La Vall de l’Hidrogen de Catalunya neix amb ampli recolzament publico-privat

El projecte de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya ja és una realitat. El pla, que preveu impulsar les infraestructures tecnològiques i industrials entorn d’aquesta energia a Tarragona, ha sigut presentat aquest divendres. La iniciativa està recolzada per una trentena d’institucions públiques i privades que l’han presentat al Palau de Congressos de Tarragona amb la firma d’un memoràndum col·lectiu. La Vall de l’Hidrogen de Catalunya ha sigut identificada per la Generalitat com un dels 27 projectes tractors per a la recuperació econòmica, amb l’objectiu desplegar una economia i una societat de l’hidrogen que aconsegueixi la neutralitat climàtica. L’acord també pretén afavorir l’accés dels projectes associats a la Vall de l’Hidrogen als fons europeus a través dels instruments que es posin a disposició des del Govern espanyol.

L’hidrogen és considerat tradicionalment com el combustible perfecte, ja que, procedent de l’aigua, es pot utilitzar en un motor de combustió interna o una pila de combustible per generar energia. Aquesta tecnologia es basa en la generació d’hidrogen a través de l’electròlisi, que utilitza el corrent elèctric per separar l’hidrogen de l’oxigen que hi ha a l’aigua sense emetre diòxid de carboni a l’atmosfera. Encara existeixen alguns interrogants sobre la viabilitat massiva de l’hidrogen verd pel seu alt cost de producció.

Han assistit a l’acte el vicepresident del Govern, Pere Aragonès; el conseller d’Empresa, Ramon Tremosa; els presidents d’Enagás i Repsol, Antoni Llardén i Antoni Brufau, respectivament; la rectora de la URV, María José Figueras; els presidents de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) i del Port de Tarragona, Rubén Folgado i Josep Maria Cruset, respectivament; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i la vicepresidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Montserrat Ballarín.

Aragonès ha volgut destacar la «fermesa i decisió» del projecte transformador, que no és només de Tarragona, que també és crucial i il·lusionant per a la Catalunya del futur. El projecte ha d’assegurar llocs de treball de qualitat, segons Aragonès, i assegurar «la transformació que es necessita» i amb capacitat per aprofitar els fons europeus per reactivar els sectors estratègics i de més futur. Principis bàsics com l’estalvi energètic i l’economia circular són clau en el futur i l’hidrogen tindrà un clar protagonisme, segons Aragonès, en una Europa descarbonitzada i en la reducció d’emissions.

Tremosa ha destacat la rellevància dels fons europeus per impulsar la recuperació econòmica i reconvertir la indústria actual. Tremosa ha reconegut la importància de l’Administració, però, sobretot de les empreses, per impulsar els canvis. El protagonisme de Tarragona en el desenvolupament de l’hidrogen com a font d’energia és, segons el conseller, lògic davant l’actual pes del complex petroquímic a escala europea i perquè té els mitjans adequats per avançar en aquest camp de grans expectatives.

La rectora de la Universitat Rovira i Virgili, María José Figueras, ha destacat la transversalitat del projecte. Considera que «el colideratge publico-privat impulsarà els projectes de la Vall i farà possible una transició energètica industrial que generi un important impacte econòmic i social al territori».

El president d’Enagás, Antonio Llardén, ha manifestat que, «en línia amb el compromís d’Enagás amb la descarbonització i amb la transició justa, aquest acord servirà per posar en relleu les capacitats industrials i tecnològiques dels sectors energètic i industrial de Catalunya, gràcies al desenvolupament d’una economia de l’hidrogen renovable en concordança amb els fulls de ruta europea i espanyola». Llardén ha destacat la importància de «crear un mercat» per a l’hidrogen, que tindrà un paper «clau segons la seva opinió, des d’una perspectiva de desenvolupament industrial, i és «un gran candidat» per aconseguir fons europeus per al seu desenvolupament.

El president de Repsol, Antoni Brufau, ha destacat la col·laboració publico-privada que exemplifica el projecte de la Vall de l’Hidrogen, en la idea d’aconseguir una «societat sostenible i competitiva».

Notícies relacionades

La Reserva Federal manté els tipus i ajorna una possible retallada

Els catalans ja poden consultar el que pagaran pel CO2 dels cotxes

La vicepresidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Montserrat Ballarín, ha opinat que el projecte té un «sentit especial» en uns moments de pandèmia que obliguen a replantejar el model econòmic. La transició ecològica justa ha de centrar-se, segons Ballarín, en la mobilitat i en la promoció del vehicle basat en hidrogen per al transport públic. Està previst que una cinquantena d’autobusos d’hidrogen circulin per l’àrea metropolitana els pròxims anys.

Per l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, la Vall de l’Hidrogen és clau en una «previsible reconversió industrial» de la zona de Tarragona que suposarà retallades d’ocupació industrial a la zona en el futur. Ha destacat la urgència de «dibuixar» un futur que situï la província com a «centre de referència industrial i de competitivitat en un sector sostenible per a una zona vinculada tradicionalment al sector químic i nuclear». La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha destacat la suma d’esforços per desenvolupar una transició energètica impulsada per l’àmbit local.