El Govern compensarà Abertis amb 1.291 milions per l’AP-7 aquest any

El Govern haurà de compensar Abertis aquest any amb 1.291 milions d’euros per la reversió a l’Estat del tram català de l’AP-7, que a l’agost eliminarà els peatges i passarà a ser gratuïta. L’import s’abonarà a la concessionària de l’autopista, Acesa, pertanyent a Abertis, i aquesta, al seu torn, a ACS i a la italiana Atlantia, segons consta al Pla d’Estabilitat remès a Brussel·les.

Aquesta quantitat contrasta amb els 4.200 milions d’euros que Abertis reclama a l’Estat com a conseqüència de les inversions realitzades i pels descomptes en el peatge que la companyia va realitzar en aquest tram de l’AP-7 que discorre entre Tarragona–Barcelona i Barcelona–la Jonquera, però també per les compensacions al descens del trànsit durant la crisi financera i la nova crisi originada per la Covid-19.

No obstant, el càlcul del Govern recull només el saldo per les inversions realitzades, no la compensació pel descens del trànsit, que encara està pendent d’una resolució per part del Tribunal Suprem, que es va mostrar el 2017 favorable a aquest pagament, però que el llavors Ministeri de Foment va recórrer.

Aquest contenciós entre Abertis i l’Estat té origen en un acord del 2006 pel qual l’empresa es comprometia a realitzar obres d’ampliació i millora a l’AP-7 i a aplicar descomptes als peatges i l’Estat assumiria el risc de trànsit de l’autopista en cas que el nombre d’usuaris no arribés a certs nivells.

Notícies relacionades

La Generalitat pressiona el Govern per aplicar l’eurovinyeta el 2022

L’ombra dels peatges a les autovies torna només un any després que l’AP-7 sigui gratis

No obstant, el 2011, el nou Govern va començar a plantejar dubtes sobre la interpretació d’aquest acord quant a les compensacions per trànsit, situació que va obrir un infructuós intercanvi de consideracions i informes entre Abertis i el Govern que van derivar finalment als tribunals.

Al Pla d’Estabilitat presentat ara a Brussel·les, el Govern recorda que aquest import es veurà compensat per l’impacte el 2020 de la sentència dictada pel Tribunal Suprem relativa a les quantitats que es deuen a Bankia, Caixabank i al Banco Santander per l’emmagatzemament subterrani Castor per 1.454 milions d’euros, sense correspondència el 2021.