Els economistes advoquen per un major transvasament de treballadors entre sectors

La pandèmia està aguditzant les bretxes o diferències de protecció en el mercat laboral espanyol. L’’Informe Econòmic i Financer 2021’ realitzat per ESADE en col·laboració amb Banc Sabadell i presentat aquest dimarts constata que la majoria de les mesures del Govern s’han dirigit a protegir els treballadors vulnerables mitjançant ertos i a garantir liquiditat a les empreses. Malgrat això «la irrupció de la pandèmia ha afectat negativament l’ocupació de forma desigual, amb un augment de la bretxa entre treballadors indefinits i temporals i amb una major protecció per ertos d’aquests últims», segons l’estudi. L’anàlisi aconsella a Espanya mesures que permetin la «reassignació» de treballadors en erto a sectors amb més activitat i perspectives de creixement. Augura que «malgrat el context particularment difícil per fer previsions», la recuperació dels nivells de creixement del PIB no es produirà fins a finals del 2022.

Segons el director d’EsadeEcPol, Toni Roldán, i Josep Comajuncosa, professor del departament d’Economia, Finances i Comptabilitat a ESADE, els riscos als quals s’enfronta l’economia, tant a escala espanyola com europea i global s’han centrat fonamentalment en la canalització d’ajuts a les empreses i a minimitzar l’impacte en l’ocupació, ja que l’increment del deute, tot i que continua sent una amenaça, està actualment aparellat a unes condicions financeres de pagament «assumibles», han afirmat.

L’extensió en temps i número dels ertos, la gestió dels fons europeus i de les potencials fallides empresarials són els reptes principals que se li plantejaran a l’economia espanyola durant el 2021, segons l’informe. El camí cap a la recuperació a Espanya serà més complex que en altres economies, a causa de l’«excessiva» dependència del sector serveis, a les dificultats per al control de la pandèmia, i a un nombre molt alt de petites empreses amb dificultats financeres, afirma l’anàlisi d’aquests experts, que reconeixen que, «tot i que l’impacte negatiu en l’economia ha sigut sever i generalitzat, no tots els sectors, empreses i col·lectius l’han patit de la mateixa manera, circumstància que ha contribuït no només a engrandir la bretxa entre els països del nord i el sud d’Europa i entre les empreses grans i les pimes, sinó també la laboral, la de gènere i l’educativa».

Ertos i reassignació de l’ocupació

Segons apunta l’‘Informe Econòmic i Financer d’ESADE’ per al primer semestre del 2021, el mal començament de l’any, amb l’auge de la tercera onada i l’enduriment de les restriccions, «fa presagiar que les persones en erto es mantindran entre les 600.000 i les 800.000, una forquilla que suposarà una despesa durant els primers mesos de l’any que no estava contemplat en els Pressupostos Generals de l’Estat». Aquests ertos, «que han resultat imprescindibles per mitigar l’augment de l’atur», admeten, no són una mesura que es pugui estendre indefinidament ja que «abans o després, els responsables de política econòmica hauran de permetre una reassignació d’una part dels treballadors encara en erto cap a altres sectors amb més activitat i creació d’ocupació», segons l’estudi.

Notícies relacionades

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

Carrefour aixeca el veto a les bosses de patates Lay’s i Ruffles

Malgrat el repunt de l’economia espanyola durant el tercer trimestre del 2020, gràcies al creixement de la demanda privada i a l’evolució del sector exportador, el posterior augment dels contagis i la consegüent restricció a la mobilitat va provocar que Espanya acabés amb una caiguda de l’11% del PIB. El dèficit públic es va situar en un 12% del PIB a nivell global, 11 punts per sobre del nivell de principis del 2020, mentre que als EUA, el Canadà i el Japó es va disparar a nivells del 17%-18%, mentre que la mitjana en la zona euro va ser del 10% (amb Espanya, França i Itàlia, per sobre d’aquesta mitjana). L’informe preveu un creixement global per al 2021 entorn del 5,2%, el mateix que estima de mitjana per a la Zona Euro. Als Estats Units s’espera que aquest sigui d’un 3,1% i, d’un 8,2%, a la Xina. 

L’anàlisi de l’estudi d’ESADE s’endinsa en la visió imperant actual d’abordar la situació econòmica més des dels grans indicadors i de la conveniència de les mesures de recolzament dels sectors productius que d’incrementar els recursos per mitigar impacte social de la pandèmia. Les rendes del treball representen només el 45% de totes les rendes a Catalunya, mentre que les rendes del capital se situen entorn del 44%. A Espanya, la distribució és 47% davant el 42%, i en la UE-15 de 48% davant el 40%.