El BCE avisa que la pandèmia tindrà efectes perdurables en l’ocupació

Dependrà de la durada de la crisi sanitària i dels seus efectes en l’economia, però el Banc Central Europeu (BCE) estima que «l’impacte heterogeni de la pandèmia als diferents països pot tenir efectes perdurables i generar més divergències entre els mercats de treball de la zona de l’euro». Així ho planteja en un article sobre els efectes de la Covid-19 al mercat laboral, inclòs en el seu últim butlletí econòmic. Afegeix, en aquest sentit, que un resultat persistent de la crisi anterior va ser un augment del desajust de qualificacions i de la dispersió geogràfica de la taxa d’atur, i, com a conseqüència, una durada mitjana més gran de l’atur, cosa que, en darrer terme, pot conduir a un atur estructural més elevat.

El supervisor entén que és probable que la crisi es tradueixi en més necessitats de reassignació de l’ocupació, i es preveu que siguin més significatives com més es prolongui la pandèmia. L’actual conjunt de polítiques d’ocupació es va dissenyar per protegir els treballadors d’una pertorbació econòmica adversa de caràcter temporal. Aquestes polítiques han ajudat a protegir la renda de les llars i a limitar efectes de retroalimentació negatius. «La reassignació del treball dependrà, fonamentalment, de la durada de la crisi i dels possibles canvis estructurals en la demanda. No obstant, com més es prolongui la pertorbació, més gran pot ser la reassignació de l’ocupació necessària», explica l’article.

La pertorbació generada per la Covid-19 també està impulsant el procés d’automatització i digitalització, i és possible que les competències requerides en els llocs de treball actuals s’hagin d’actualitzar, cosa que podria accentuar el desajust de qualificacions al mercat laboral. En aquest context, els programes de manteniment de l’ocupació podrien conjugar la protecció de l’ocupació amb l’oferta de formació per facilitar la reestructuració i recolzar l’actualització de competències.

Recolzament públic

El recolzament públic donat a través de programes de manteniment de l’ocupació, com els ertos, ha atenuat l’impacte de la pandèmia en el mercat de treball. S’estima que, a l’abril, el nombre de treballadors acollits a aquests programes va assolir els 32 milions, xifra gairebé tres vegades superior a la d’aturats. El nombre d’empleats en programes de regulació temporal ha descendit des d’aleshores i, segons les estimacions, l’octubre del 2020 era d’uns vuit milions.

L’anàlisi planteja que com la proporció de treballadors subjectes als esmentats programes és molt elevada, les estadístiques oficials del mercat laboral s’han d’interpretar amb cautela. Els programes de manteniment de l’ocupació han contribuït a contenir l’augment de l’atur i un retrocés més acusat de l’ocupació. Però continua sense estar clar quants d’aquests treballadors podran retornar a la seva jornada laboral habitual i quants poden estar en risc de perdre la seva feina. El nombre encara elevat de treballadors en programes de manteniment de l’ocupació i el fort descens de la taxa d’activitat suggereixen que el grau de folgança del mercat de treball és substancialment més gran del que reflecteix la taxa d’atur.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

El recurs a aquests programes es va veure també complementat per l’adopció de polítiques d’ocupació a escala de la UE, com l’Instrument Europeu de Recolzament Temporal per Mitigar els Riscos d’Atur en una Emergència (SURE, per les seves sigles en anglès). Amb això es va crear un mecanisme de solidaritat per a la Unió Europea, a fi d’ajudar els Governs nacionals a abordar increments sobtats de despesa pública destinats a preservar l’ocupació.

La irrupció del teletreball

Un tret destacat de la pandèmia ha sigut el canvi del treball presencial al teletreball. Tot i que, el 2019, el 33% dels assalariats ocupaven llocs de treball que es podien exercir a distància, menys del 10% dels teletreballadors potencials (3,3% dels assalariats) treballava des de casa habitualment o en algunes ocasions. Aquesta situació va canviar amb la pandèmia i els consegüents confinaments, durant els quals més d’una tercera part dels europeus van començar a teletreballar. En els primers mesos posteriors a la irrupció de la pandèmia, el teletreball pot haver sustentat l’ocupació i les hores treballades en alguns sectors, en particular entre treballadors amb un nivell educatiu més elevat. De cara al futur, és probable que la pandèmia acceleri la transformació digital en curs de l’economia de la zona de l’euro, i que el teletreball i l’ús de la tecnologia digital adquireixin més rellevància