Cañete: «Els socis han decidit que no hi ha d’haver ingerències polítiques a Pimec»

¿Per què va ser tan maratonià el recompte? Perquè el que vam viure va ser un desbordament democràtic de participació. Que en una institució de l’àmbit empresarial hi hagi hagut una participació gairebé del 50% no és que sigui excepcional, és que és extraordinari. En les últimes eleccions a la Cambra de Comerç, per exemple, va passar del 2% al 4% de participació del cens. Tenir un 49,5% és realment excepcional.

¿Per què creu que ha guanyat? Els empresaris tenen molt clar que volen ser governats per empresaris. Cal fixar-se en el que ha passat a Pimec i quina ha sigut la resposta que hi han donat els empresaris: un 83% ha dit que la institució ha de treballar per al seu objecte social, que és defensar i representar les empreses i els autònoms. Aquesta resposta va més enllà de Pimec i per mi això és molt important. No es poden fer ingerències polítiques a les nostres institucions.

¿Què hauria passat si s’haguessin produït aquestes ingerències? A l’experiència em remeto i des del respecte al resultat obtingut legítimament. La Cambra de Comerç de Barcelona s’ha volgut instrumentalitzar perquè ocupés un espai que no li correspon. I que hauria provocat una distorsió en una cosa tan important com la democràcia. Perquè el diàleg social es produeix en l’àmbit privat, des de la legítima defensa dels interessos de part. Que una entitat de dret públic, tutelada per l’Administració, irrompi en el diàleg social altera quin és el rol dels agents socials. I aquí hem d’aixecar la veu.

¿Tem una escissió independentista després de les eleccions? Ni la temo, ni em preocupa. Qui estigui a Pimec hi ha d’estar per la seva condició d’empresari, no pel que pensi. A Pimec té cabuda tothom que sigui un empresari, pensi el que pensi.

¿Com estan les pimes després de gairebé un any de pandèmia? De la mateixa manera que aquest virus afecta més les persones grans, també afecta més les empreses més petites. Hi ha errors de la primera onada que encara arrosseguem i que cada dia es fan més grans. Els ertos i els ICO estaven molt bé per parar el tsunami, però una vegada l’emergència s’ha allargat en el temps, fan falta més coses. Fa falta dotar les empreses d’una resiliència que no tenen. Es diu que hi ha famílies que estan a tres nòmines d’entrar en problemes i a les empreses passa el mateix. No demanem que l’Administració torni a les empreses la facturació perduda, només sèrum i oxigen per mantenir les seves constants vitals fins que el virus estigui controlat.

¿Què reclamen? El 2008 l’Estat va rescatar el sistema financer amb milers de milions, que en part no ha tornat. La gent no entendria que fa 10 anys es rescatessin els bancs i avui no es rescatin les empreses. La ciutadania ha d’entendre el paper de les empreses –que no dels empresaris– en l’economia. És on es crea la riquesa i el treball d’un país. Com més competitiva sigui una empresa, millors salaris podrà pagar. I com millors siguin els salaris, més impostos es podran pagar per fer inversió social.

Avui el president del Govern central ha avançat que hi haurà 11.000 milions per ajudar les pimes. ¿Com els hauria d’articular? Va en la bona direcció, és una cosa que reivindiquem des de setembre. Cal prendre decisions concertades, justes i amb especial sensibilitat per a les empreses més petites. Les ajudes han de ser sostingudes en el temps, si són d’un sol pagament només estarem posant un pedaç. Han de ser corresponsables, si jo et dono liquiditat tu no pots deixar de pagar les teves factures. Han d’estar ben dirigides, com si fossin una vacuna, no una regadora. I, sobretot, que no es quedin en el titular. Cal donar canyes de pescar, no peixos.

Ampliar la representativitat de les pimes a escala estatal va ser un dels seus compromisos electorals. ¿El podrà complir aquesta legislatura? Seria dolent que no fos així i seria indicatiu que no progressem adequadament.

¿Com de diferent hauria sigut la gestió de la crisi si Pimec hagués estat a les taules de diàleg social? Moltíssim. Per exemple, hauríem exigit que les administracions paguessin en temps i forma. Cosa que hauria injectat 15.000 milions d’euros. O que els romanents dels ajuntaments o que les grans empreses paguessin les seves factures pendents. Entre tot haurien sigut més de 100.000 milions d’euros de liquiditat.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Gairebé 10 vegades més que el fons d’ajudes que ha anunciat el Govern... O la mateixa quantitat que l’Estat ha invertit en els ICO [el 2020 van ser 114.000 milions]. Ningú ha fet aquest plantejament, només Pimec. Perquè no hi ha una representació real de les pimes a Espanya, hi ha una marca [Cepyme, dependent de la CEOE]. Serà una de les nostres prioritats aconseguir-la.

¿Hi veu possibilitats amb aquest Govern central? Veig bones paraules, però vull fets. Sempre dic que vivim al país del Halloween, amb més trucs que tractes. El pacte de les parts és un truc, la contractació pública és un truc, la fiscalitat és un presa de pèl... i un truc. Totes aquestes mesures cal prendre-les ja i per a això necessitem estar en aquestes taules. Cada vegada tenim més empreses a les ucis... No som Alemanya, però sí que tenim recursos. El que passa és que cal saber focalitzar-los.