Picabaralla entre Hisenda i el Partit Popular a costa de l’IVA de la llum

La pujada del preu de l’electricitat al mercat a l’engròs continua sembrant polèmiques. Aquesta vegada a costa de l’IVA elèctric, gravat al 21%. El Partit Popular va anunciar aquest dimecres al matí que havia demanat a la Comissió Europea que confirmés si hi ha algun impediment perquè Espanya abaixi l’IVA a la llum, «com ha argumentat el govern de coalició de Pedro Sánchez», en relació amb les paraules de la ministra portaveu i titular d’Hisenda, María Jesús Montero, dimarts en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. A la tarda, el departament de Montero ha enviat un comunicat en el qual «lamenta que el PP tergiversi les seves paraules i promogui ‘fake news’ a Brussel·les» i assegura que la ministra d’Hisenda «mai ha realitzat una declaració en aquest sentit ni ha afirmat que la normativa comunitària impedeixi abaixar l’IVA de l’electricitat».

«Vull recordar-los que Espanya està advertida per part de la Comissió Europea per l’ús que, segons el parer de la Comissió, es fa de forma excessiva respecte a l’IVA reduït i superreduït. És per tant una estratègia que no estaria en línia amb el que es marca per part d’Europa». Aquestes van ser les, com a mínim ambigües, paraules de María Jesús Montero a la pregunta d’una periodista sobre si el Govern es plantejava reduir l’IVA de la llum. Una «reflexió general», segons es defensa en el comunicat el seu departament, per recordar que «la Comissió Europea apunta habitualment en els seus informes que Espanya té una recaptació relativament baixa en l’IVA per l’ús intensiu del tipus reduït i superreduït». «En cap moment Montero va parlar de prohibicions o sancions i es va limitar a recordar una opinió recurrent de la Comissió Europea quan analitza l’economia espanyola i el seu sistema tributari», insisteix el comunicat. 

El preu de l’electricitat s’ha disparat en els últims dies a causa de l’alça de la demanda pel fred, la falta de vent i sol per poder impulsar les renovables (més barates) i l’increment del preu del gas natural als mercats internacionals que encareix la matèria primera que alimenta als cicles combinats. Una alça «conjuntural», tal com defensen elèctriques i Govern, que es produeix de forma cíclica, només cal recordar els hiverns del 2013 i el 2017 o l’estiu del 2018, amb el PSOE nouvingut al Govern i el mateix sistema elèctric que l’actual, quan el ministeri que comanda Teresa Ribera va prendre algunes mesures temporals per evitar aquesta pujada com la suspensió de l’impost a l’electricitat o altres de dirigides als ciutadans més vulnerables com l’extensió del bo social i la creació d’un bo tèrmic.

¿Baixada del 40% de la llum?

Notícies relacionades

Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"

La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos

«En dos anys del president Sánchez s’ha abaratit la llum un 40%. Això posa de manifest el compromís del Govern de Sánchez amb els consumidors de les llars i de la indústria», va dir dimarts en diverses ocasions la ministra portaveu María Jesús Montero. Una altra afirmació ambigua, ja que el preu de la llum ha baixat notablement en els últims anys, però no per canvis estructurals al mercat elèctric impulsats pel Govern. El preu de la llum al mercat a l’engròs va tancar a una mitjana de 33,96 euros el megawatt-hora el 2020, el més barat des de l’any 2004, 16 anys abans, a causa de la caiguda de la demanda per la pandèmia que va reduir en gran manera l’activitat econòmica. L’any anterior va ser de 47,68 euros, un 16,8% inferior al del 2018 (57,29 euros). El 2017 el preu es va situar en els 52,24 euros

No obstant, sí que és cert que en els últims mesos el Ministeri per a la Transició Ecològica ha impulsat diverses iniciatives per tractar de reduir el calaix de sastre en el qual s’ha convertit en els últims anys el rebut de la llum com la creació d’un fons renovable per treure de la factura elèctrica els incentius a les renovables que formen part dels costos fixos mensuals de la llum o amb la creació d’un nou model de subhastes renovables.