Dia Internacional del Treballador

¿Què reivindiquen els sindicats aquest Primer de Maig?

¿Què reivindiquen els sindicats aquest Primer de Maig?
5
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els treballadors i les seves organitzacions tornaran a treure aquest Primer de Maig les seves demandes al carrer. Serà el primer Dia Internacional del Treballador presencial de l’era post-Covid, després que l’any passat haguessin de commemorar aquesta efemèride des del format virtual, a causa de les exigències del confinament domiciliari. La roba de les ensenyes sindicals tornarà a solcar en les diferents manifestacions o concentracions convocades a tot el país aquest dissabte, en una jornada limitada i enrarida a causa de les restriccions d’aforament i que previsiblement estarà condicionada per la pluja.

Derogació de les reformes laboral i de les pensions del PP, descongelar la pujada del salari mínim, contra els acomiadaments massius que les grans empreses estan anunciant, per un nou pacte industrial o a favor de la jornada laboral de 32 hores... La panòplia de reivindicacions és tan diversa com variades són les convocatòries previstes. A Barcelona, CCOO i la UGT han cridat a concentrar-se davant l’antic edifici de Correus a les 11.30 hores del matí. El sindicalisme alternatiu ho farà a la tarda, a les cinc de la tarda al passeig de Gràcia.

I a Madrid la precampanya promet marcar la jornada. Mentrestant, CCOO i la UGT faran el tradicional passeig de Cibeles a Sol amb una manifestant il·lustre entre les seves files: la vicepresidenta tercera i ministra de Treball, Yolanda Díaz. Serà la primera vegada, des de la Segona República, que una ministra de Treball es deixa veure a les manifestacions sindicals del Primer de Maig. Díaz es manifestarà al costat d’unes centrals que li exigeixen derogar al més aviat possible algunes de les reformes que té pendent el seu departament. «Ara toca complir. Un país en deute amb la seva gent treballadora», és el lema de les centrals.

Les assignatures pendents del mercat laboral

Derogació de la reforma laboral

La derogació de la reforma laboral ve sent el ‘late motiv’ de les manifestacions del Primer de Maig des que el PP la va aprovar el 2012. Els sindicats van esperar la seva oportunitat mentre Mariano Rajoy era al Govern i des que Pedro Sánchez és president li venen reclamant que compleixi aquesta promesa electoral. Però serà presumiblement aquest any, quan el Govern s’ha compromès amb això davant Brussel·les, que la derogació sembla que s’hagi de materialitzar. Parcialment. 

Els temes actualment sobre la taula són la reforma de les condicions de la subcontractació, centrada a blindar que els treballadors d’una firma externalitzada no puguin cobrar per sota del que marca el conveni sectorial. Una altra qüestió que la vicepresidenta tercera li ha promès a la UE és la reforma de la ultraactivitat, tot i que encara no està clara si aquesta serà ampliada o tornarà a ser indefinida. I la limitació de la capacitat unilateral de les empreses per retallar salaris o modificar condicions laborals és la tercera pota d’aquest tamboret legislatiu. 

Malgrat l’oposició patronal, Díaz ha promès que aquestes reformes hauran passat pel BOE abans d’acabar l’any. Altres herències del PP, com la pèrdua de l’autorització administrativa per als eros o el manteniment dels salaris de tramitació no estan en aquesta agenda de derogació.  


Derogació de la reforma de les pensions

L’altra derogació que els sindicats reclamen des de fa anys al Govern és la de les pensions del 2013. I amb el Govern tenen més clar el que volen suprimir que la fórmula que l’ha de substituir. És el cas del factor de sostenibilitat, que lliga la revisió de les pensions a l’esperança de vida dels jubilats. L’Executiu ha promès suprimir-lo, però el seu recanvi no està clar i les centrals desconfien de les intencions del ministre José Luis Escrivá.

Els mecanismes per penalitzar la jubilació anticipada també poden provocar topades entre les parts. En altres qüestions, com la nova fórmula per lligar la revalorització de les pensions a l’IPC, hi ha més avenços, després que Escrivá renunciés a compensar a la baixa els exercicis amb inflació negativa.

Nou sistema d’ertos

Si la crisi de la Covid no s’ha carregat més llocs de treball (en va destruir 850.000 el primer mes) va ser gràcies a les ajudes públiques perquè les empreses anessin a l’erto i no acomiadessin. Fins a 3,5 milions de treballadors van arribar a estar coberts per aquest mecanisme, que ha suposat un cost acumulat per a l’erari públic sense precedents.  

Treball s’ha compromès davant Brussel·les, tal com recull el Pla de Recuperació, a prorrogar de manera transitòria les ajudes fins a final d’any. Fins ara el format ha sigut trimestral, així que quedarien dues pròrrogues més. I, a partir del 2022, la seva intenció és pactar un model permanent amb sindicats i patronal. Ha traslladat que el cost de les ajudes podrien arribar d’un fons amb aportacions tripartides i que estaria vinculat a obligacions de formació per als treballadors suspesos.

Notícies relacionades

Acords de teletreball

Pròrrogues dels ertos a banda, una de les primeres normes que el Ministeri de Treball va aprovar després de l’esclat de la pandèmia va ser la nova llei del teletreball. Aquesta va sortir publicada al BOE el setembre del 2020. No obstant, el text recollia un paraigua general per després donar cobertura als acords que s’anessin pactant empresa per empresa i sector per sector. 

La negociació col·lectiva entre sindicats i patronal té aquí una assignatura pendent, ja que fins ara han sigut molt pocs els convenis que han transcendit i que incloguin clàusules de teletreball. La banca o els grans magatzems han sigut de les poques excepcions. El seu contingut no és menor, ja que als convenis es pacten, entre d’altres, els pagaments compensatoris per als treballadors que exerceixin a distància o el material mínim que poden reclamar-li a l’empresa.


Increments salarials

Una altra de les assignatures pendents que té la negociació bilateral entre empresaris i treballadors és renovar els acords sobre increments salarials. L’últim AENC, un conveni de convenis que fixa les forquilles recomanades, va expirar el 2020. Aquest suggeria pujades d’entre el 2 i el 3%, en funció d’objectius a pactar i amb possibilitat de revisió segons l’IPC. Les parts tenen pendent abordar-ne un de nou, tot i que de moment la patronal no té pressa i els sindicats no s’han mogut per obligar-la. La proposta de sortida de les centrals és de l’1,5% fix, més variables a convenir.