Les pèrdues borsàries per la pandèmia retallen la riquesa de les famílies

La riquesa financera neta de les famílies espanyoles i institucions sense finalitats de lucre al servei de les llars (ISFLSH) es va situar en 1,590 bilions d’euros en el quart trimestre del 2020, xifra que suposa una caiguda de l’1,9% en taxa interanual, segons els Comptes Financers publicats pel Banc d’Espanya aquest dimecres. Per la seva banda, el deute de les llars es va situar en el 62,5% del PIB.

Malgrat aquesta caiguda, la riquesa de les famílies segueix en màxims i se situa ja molt per sobre dels nivells previs a la crisi econòmica de fa més d’una dècada, ja que en el primer semestre del 2007, just abans del començament de la recessió, fregava el bilió d’euros.

El Banc d’Espanya explica que, en relació amb el PIB, els actius financers nets van representar el 141,8%, ràtio 11,6 punts percentuals superior a la de fa un any degut, especialment, al retrocés del PIB.

El saldo d’actius financers –diners en efectiu, accions, dipòsits i valors en renda– de les llars i ISFLSH va arribar a finals del 2020 a un import de 2,347 bilions d’euros, un 1,7% inferior al d’un any abans.

Caiguda de cotitzacions

Aquesta disminució es deu a revaloritzacions netes negatives, de 118.100 milions d’euros, que es van concentrar principalment en el primer trimestre del 2020, provocades per la caiguda del preu dels actius als mercats financers com a conseqüència de la pandèmia, mentre que les transaccions van ser positives, amb una adquisició neta d’actius financers de 77.600 milions d’euros l’últim any.

En relació amb el PIB, els actius financers totals de les llars i ISFLSH van representar un 209,2% a finals del quart trimestre del 2020, 17,4 punts percentuals més que un any abans, a causa del fort retrocés experimentat pel PIB.

Per components, el gruix dels actius financers de les llars es trobava en efectiu i dipòsits (el 42% del total), seguit de participacions en el capital (23%), assegurances i fons de pensions (17%) i participacions en fons d’inversió (15%).

Per la seva banda, el component d’efectiu i dipòsits va ser la que més va incrementar el seu pes en els actius financers de les llars (en 3,8 punts percentuals) respecte a un any abans, mentre que el pes de les participacions en el capital va ser el que més va caure (-5,2 punts) com a resultat, fonamentalment, del component de revaloritzacions, que va ser negatiu.

Per la seva part, el deute consolidat de les empreses i de les llars i ISFLSH va arribar a 1,653 bilions d’euros en el quart trimestre del 2020, un 147,4% del PIB, un 2,5% per sobre de la xifra registrada un any abans.

L’increment del deute afegit és fruit d’un comportament dispar d’aquests dos sectors, ja que el deute consolidat de les societats no financeres va augmentar, arribant a un 84,9% del PIB (si s’inclogués el deute interempresarial, la ràtio seria un 107,7%), mentre que el de les llars i ISFLSH va disminuir, situant-se la ràtio en un 62,5% del PIB.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Les operacions netes acumulades el 2020, corresponents al finançament consolidat rebut per les empreses i les llars i ISFLSH, va ser de 47.700 milions d’euros, xifra que va representar un 4,3% del PIB.

En termes nets, les societats no financeres van captar finançament nou equivalent al 4,6% del PIB, mentre que les llars i ISFLSH van cancel·lar finançament per un import que va suposar un 0,4% del PIB.