Foment i la CEOE posen en marxa la seva ofensiva contra l’impost de patrimoni

Foment del Treball i la CEOE han iniciat l’ofensiva contra l’impost de patrimoni, que ha d’acabar en un recurs d’inconstitucionalitat contra aquest tribut. Els presidents de Foment, Josep Sánchez Llibre; i de la CEOE, Antonio Garamendi, han entregat aquest dimecres al Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, un dictamen elaborat per Manuel J. Silva que argumenta la necessitat d’impugnar aquest impost.

Aquest acte suposa l’inici de l’ofensiva contra aquest tribut sorgida des de Foment i a la qual s’ha afegit la junta directiva de la CEOE. El desencadenant van ser els Pressupostos Generals de l’Estat del 2021, en el qual s’inclou una pujada del tipus màxim del tribut del 2,5% al 3,5% i s’atorga a aquest gravamen, fins ara provisional un «caràcter indefinit». Només estan legitimats per plantejar recursos d’inconstitucionalitat el president del Govern, el Defensor del Poble, 50 Diputats, 50 Senadors, els governs i els parlaments autonòmics.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Segons el parer dels promotors d’aquesta iniciativa, sorgida de la patronal catalana Foment, les modificacions introduïdes suposen «un supòsit d’inconstitucionalitat que penalitza l’estalvi, la inversió, la productivitat i el creixement econòmic». Segons l’organització empresarial, amb l’actual entorn de tipus d’interès 0 o negatius i rendiments patrimonials reals moderats o amb pèrdues significatives provocades per la crisi de la Covid-19, un tipus màxim de l’impost del 3,5% és «distorsionant i confiscatori i, per tant, inconstitucional».

Foment ja havia promogut alguna trobada amb el Defensor del Poble, que ara s’ha oficialitzat amb l’inici dels tràmits per promoure el recurs d’inconstitucionalitat. Segons l’informe elaborat per aquesta organització, la recent jurisprudència del Tribunal Constitucional avala la consideració d’aquesta entitat al sotmetre l’impost a gravamen «manifestacions irreals, fictícies o inexistents de capacitat econòmica o bé quan amb el seu gravamen esgota la riquesa imposable, és a dir, fa falta liquidar la riquesa per pagar l’impost».