Carinsa, Sifu, Cooltra, Toni Pons i Heura, guardonades amb el premi Innobankia

En aquestes mateixes dates ara fa un any, el coronavirus va irrompre al nostre país i va transformar la vida tal com la coneixíem. Els seus efectes sobre el teixit empresarial han sigut fortíssims. Lamentablement, els més destacats han sigut negatius i s’han traduït en destrucció d’ocupació, ertos i negocis que –de manera definitiva o temporal amb reserves– han abaixat la persiana.

No obstant, fenòmens com la implantació exitosa del teletreball en molts sectors, els avenços en la digitalització i el consens entorn de la necessitat d’avançar cap a un model econòmic i de vida més sostenible, conviden a pensar que es pot extreure alguna cosa bona d’uns 12 mesos que, per gairebé la resta de coses, han sigut nefastos.

En aquest context, Bankia i Prensa Ibérica han guardonat 5 empreses per la seva resiliència durant la pandèmia, la seva traça i la seva condició de referents en diferents àmbits. A través de la primera edició dels premis InnoBankia a Catalunya s’ha reconegut, en un acte d’aforament molt limitat per complir les restriccions per la pandèmia, les companyies segons els seus mèrits en diferents categories: millor pime, innovació, sostenibilitat, millor empresa exportadora i millor trajectòria empresarial. L’objectiu del certamen és donar la màxima visibilitat a les empreses que conformen el teixit productiu a Catalunya i, en aquest sentit, el premi va acompanyat d’una dotació de 5.000 euros per invertir en accions de comunicació.

Les firmes van recollir ahir els premis de mans de Meritxell Sánchez, directora comercial de Bankia a Catalunya, i José Manuel García, director de negoci a Catalunya i les Balears de la mateixa entitat, així com del conseller delegat de Prensa Ibérica, Aitor Moll, i el director d’EL PERIÓDICO, Albert Sáez. Carinsa va guanyar el de millor pime; Cooltra, el d’innovació; Heura, el de sostenibilitat; Toni Pons, el d’empresa exportadora i Sifu, el de trajectòria empresarial.

Diferents sectors

Aquestes companyies operen en sectors com la mobilitat urbana, l’alimentació –també castigada per la caiguda de la restauració–, el tèxtil, el desenvolupament de fragàncies i els serveis auxiliars. Cap d’elles ha aconseguit esquivar completament les conseqüències negatives de la Covid-19 i, en alguns casos, fins i tot desenvolupen activitats que s’han vist directament afectades. No obstant, el jurat ha volgut reconèixer la seva capacitat de resistència i adaptació, a més de premiar una manera de fer les coses que, més enllà de l’últim any de pandèmia, els fan destacar entre la resta de candidates. 

Si algun tret caracteritza aquestes empreses és el seu caràcter familiar que, al seu torn, és una de les seves fortaleses, com van afirmar les germanes Vanesa i Denia Martínez, consellera delegada i vicepresidenta, respectivament, de Carinsa, reconeguda com a millor pime.

Per la seva part, Christian Rovira i Albert Campabadal, vicepresidents de Grup Sifu, van ressaltar el fet que se’ls reconegui en una categoria diferent a la de la responsabilitat social i, en aquest cas, amb un guardó que destaca la trajectòria empresarial.

De desenes a desenes de milers

En una línia similar es va pronunciar Timo Buetifisch, conseller delegat de Cooltra, que, acompanyat pel seu director de recursos humans, Tiago Santo, va recollir el guardó que destaca la companyia per la seva innovació. Va recordar que, en 15 anys, ha passat de gestionar unes desenes de motos a les 17.000 actuals, amb presència internacional.

Pel que fa a Toni Pons, el seu gerent, Jordi Pons, que va recollir el premi a l’empresa exportadora acompanyat per la seva directora comercial, Ruth Benácer, va remarcar que, malgrat els «temps difícils» que s’estan vivint, la companyia creix. Es va mostrar convençut que tant l’empresa com el país «sortiran d’aquesta».

I Marc Coloma, cofundador i conseller delegat d’Heura, va agrair que es reconegui «el missatge» de la seva companyia, reconeguda amb el premi a la sostenibilitat.

Els premis tenen cinc categories: la millor pime; la trajectòria empresarial, dirigit a empreses amb més de 15 anys d’antiguitat amb una trajectòria que serveixi com a exemple en la recerca de l’excel·lència; la innovació, per a empreses que hagin desenvolupat un avenç o una fita important dins del món empresarial; sostenibilitat, per a les que hagin desenvolupat accions per a un desenvolupament sostenible, que destaquin, siguin innovadores i que tinguin beneficis socials o ambientals.

Millor pime

Carinsa: Aromes de R+D+I

L’R+D+I en el sector privat se sol relacionar gairebé exclusivament amb les grans empreses. No obstant, Carinsa és una bona mostra que les pimes tenen molt a dir quan es tracta d’innovar. Aquest grup industrial amb seu a Sant Quirze del Vallès està especialitzat en el desenvolupament, fabricació i comercialització d’aromes i destina entre un 10% i un 20% de la seva xifra de negoci anual a l’R+D+I.

El 2017, Carinsa va rebre una subvenció SME de la Comissió Europea per posar en marxa una planta de microencapsulació de fragàncies per fer un suavitzant per a la roba més sostenible i ecoeficient. Aquest projecte serà fonamental perquè el grup pugui créixer fins a un 15% i el 2025 arribi a una facturació de 100 milions d’euros. Més enllà de la innovació, l’altre pilar de l’estratègia empresarial de Carinsa és la internacionalització: actualment els seus productes són presents a 56 països de quatre continents diferents.

Innovació

Cooltra: Pioners de la micromobilitat urbana

En un sector en el qual ara operen moltes empreses, el del motosharing, Cooltra és una de les veteranes d’aquest sector. Fundada el 2006 a Barcelona per Timo Buetesfich, Cooltra va iniciar la seva etapa com un servei d’arrendament a curt i llarg termini d’escúters que disposava d’una modesta flota de 25 motos. No va ser fins a 10 anys després quan la firma va llançar el seu servei de moto compartida.

Actualment la companyia manté les dues línies de negoci, té presència a Espanya, França, Itàlia, Àustria, Portugal i la República Txeca, compta amb una flota de 16.000 motos (65% d’elèctriques), més de 300 bicicletes i 400 treballadors. Una bona mostra de l’aposta de la innovació que ha acompanyat Cooltra durant la seva trajectòria és que la companyia fos la pionera a implantar el ‘motosharing’ a Barcelona. L’any passat la firma va anar un pas més enllà i va integrar tots els seus serveis de mobilitat per a particulars en una mateixa app per a Android i iOs.

Millor trajectòria empresarial

Sifu: Una història d’inclusió

Entrar en el mercat laboral és un repte per a moltes persones amb discapacitat. Aquesta és una realitat completament vigent però a la qual, afortunadament, moltes organitzacions, entitats i empreses no es resignen. Un bon exemple és el del Grup Sifu, fundat el 1993 per l’empresari Alberto Campabadal, el model de negoci del qual s’ha basat des d’aleshores a apostar per la contractació de persones discapacitades amb la convicció que aquest col·lectiu permet oferir un plus de qualitat en els seus serveis.

El seu Centre Especial d’Ocupació és líder en la prestació de serveis auxiliars i té més de 4.500 empleats dels quals el 89% té algun tipus de discapacitat. El 2006, la companyia també va posar en marxa la seva pròpia fundació amb l’objectiu promoure i fomentar la inserció social i laboral de les persones amb discapacitat a través d’accions per incentivar la contractació d’aquest col·lectiu per part d’altres empreses.

Millor Empresa Exportadora

Toni Pons: De Girona cap a al món

De ser una petita fàbrica artesanal on es produïen espardenyes a convertir-se en una marca reconeguda a nivell internacional i present en més de 50 països. Aquest és, a molt grans trets, el recorregut vital de la firma de calçat Toni Pons. Actualment, la marca, amb seu a Girona, disposa de més de 21 botigues pròpies i franquícies a Espanya, Mèxic, Malàisia, l’Aràbia Saudita i Colòmbia, a més de 4.000 punts de venda multimarca.

Des dels seus inicis l’empresa ha apostat per la internacionalització de la firma. Prova d’això són les iniciatives impulsades en els últims anys, com la posada en marxa d’una nova botiga ‘online’ i el pla estratègic d’obertura de botigues pròpies iniciat el 2016. Aquestes actuacions s’han traduït en un important creixement del volum de negoci que el 2019, últim any amb dades disponibles i abans de l’efecte Covid, va fregar els 17 milions d’euros, cosa que va suposar un increment del 20% interanual.

Sostenibilitat

Heura: Revolució vegetal... i saludable

Deixar obsolet l’actual sistema alimentari i accelerar la transició a un món en el qual els animals no s’utilitzin en la producció de proteïna. Aquesta és l’ambiciosa missió d’Heura, fundada el 2017 a Barcelona amb l’objectiu final de crear un successor –no anàleg– de la carn. Fins ara, les empreses especialitzades en carns vegetals s’havien focalitzat en productes que resolguessin l’impacte mediambiental de la indústria càrnia recreant l’experiència sensorial d’aquest aliment, però no produïen articles que fossin necessàriament més sans. La firma ha anat un pas més enllà i acaba de crear una hamburguesa vegetal amb un 85% menys de greix saturat que la de vedella.

El producte aporta el 33% de la quantitat de proteïna recomanada diàriament i el resultat, segons els seus creadors, és un producte respectuós amb el medi ambient i el benestar animal però que manté el gust d’una hamburguesa tradicional.

El jurat

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

El jurat del premi no ho ha tingut fàcil. Ha hagut de seleccionar entre una trentena de candidats que podien optar a dues categories de les cinc: millor pime, trajectòria empresarial, innovació, empresa exportadora i sostenibilitat.

Per part Bankia hi havia dos representants: la directora comercial a Catalunya, Meritxell Sánchez, i el director de negoci a Catalunya i les Balears, José Manuel García. També ha sigut membre del jurat Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball i, per part d’EL PERIÓDICO, la directora adjunta, Gemma Martínez, i el responsable de l’àrea d’Economia, Agustí Sala.