Retallades a la banca

El BBVA planteja un ero amb 3.800 acomiadaments i 530 tancaments d’oficines

  • La direcció del banc trasllada als sindicats el seu pla de retallar el 16% de la plantilla i el 22% de les sucursals a Espanya

  • Catalunya serà la comunitat amb més clausures (204) i Barcelona la primera província en sortides (836) sense comptar les oficines centrals

Es llegeix en minuts

La direcció del BBVA ha traslladat aquest dijous als representants dels treballadors la intenció de realitzar un ero que suposi la retallada de 3.798 llocs de treball a Espanya i el tancament de 530 oficines (el 22% del total: de 2.350 a 1.820). L’ajust plantejat està per sobre de les entorn de 3.000 sortides que preveien alguns analistes i afecta el 16% dels 23.330 empleats sobre els quals s’aplica (el grup té 29.330 treballadors al país, però n’estan exclosos els entorn de 6.000 que treballen en societats que en són orgànicament independents, com la companyia d’assegurances, la gestora d’actius o el ‘call center’). Es tracta d’una primera proposta i l’habitual és que el banc la redueixi en el curs de les negociacions amb els sindicats durant les pròximes setmanes.

La retallada afectaria 3.025 persones de la xarxa d’oficines (més d’un 21% de les que actualment hi treballen ) i 773 dels serveis centrals (9% del total actual: 360 en el centre corporatiu, 258 en els serveis centrals de la filial espanyola i 155 en treballadors que depenen dels serveis centrals però que estan ubicats en les direccions territorials). Si només es tenen en compte les sortides de la xarxa de sucursals, l’ajust més gran es produiria a la província de Barcelona (836, el 22% de la retallada total), molt per davant de Madrid (357), Tarragona (185), València (115) i Alacant (107). S’ha de prendre en consideració, no obstant, que entorn de 600 de les sortides de les oficines centrals tindrien lloc a la capital espanyola, amb la qual cosa el seu ajust total superaria el de la catalana.

Quant a les sucursals, el major nombre de tancaments tindria lloc a Catalunya (204, fins a les 374), per davant de la zona centre (101 a Madrid i Castella-la Manxa, fins a les 280), la sud (76 a Andalusia, Extremadura, Ceuta i Melilla, fins a les 299), nord-oest (59 a Galícia, Astúries i Castella i Lleó, fins a les 271), nord (41 a Euskadi, Cantàbria, Navarra, La Rioja i Aragó, fins a les 214), aquest (35 al País Valencià, les Balears i Múrcia, fins a les 284) i les Canàries (14, fins a les 98). La presència més gran del banc a Catalunya s’explica per la compra de Catalunya Caixa i Unnim en l’anterior crisi.

Els sindicats han advertit a l’entitat que el seu pla els «porta al camí de la mobilització» de protesta. «A CCOO creiem que es tracta d’unes xifres i un plantejament de sortida insostenible i escandalós, que s’allunya de tot el que el banc ha volgut fer creure la plantilla. Darrere d’aquests números hi ha persones i les seves famílies que es quedaran sense font d’ingressos, mentre que l’alta direcció manté i incrementa uns sous milionaris, com ja vam denunciar en l’última junta general d’accionistes, i que no es corresponen amb la gravetat de la situació», ha denunciat la central.

Els treballadors del BBVA a Espanya tenen una edat mitjana de 45,3 anys (0,3%, menys de 25 anys; 52,6%, entre 25 i 45, i 47,2%, més de 45), amb una antiguitat mitjana de 19,3 anys. En funció de si són homes o dones, els gestors (excloent-ne l’alta direcció) cobren un sou de 117.091 i 105.851 euros a l’any; els comandaments intermedis, 67.403 i 62.692 euros; els especialistes, 47.133 i 43.899 euros, i els llocs de base, 42.547 i 38.919 euros.

Canvi de plans

La plantilla del grup ascendia a 123.174 persones a més de 30 països al tancament de l’any passat. El seu conseller delegat, Onur Genç, va assegurar a finals del mes d’octubre que el BBVA no planejava cap ajust excepcional de plantilla, més enllà de mantenir el ritme habitual d’unes 3.800 sortides d’empleats a l’any en tot el grup, però el seu discurs va canviar a finals de gener i va anunciar que preparava una retallada substancial de despeses a la seva xarxa a Espanya i en els serveis centrals que es decidiria i començaria a aplicar en el primer semestre d’aquest any. «Tenim el seriós compromís de revisar la nostra base de costos, especialment en mercats de baix creixement», va assegurar.

En una carta enviada a la plantilla la setmana passada, el banc va argumentar que el sector bancari «es troba en un context de profunda transformació marcada per una enorme pressió competitiva, baixos tipus d’interès, l’adopció accelerada dels canals digitals per part dels clients i l’entrada de nous actors digitals», cosa que fa «imprescindible» reduir costos per a la «competitivitat i la sostenibilitat de l’ocupació a futur». En una nova missiva enviada aquest dijous, ha reiterat que «es buscaran conjuntament fórmules que permetin minimitzar l’impacte en l’ocupació», així com que el banc aborda el procés «amb actitud dialogant, amb el compromís de guiar-nos per criteris d’objectivitat i amb la voluntat d’arribar al millor acord possible per a tothom». Les transaccions digitals del banc a Espanya s’han incrementat un 87% en els últims dos anys, mentre que les transaccions a les oficines han baixat un 48%.

Crítiques del Govern

L’anunci de les xifres de l’ero del BBVA es produeix tot just dos dies després que CaixaBank comuniqués als sindicats la seva intenció de realitzar l’ero més gran d’un banc espanyol, amb 8.291 acomiadaments (18,7% del total) i el tancament de 1.534 oficines (el 27%). La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va instar aquest dimecres les cúpules de les entitats a «actuar amb responsabilitat i mirar de buscar totes les alternatives possibles que minimitzin l’impacte negatiu sobre l’ocupació» del procés de reestructuració en què estan immerses i va qualificar d’«inacceptables els alts sous i les bonificacions pagades als directius de les entitats financeres». 

En la mateixa línia s’ha pronunciat aquest dijous la vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz: «Crec que no són els temps d’aquests plantejaments. Em sembla que tot el país, tot Europa, està patint i tothom ha de remar en una única direcció, que és el manteniment de l’ocupació». I també el ministre de Seguretat Social i exdirectiu del BBVA i el Banc d’Espanya, José Luis Escrivá. «El sector financer ha tingut ajudes molt importants durant l’anterior crisi, amb neteja de balanços i ajudes públiques extraordinàriament importants, i recentment amb l’assumpció de deute per part de l’Estat de la Sareb», ha recordat, abans de mantenir que això «hauria d’inspirar qualsevol decisió empresarial» de les entitats.

Ajust sense fi

L’ajust aprofundeix en la imparable destrucció d’ocupació en què està immersa la banca des de fa més d’una dècada. Les entitats de dipòsit espanyoles van retallar 94.016 llocs de treball des del màxim històric de plantilla a què van arribar el 2008 com a espeternec de la bombolla immobiliària fins al tancament del 2019, segons les últimes xifres oficials del Banc d’Espanya. És a dir, que van tancar el període amb 176.839 empleats, un 34,7% menys que a l’inici de l’anterior crisi i el vuitè mínim anual consecutiu des que l’organisme públic el va començar a mesurar el 1981.

Notícies relacionades

Del 2020 no n’hi ha xifres oficials, però els 12 bancs més grans del país (Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Sabadell, Bankinter, Unicaja, Liberbank, Abanca, Ibercaja, KutxaBank i Cajamar, que suposen el 90% de l’ús del sector a Espanya) van reduir les plantilles en 2.988 treballadors més l’any passat, amb la qual cosa ja sobrepassarien les 97.000 sortides des del 2008. Només amb les operacions que hi ha en marxa, es prepara una retallada addicional de més de 19.000 llocs de treball: Santander (3.572), Sabadell (1.800) i Ibercaja (750) ja han pactat els ajustos i s’hi sumen els que preparen CaixaBank (8.291), el BBVA (3.800) i la fusió d’Unicaja i Liberbank (se’n preveuen entre 1.000 i 2.000).

La crisi del coronavirus ha accelerat els processos de retallada de plantilla en què porta immersa la banca des del 2008 tant per factors conjunturals (l’esclat de la bombolla immobiliària llavors i la pandèmia ara) com estructurals (la disminució de l’ús de les sucursals per la digitalització i la baixa rendibilitat pels baixos tipus d’interès del Banc Central Europeu). Unai Sordo, líder de CCOO, ha qualificat aquest dijous d’«escàndol» i «obscenitat» les retallades d’ocupació anunciades en els últims dies per les principals entitats. El seu homòleg d’UGT, Pepe Álvarez, ha demanat al Govern que, a través de la participació estatal del 16,1% al banc, «eviti que es cometi un atracament de les característiques que representa l’ero que hem conegut de Caixabank», informa Gabriel Ubieto.