Gavà, laboratori de la vivenda protegida

Raquel Sánchez Jiménez, alcaldessa de Gavà des del 2014 –va néixer en aquesta població el 1975 i ha dedicat la major part de la seva vida adulta a la política municipal com a militant del PSC- defensa que la població del Baix Llobregat ha apostat de manera diferencial per la vivenda en general i per la vivenda social, en particular. «No hi ha cap altre municipi de la zona que tingui plans tan ambiciosos en aquest terreny com el nostre», comenta.

En un moment en què algunes tendències polítiques apunten més cap al control del mercat per sobre d’incentivar l’oferta disponible per facilitar l’accés, Gavá ha optat per la segona opció, tot i que no menysprea la primera. «Està clar que el control de preus particularment en la vivenda de lloguer pot ser una eina útil en zones estressades, però no és suficient, a més cal ampliar i millorar el parc», considera l’alcaldessa. 

El Pla Local d’Habitatge del municipi contempla el desenvolupament de 2.241 vivendes en els pròxims sis anys, dels quals el 42% (942 pisos) seran vivendes públiques, la meitat es destinaran al lloguer. La resta, 1.292 vivendes serà vivenda lliure, desenvolupada per la iniciativa privada. 

Els plans de Gavà, que impliquen una inversió de 600 milions d’euros distribuïts entre la iniciativa pública i la privada –-la col·laboració és la base de la iniciativa--, es dimensionen en la seva comparació amb els projectes metropolitans. Habitatge Metròpolis Barcelona, SA, que desenvolupa l’Ajuntament de Barcelona amb capital privat i l’Àrea Metropolitana, planeja l’execució de 4.500 vivendes assequibles a l’entorn barceloní, des de Sant Boi fins a Montgat en sis anys. En aquest mateix període Gavà produirà la meitat d’aquesta oferta, una part dins del projecte metropolità.

Pla de Ponent

La iniciativa immobiliària de Gavà parteix d’un projecte de més dimensió: el Pla de Ponent en el qual es preveu el desenvolupament de 4.810 vivendes en els pròxims 15 anys. D’elles, 1.872 pisos seran protegits. Una part significativa del pla local de vivendes s’inscriu dins del de Ponent. Es tracta de 1.589 pisos (757 públics). Però a més, ocupa altres zones del municipi; Espai Roca (415 cases) i Llevant Mar (237).

Els dos projectes formen part de l’agenda de sostenibilitat definida per Gavà i de l’horitzó dels Objectius de Desenvolupament Sostenible que marca l’agenda 2030. «Són una de les proves més clares i una garantia del model equilibrat que defineix Gavà», explica l’alcaldessa. No amaga que aquests plans no compten amb el recolzament de tots els grups polítics del municipi, que prefereixen altres alternatives. Malgrat això, és un projecte de ciutat que va més enllà de la vivenda pròpiament, ja que suposa el desenvolupament d’una zona bastant més àmplia de parc forestal, jardins, places i equipaments.

Davant una oferta habitacional que és pràcticament nul·la – «Pot ser que tinguem menys d’un centenar de pisos lliures a la ciutat en aquest moment», explica— en un parc de 18.000 vivendes, els projectes urbanístics del municipi tenen l’objectiu d’incrementar en un 50% la població. Passar dels 40.000 als 60.000 empadronats al finalitzar els desenvolupaments. «Hi ha prou demanda a la localitat, a l’àrea metropolitana, i, sens dubte, a Barcelona, com per poder complir aquestes expectatives», assenyala Sánchez.

Producció bloquejada

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Millorar la producció és un pas en una direcció adequada. No ho diu només l’alcaldessa. «En els últims anys s’havia bloquejat la producció a la majoria de municipis. Hi ha hagut problemes per obtenir finançament per a la vivenda assequible i es van eliminar les ajudes públiques. Aquest sembla un moment més bo», explica Donato Muñoz, director general de Cevasa, la companyia privada de vivenda protegida, que opera a l’Àrea Metropolitana i altres municipis de Catalunya. 

Cevasa treballa per al sector públic. Segons l’opinió de Múñoz, «en els pròxims anys cal dur a terme polítiques de vivenda més actives i dinàmiques, de manera que el component social de la vivenda es redueixi en beneficis d’una política de vivenda més accessible en general». Recorda que una part del problema no és el nombre de vivendes, sinó l’accessibilitat, els recursos que tenen les famílies per accedir a una vivenda. I això es corregiria amb una oferta de vivenda assequible més gran. Gavà ho té clar.