El Govern estima que el cost de la pandèmia per a la Generalitat ha sigut de 5.128 milions d’euros

El Govern estima que la pandèmia de la Covid-19 ha suposat per als comptes públics de la Generalitat unes necessitats extraordinàries de finançament de l’ordre dels 5.128 milions d’euros. D’aquesta quantitat, un total de 3.826 milions d’euros corresponen a la despesa més gran i 1.302 milions una pèrdua d’ingressos com a conseqüència dels tancaments i la menor activitat empresarial. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha defensat aquest dimecres la «resposta keynesiana» afrontada per l’Executiu català i el volum global de despesa canalitzada. El nivell de dèficit assumit, d’uns 1.500 milions d’euros i equivalent a entre el 0,7% i el 0,8%, és considerat pel Govern com el més adequat davant la falta de garanties pressupostàries per avançar un nivell d’ajuts més gran sense afectar els pagaments de l’Administració catalana.

Aragonès ha reconegut l’impacte excepcional en les finances de la Generalitat de la pandèmia i ha assegurat que s’habilitaran ajuts directes el primer trimestre de l’any, tot i que no s’han quantificat encara.

Aquesta «resposta keynesiana» de què ha parlat Aragonès s’ha plasmat especialment als sectors de la salut, de l’educació i els serveis socials, així com els ajuts d’urgència als col·lectius afectats i la compra de material sanitari de prevenció, entre d’altres. De forma paral·lela, s’està reduint la recaptació per la caiguda de l’activitat econòmica i l’ajornament de les autoliquidacions d’alguns impostos.

En concret, la pandèmia ha generat a la Generalitat unes necessitats addicionals de despesa de 3.826 milions d’euros. Del total de despeses no financeres no finalistes de la Generalitat el 2020 (un total de 27.512 milions d’euros), la despesa extraordinària relacionada amb la Covid representa un increment del 14% d’aquest pressupost inicial.

Els ingressos del sector públic català s’han retallat en 1.302 milions d’euros, dels quals 926 milions (71%) es deuen a la caiguda de la recaptació de tributs propis i cedits. Aquesta caiguda de recaptació deriva tant de les mesures normatives adoptades per fer front a l’impacte econòmic de la Covid, així com de la reducció de les bases imposables per la caiguda de l’activitat econòmica. La caiguda fiscal ha sigut significativa tant en tributs com en transmissions patrimonials, sobre el joc o la taxa turística. La resta d’impacte deriva de la caiguda d’ingressos d’altres entitats públiques (ATM, ACA, FGC, Incasòl, Fira 2000, CCMA, universitats i d’altres). Els operadors de transport públic s’han vist especialment afectats.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

El dèficit de la Generalitat a l’exercici 2020 se situarà entorn d’aquests 1.500 milions d’euros, cosa que situa Catalunya com la tercera comunitat autònoma per dèficit aquest any, després de la Comunitat València (-1,6%) i Múrcia (-1,3%).

El Govern ha destacat el reforç de personal que s’ha produït al llarg del 2020 a fi de donar resposta a la pandèmia. En concret, s’hauran incorporat uns 18.500 efectius a través de programes temporals de personal en el marc de les mesures anti-Covid i per reforçar el personal sanitari.