Mor Francisco Luzón, banquer i símbol de la lluita contra l’ELA

El banquer Francisco Luzón (1 de gener de 1948, El Cañavate, Conca), símbol de la lluita contra l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), ha mort aquest dimecres a Madrid als 73 anys d’edat. L’executiu va ser un dels directius bancaris més destacats de les últimes dècades. Poc després de la seva sortida del Santander el 2013, se li va detectar la malaltia i va crear la Fundació Luzón Units contra l’ELA per millorar la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies mitjançant l’atenció socioassistencial i l’impuls de la investigació.

Luzón va iniciar la seva carrera al Banc de Biscaia, on va arribar a arribar a llocs de rellevància. Després de la fusió d’aquesta entitat amb el Banc de Bilbao, va fer el salt a la llavors banca estatal, la reflotació de la qual, fusió a Argentaria i posterior privatització va contribuir a facilitar. Emilio Botín, president del Santander, el va fitxar llavors per al seu grup, en el qual va ocupar llocs de rellevància a la primera línia directiva i va pilotar la crucial i exitosa expansió per llatinoamèrica.

Notícies relacionades

Francisco Luzón, malalt d'ELA: «Primer, una vida digna; i segon, una mort digna»

Francisco Luzón: "Els diners són com els fems, només tenen valor si s'escampen"

El gener del 2012 es va anunciar per sorpresa la seva sortida del banc amb una pensió d’uns 65 milions d’euros. Fonts de l’entitat van explicar llavors que l’executiu havia maniobrat per substituir el conseller delegat, Alfredo Sáenz, o fins i tot el mateix Botín i que a aquest no li havien agradat els seus moviments. Altres fonts van assegurar, en canvi, que feia temps que Luzón donava pistes dels seus plans («el viatge és la recompensa», havia comentat mesos abans en un acte públic) i van apuntar que vol dedicar més temps a la seva vida personal, ja que s’havia casat feia tot just dos anys.

Deu mesos després de la seva jubilació, li van diagnosticar l’ELA. «Lluny de rendir-me, vaig emprendre el repte transformador més important de la meva vida: crear una Fundació que ajudi a trobar una cura a aquesta terrible malaltia, unint tots els agents que han d’estar-hi implicats. I, per a això, em vaig deixar guiar pels dos valors que m’han acompanyat durant tota la vida: solidaritat i transparència. Solidaritat, perquè el meu objectiu final és que la societat conegui que la més bonica recompensa de la vida és el «viatge», no l’estació final. I transparència perquè només la veritat condueix a la veritat», va explicar.