Desigualtat a les cúpules: no hi haurà les mateixes dones directives que homes fins al 2070

La igualtat a les cúpules directives és una assignatura pendent que arrosseguen les empreses espanyoles. I malgrat que la Covid no ha frenat la reducció de les bretxes, tant en presència com en remuneracions; la distància entre homes i dones continua sent gran i, al ritme actual, no s’arribarà a la paritat fins al 2070. Així ho constata l’edició anual de l’informe d’Eada ‘Bretxa salarial i presència de la dona en càrrecs directius 2021’, que també constata una frenada de la reducció de la bretxa salarial entre els treballadors corrents. «Les mesures actuals no són suficients», ha afirmat la responsable de l’estudi, Indry Canchila.  

Cada vegada és més freqüent veure dones en llocs de comandament, especialment a les pimes, però les diferències respecte als seus homòlegs masculins encara són substancials. Aquest és el diagnòstic que fa Eada, que assenyala que només el 18,8% dels càrrecs directius actualment estan ocupats per dones. Aquest percentatge ha augmentat en 2,4 punts respecte a l’any passat i sis punts en l’última dècada. No obstant, a aquest ritme «trigaríem 50 anys a arribar a equiparar la presència d’homes i dones en càrrecs directius», ha dit Canchila.   

Les parets de vidre es fan més gruixudes

«No només s’han de posar més dones en el poder, sinó fer-lo més atractiu per poder conciliar», ha dit la investigadora d’Eada Aline Masuda. Aquesta presència femenina a les cúpules varia substancialment segons la mida de la companyia. Fins al punt que a la gran empresa només el 5,8% dels càrrecs directius estan ocupats per dones; contra el 60,9% de la petita empresa. 

L’informe no només constata la persistència de les parets de vidre, sinó també una segregació més acusada. El fenomen de ‘parets de vidre’ s’entén com una segregació de la presència femenina en els càrrecs directius més vinculats a la gestió de persones i administratives que en llocs estratègics o productius. Com a mostra, actualment el 32,6% dels directius de recursos humans són dones; quota que baixa al 5,8% en el cas dels directors de producció.

Frenada a part de la bretxa salarial

La pandèmia està reobrint velles ferides i eixamplant bretxes que fins ara s’havien anat tancant en l’àmbit laboral. «La crisi mai beneficia la dona», ha afirmat la investigadora d’Eada Aline Masuda. Tot i que, segons constata l’estudi, no perjudica totes per igual. La reducció de la bretxa salarial entre homes i dones, una cosa que anava a la baixa en l’últim lustre, s’ha frenat des de la irrupció del coronavirus entre els i les treballadors corrents. No obstant, les cúpules directives es mouen per altres corrents i entre els i les directives les diferències remuneratives segueixen, malgrat venir de cotes més elevades, a la baixa; tal com reflecteix l’informe 

El 2021 una directiva a Espanya cobra el 14,4% menys, de mitjana que els seus homòlegs masculins. Cosa que en moneda es tradueix en uns 11.000 euros bruts a l’any. La tendència en l’últim lustre, des del pic a què es va arribar el 2014, quan la bretxa era del 18,6%, continua sent a la baixa malgrat el sotrac de la Covid. No passa el mateix entre els seus subordinats, en què les diferències retributives o bé han augmentat l’últim any o bé han frenat el seu descens. 

Notícies relacionades

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

Carrefour aixeca el veto a les bosses de patates Lay’s i Ruffles

La bretxa salarial entre empleats corrents actualment és de l’11,5%, en detriment de les dones. Una xifra similar a la de fa un any, amb una lleu reducció de quatre dècimes. Substancialment inferior que en el cas dels directius, en què l’últim any la bretxa ha baixat 1,5 punts. És a dir, a les cúpules la bretxa salarial ha baixat tres vegades més que entre les plantilles; tal com constata l’encreuament de 80.000 dades fet per Eada.

Els responsables de l’estudi consideren que l’entrada en vigor de l’obligatorietat de les auditories i registres retributius pot contribuir al fet que aquesta frenada en la reducció de la bretxa no derivi en un augment en els pròxims anys, fruit de l’impacte de la crisi.