Més del 80% dels vots

Cañete escombra l’independentisme i guanya les eleccions de Pimec

  • El fins ara secretari general s’imposa amb més del 80% dels vots al seu rival, recolzat per l’ANC, i serà president fins al 2025

  • La patronal de les pimes catalanes ha celebrat per primer cop en 24 anys unes eleccions amb dos candidats, amb una participació del 45,9%

Cañete escombra l’independentisme i guanya les eleccions de Pimec
Es llegeix en minuts

Antoni Cañete s’ha imposat amb contundència al seu rival Pere Barrios en les eleccions de Pimec i serà president de la patronal de les petites i mitjanes empreses fins al 2025. El recompte de paperetes va ser maratonià i es va allargar més de cinc hores respecte al previst, fins ben entrat dimecres a la matinada. Finalment, Cañete va obtenir el 83% dels vots. A Pimec ha guanyat el candidat amb un programa centrat exclusivament en les pimes i pretesament apartidista, davant l’opció netament independentista que defensava el seu adversari. Cañete prosseguirà el projecte que va iniciar fa 24 anys el president sortint, Josep González, que el va assenyalar com a delfí després de renunciar al seu càrrec. «Seguim», va dir Cañete en el seu discurs després dels resultats.

Els socis de Pimec han avalat per majoria a tots els territoris el projecte de Cañete i l’independentisme ha fracassat en la seva operació per aconseguir una de les places fortes del sistema de representació empresarial a Catalunya. Aquests comicis han sigut els primers amb dues candidatures enfrontades en els 24 anys d’història de Pimec (des de la seva fusió amb Sefes) i el secessionisme novolia deixar escapar aquesta finestra d’oportunitat per guanyar posicions. Finalment, Cañete i el seu «activisme empresarial» ha guanyat la partida a Eines Pimec de Barrios, acompanyat aquest per la infraestructura de l’ANC. «Els socis han votat moderació, davant crispació. Han votat un programa, davant oportunisme», ha declarat Cañete. «No hi poden haver ingerències [a Pimec]», ha afegit.

Les votacions van transcórrer al llarg de la jornada d’aquest dimarts sense incidents, malgrat les llargues cues per dipositar la papereta que hi va haver durant el matí. El recompte es va dilucidar passades les deu de la nit, i va revelar com a guanyador el fins ara (i des del 2006) secretari general de la patronal. En el càlcul de les paperetes Cañete es va imposar amb el 83% dels vots, davant el 16% del seu rival; en uns comicis amb el 45,9% de participació. «Vull felicitar-lo, amb sinceritat. Ha guanyat clarament», va declarar Pere Barrios després de la publicació del resultat de les eleccions.

L’operació Cambra no s’ha repetit als comicis de l’organització empresarial i l’independentisme no ha pogut aconseguir la presidència d’una de les dues grans patronals catalanes. Barrios va aconseguir, com a mà dreta de Joan Canadell, causar sensació a la Cambra de Comerç de Barcelona i arribar a la presidència amb una àmplia majoria de vots. No ha sigut així en aquesta cita i el continuisme, amb els matisos que pretengui imposar Cañete ara com a president, ha guanyat la partida a Pimec. 

«El nostre projecte dins d’aquesta casa no encaixa, [...] tindreu notícies nostres», va afirmar Barrios, deixant la porta oberta a crear o potenciar una organització empresarial alternativa. «Vull integrar tothom, la nostra candidatura és plural i transversal», va replicar Cañete, intentant tapar una possible fuga de socis cap aquesta promesa feta per Barrios.

Des del moment en què va formalitzar la seva candidatura, Cañete ha mostrat múscul amb amplis recolzaments entre les organitzacions i sectorials que formen Pimec. Els gremis de farmàcies, peixaters, pastissers, instal·ladors o tintorers, així com les associacions de companyies d’assegurances o d’empreses de neteja van avalar el virtual president. La seva candidatura també ha comptat amb el recolzament dels pesos pesants de la junta sortint, com Emma Gumbert, en matèria de relacions laborals; Isabel Galobardes, actual presidenta de Pimec Turisme, o Josep Soto, president de Pimec Joves. I, des de fora, empresaris coneguts en l’esfera barcelonina, com Anna Gener (Savills Aguirre Newman), Emili Rousaud (Factorenergia) o Maria Teixidó, entre d’altres.

Cañete també va difondre un programa treballat, amb el ‘late motiv’ de «posar les pimes al post de comandament» com un dels principals eslògans electorals. Guanyar representativitat en l’àmbit estatal, disputant aquest rol a Cepyme (dependent de la patronal de les grans empreses, CEOE), és un dels seus compromisos electorals. Culminar la pressió als partits del Congrés dels Diputats per a l’aprovació d’un règim contra la morositat empresarial n’és un altre.

Barrios va apostar la seva estratègia electoral en la polarització. Durant la campanya va intentar en múltiples ocasions desprestigiar el seu oponent, qualificant-lo d’«empleat» –a causa del seu paper com a secretari general– i reivindicant que només un «empresari» havia de presidir Pimec. El candidat netament independentista va alimentar fins a l’últim dia de campanya els fantasmes de frau electoral. Fins al punt que 24 hores abans de les eleccions va presentar davant la junta electoral un escrit d’al·legacions amb presumptes irregularitats, que l’àrbitre electoral va desestimar per unanimitat, segons va poder confirmar aquest mitjà. 

Et pot interesar

Les expectatives eren altes per a la jornada electoral i els candidats van aconseguir mobilitzar els seus electors, tal com van reflectir les llargues cues per a les votacions a les seus que té Pimec a Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona i Manresa. Un total de 3.717 electors van exercir el dret a vot, sobre un cens de 8.400 electors. Aquests representen col·lectivament o individualment els 122.000 associats que té Pimec.

La diferència entre associats i electors s’explica a causa que, dels 122.000 associats, alguns són socis col·lectius. És a dir, un gremi pot representar 100 pimes, però només computa com un vot. Aquest gremi ha de decidir a qui dona aquest vot i a fi de donar més representativitat a aquest soci col·lectiu, el seu vot val més en funció del nombre d’associats. Part de l’avantatge electoral que va aconseguir Cañete s’explica per un recolzament més gran des de les associacions i els gremis.