El sindicalisme alternatiu congrega 700 persones a BCN per al Primer de Maig

El sindicalisme alternatiu ha congregat unes 700 persones en la manifestació unitària convocada a les cinc de la tarda al passeig de Gràcia de Barcelona; segons les xifres de la Guàrdia Urbana. La marxa convocada per la CGT, la IAC i centrals sectorials com Las Kellys ha reivindicat la derogació de les reformes laborals del PP i del PSOE, l’augment del salari mínim interprofessional, la reducció de la jornada laboral ordinària i un augment de la inversió en serveis públics, entre d’altres. Aquesta convocatòria ha reunit un nombre una mica menor dels manifestants al matí en la concentració organitzada per CCOO i UGT, que han ajuntat un miler d’assistents.

Notícies relacionades

Els canvis que planteja Treball per al permís per defunció d’un familiar i per cures pal·liatives

Alfonso Cabello (Proexca): «Els sectors audiovisual, tecnològic i aeroespacial consoliden les Canàries com a nou motor d'expansió empresarial»

La reducció de la jornada i el repartiment del treball és una de les reivindicacions centrals que ha escollit la CGT de Catalunya en aquest Primer de Maig. L’incipient debat de la jornada laboral de 32 hores figura en les demandes del sindicalisme alternatiu des de fa algun temps, com a fórmula per reduir els alts nivells d’atur estructurals. Tot i que l’últim any ha adquirit una mica més de repercussió mediàtica. La IAC, per la seva part, advoca directament per una jornada laboral de 30 hores.

La convocatòria d’aquesta tarda a la zona noble de Barcelona ha ajuntat les organitzacions sindicals a l’esquerra de les centrals amb representació majoritària. Les dues principals impulsores han sigut la CGT, el tercer sindicat en afiliació a Catalunya, i la IAC, amb una alta representativitat en l’administració de la Generalitat. També s’hi han afegit organitzacions amb menor implantació, com la històrica CNT; l’independentista COS, afí a la CUP; la Marea de Pensionistes, contraris als postulats de CCOO i UGT en matèria de pensions; o sindicats corporatius com Las Kellys, amb implantació entre les cambreres de pis.