns la seva candidatura, proposada per l’Executiu a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), que està representada en l’esmentada comissió per l’exministre socialista Miguel Sebastián.

L’òrgan d’administració continuarà les seves deliberacions aquest dimarts per poder elevar després una proposta al consell, que haurà de decidir si li dona suport i la proposa a la junta d’accionistes per a ratificació. La companyia de tecnologia i defensa, de la qual l’Estat és primer propietari amb un 18,75% de les accions, cotitza a l’Ibex 35 i aquest dilluns ha caigut un altre 4,72%, addicional al 7,96% en què es va desplomar divendres després de l’anunci de la intenció del Govern de cessar el seu president des del 2015.

Murtra (Blackburn, Regne Unit, 1972) és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i màster en direcció d’empreses per la New York University-Leonard N. Stern School of Business. Murtra va començar la seva carrera en empreses energètiques (British Nuclear Fuels) i de tecnologia i mitjans (DiamondCluster Retevision i Ràdio Estel-Barcelona Televisió). Posteriorment va passar al sector públic, on va ocupar càrrecs com a cap de gabinet de Clos, director general de Red.es i responsable d’Educació, Cultura, Esports, Immigració, Joventut, Cooperació Internacional i Participació a l’Ajuntament de Barcelona.

El 2011 va tornar al sector privat com a soci fundador de Crea Inversión, càrrec que ha compatibilitzat amb el de professor adjunt d’Economia i Empresa a la Universitat Pompeu Fabra. Des del 2020 és soci de Closa Investment Bankers, firma especialitzada a assessorar operacions de fusió i adquisició. A més, aquest mateix any es va convertir en patró de la Fundació La Caixa.

El PP ha acusat el Govern de saltar-se les normes internes d’Indra per forçar el cessament d’Abril-Martorell. «Diuen sense manies que es reunirà la comissió de nomenaments d’Indra per proposar un president que ha d’elegir la junta general d’accionistes. No sé on són les bones pràctiques i el codi de bon govern», s’ha preguntat la seva vicesecretària sectorial, Elvira Rodríguez, en declaracions a Europa Press. Rodríguez ha criticat el relleu i com s’ha portat a terme perquè, segons el seu parer, va «en detriment de la imatge d’Espanya com a país que respecta les normes d’entesa»

Nova etapa

Divendres passat va transcendir que el Govern havia iniciat els tràmits per forçar la sortida d’Abril-Martorell com a president executiu d’Indra. «Li vencia el mandat aquest any després d’haver estat al capdavant de la companyia des del 2015. A la companyia s’obre una nova etapa plena d’oportunitats en sectors clau per al país que, pel seu alt contingut tecnològic, poden contribuir en primera línia a la reactivació econòmica», argumenten fonts de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) respecte a la notícia avançada per ‘El Confidencial’.

L’Estat no és només el principal accionista de la companyia (la va privatitzar el 1999, però per evitar opes hostils i mantenir l’espanyolitat per considerar-la una «empresa estratègica», el 2013 va comprar el 20,1% del seu capital per 337 milions a Bankia, que estava obligada a vendre les participacions industrials pel seu rescat). També és un dels seus principals clients a través del Ministeri de Defensa, que gestiona els drets de vot de la SEPI a l’empresa. Segons algunes fonts, al Govern no li haurien agradat algunes de les últimes decisions d’Abril-Martorell, en particular els dos eros que va presentar a finals de l’any passat i que la companyia va acabar suavitzant notablement respecte als seus plans inicials.

L’Estat té actualment el 18,75% de les accions d’Indra i ocupa dos dels 13 llocs del seu consell d’administració a través de l’exministre Miguel Sebastián i l’exdiputat socialista Antonio Cuevas. Els altres propietaris rellevants són la Corporació Financera Alba, hòlding de participacions industrials del Grup March (9,99%) i el fons nord-americà Fidelity (9,809%), per davant de Norges Bank, la gestora d’actius del Santander o T. Rowe Price Associates (els tres amb percentatges del capital del voltant del 3%). La companyia cotitza a l’Ibex 35 i la notícia del cessament del president va provocar divendres una caiguda del 7,96%, a la qual aquest dilluns s’està sumant un descens de més del 2%.

Trajectòria d’Abril-Martorell

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Abril-Martorell va arribar al càrrec el 2015, en època del Govern de Rajoy i després de l’entrada de Telefónica en el capital d’Indra, per substituir Javier Monzón, que la presidia des de la seva creació el 1993 i els últims anys de gestió del qual havien deixat l’empresa en una situació financera molt delicada. Abril-Martorell –que ha conviscut amb Governs del PP i PSOE, cinc presidents de SEPI, tres ministres de Defensa i quatre secretaris d’Estat– va capgirar la situació de la companyia.

Al poc d’arribar, va reformular els comptes del 2014 i es va veure obligat a realitzar provisions milionàries per aquell exercici i el següent, en els quals la firma va acumular 733,1 milions de pèrdues. A més, el 2015 va pactar un ero de 1.750 llocs de treball, el 8% de la plantilla. Els resultats van començar a millorar a partir de llavors, però l’any passat va perdre 65 milions com a conseqüència de la pandèmia. No obstant, en el primer trimestre del present exercici va guanyar 22 milions, va recuperar els nivells d’activitat previs a la pandèmia i va presentar la cartera de comandes més gran de la seva història (5.322 milions d’euros).