Catalunya llançarà dos satèl·lits al març des del Kazakhstan

El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha anunciar aquest dimecres que Catalunya llançarà dos microsatèl·lits a l’espai el 20 de març a les set hores, set minuts i 12 segons des d’una base de llançament situada a Baikonur, al Kazakhstan. Els microsatèl·lits i els seus futurs serveis han sigut dissenyats per les firmes OpenCosmos i Sateliot. Es destinaran a proveir serveis digitals d’interconnexió d’aparells i a l’observació. Puigneró ha defensat l’oportunitat del projecte aeroespacial del Govern malgrat la situació actual de pandèmia per la necessitat imperiosa de «transformar l’economia del país». «Catalunya no pot quedar al marge d’una oportunitat de desenvolupament», ha afirmat. «Aquest no serà un país social si no és un país connectat. I connectat des de l’espai», ha defensat el conseller. Segons ha afirmat, en els pròxims cinc anys es llançaran a l’espai al món 3.500 microsatèl·lits que generaran un volum de negoci de 4.000 milions d’euros anuals.

Els serveis oferts per aquests satèl·lits seran bàsicament de telecomunicacions. Es preveu el llançament de sis microsatèl·lits en dos anys. Puigneró confia que el projecte no es paralitzi en el cas d’un canvi de Govern, ja que el sector aeroespacial té capacitat de tracció industrial al sector digital, capacitat de generació de llocs de treball i acord amb els reptes mediambientals.

La nova economia batejada com a NewSpace pretén, «que Catalunya no sigui només consumidor de tecnologia digital, sinó també productor» i especialment en una àrea d’activitat que segons càlculs del Govern suposarà 1.200 llocs de treball i 300 milions d’euros de facturació conjunta a Catalunya en quatre anys.

Els satèl·lits objecte d’atenció del Govern són petits aparells espacials d’òrbita baixa d’entre un i deu quilos de pes, que se situen a uns 2.000 quilòmetres de la Terra. Amb un cost unitari d’entre 500.000 i dos milions d’euros, el Govern pretén utilitzar-los com a complement de les xarxes 5G per a internet de les coses i com a instruments d’observació de la superfície terrestre. Són útils per a l’anàlisi dels efectes de les catàstrofes naturals o el control de ramats i cultius en zones sense cobertura de telecomunicacions terrestres, per exemple. També com a suport d’una xarxa de comunicacions autònoma. 

L’estratègia del Govern compta amb un pressupost total de 18 milions d’euros, amb cofinançament del Feder, i està liderada per la Conselleria de Polítiques Digitals, el departament d’Empresa, i el de Territori. En només cinc anys es preveu multiplicar per 2,5 el nombre d’empreses que avui es dediquen al sector fins a arribar a les 75, i multiplicar per quatre els llocs de treball i per sis la facturació.

Notícies relacionades

Les hipoteques s’enfilen un 54,4% al maig i encadenen 11 mesos a l’alça

Casa Tarradellas estrena molí

Actualment, a Catalunya hi ha una trentena d’empreses emergents al sector, algunes de les quals líders a nivell mundial, com OpenCosmos, Sateliot, Pangea i Zero2Infinity. Compta també amb 13 centres d’investigació i innovació capdavanters en aquest camp com la UPC –i en particular, la UPC Nanosat Lab, pioner en aquest camp a Catalunya–, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), i, més recentment, la Fundació i2CAT i el CTTC, així com un dels centres d’incubació de negocis de l’Agència Espacial Europea, l’ESA BIC Barcelona, ubicada al Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels. Actualment ja hi ha diversos països (com els EUA, el Canadà, Luxemburg, Finlàndia, Singapur i els Emirats Àrabs) que disposen d’una estratègia en l’àmbit del NewSpace.

El NewSpace proporciona oportunitats d’ús i explotació de plataformes espacials per a aplicacions molt diverses, incloent-hi la investigació científica, el desenvolupament i qualificació de tecnologia espacial, l’observació de la Terra i les telecomunicacions. Permet millorar la gestió del territori a partir de les dades obtingudes de l’observació de la Terra i desenvolupar nous serveis basats en tecnologies avançades per a ciutadania, empreses i administració.