Foro de debat Primera Plan@

Carme Artigas: «Presentarem una llei de ‘star-ups’ en els pròxims mesos»

  • La secretària d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial anuncia mesures de recolzament als emprenedors
  • «Menys del 19% de les pimes utilitzen comerç electrònic o tenen presència a la web. Hem de resoldre-ho»
  • «Som el primer país del món que ha fet una carta de drets digitals per als ciutadans»
  • «La connexió amb països europeus a partir de l’‘app’ Radar Covid serà clau per reprendre la mobilitat de cara a la campanya turística de l’estiu»
Carme Artigas: «Presentarem una llei de ‘star-ups’ en els pròxims mesos»
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez
Rosa María Sánchez

Periodista

ver +

La Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial (Sedia) ja estava en el Ministeri d’Economia abans de la pandèmia. Però el virus i la posterior resposta europea a través del fons de reconstrucció ha convertit el Departament que dirigeix Carme Artigas (Vilassar de Mar, 1968) en part essencial del vehicle bimotor amb què el Govern pretén impulsar la sortida d’aquesta crisi, a partir de la digitalització i la transició ecològica.

«La pandèmia ha suposat un salt digital exponencial, ho hem viscut en la nostra esfera personal i també en la laboral», constata Artigas durant el col·loqui Primera Plan@, organitzat per EL PERIÓDICO de forma telemàtica, amb el patrocini de Factorenergía, Telefónica i ICL Iberia. Una xerrada sobre ‘La transformació digital de la societat i l’economia’, la versió íntegra de la qual en format vídeo es pot seguir aquí.

El 19% del PIB

«Hi ha estudis que diuen que hem accelerat set anys els processos de digitalització. Durant el període de pandèmia s’han multiplicat per 500 els tràmits ‘online’ i són ja 10 milions les persones identificades amb certificat digital», apunta. L’economia digital ja aporta el 19% al PIB espanyol, «és el segon sector després de la construcció» i el propòsit és duplicar-ho per acostar-lo a la mitjana europea, que arribarà al 40% a finals del 2021 o principis del 2022. 

«El que sabíem que era una prioritat s’ha fet urgent i tenim una oportunitat, que són els plans de reconstrucció i resiliència de la Unió Europea que permetran que Espanya disposi d’aproximadament 72.000 milions d’euros en transferències europees dels que al voltant del 33% el destinarem a Espanya a la digitalització», apunta.

Alfabetització

Artigas reconeix que si li diguessin que només puc fer una cosa per complir els seus objectius en els pròxims quatre anys, «triaria el Pla Nacional de Competències Digitals». És el programa incorporat al Pla Espanya Digital 2025 amb què es pretén avançar en l’alfabetització digital de tota la societat, «perquè sense això, res del que fem en infraestructures de connectivitat, en ‘software’, o en desenvolupament de la indústria tindrà èxit».

Es calcula que a Espanya només el 43% de la població té competències digitals. «Volem formar el 80% de la població espanyola en habilitats digitals abans del 2025 assegurant que com a mínim el 50% siguin dones», i per a això, els plans i dotacions incorporats en el Pla 2025 i en el projecte de Pressupostos Generals del 2021, com a primera entrega, posen el focus en els plans educatius de primària i secundària, la formació dels professors i el desenvolupament de nous graus de formació professional i carreres universitàries. Però també, en la formació dels aturats i persones en ertos, «perquè quan tornin al seu lloc de treball, ja no serà el mateix», i, de forma molt especial, a les pimes: «de tot el comerç electrònic que s’ha generat en tota la pandèmia, menys del 9% ha vingut per les pimes. Menys del 19% estan utilitzant comerç electrònic, tenen presència en web o utilitzen les dades per prendre decisions. I això és un ‘gap’ que hem de resoldre».

Llei de start-ups

Des del punt de vista de la secretària d’Estat, la mida no és el que determinarà l’èxit d’una empresa, sinó la seva digitalització. I la prova d’això –explica– és la competitivitat que pot aconseguir una ‘start-up’ per petita que sigui.

Artigas espera que el Govern podrà portar al Congrés dels Diputats «en els pròxims mesos» una nova llei de ‘start-ups’ que inclourà un nou tractament fiscal de les ‘stock options’ (remuneració en forma d’accions que esperen guanyar valor amb els projectes impulsats) i nous mecanismes de finançament orientats, també, a la fase de maduració i creixement. També es preveu la posada en marxa del ‘Next Tech’, un fons de capital risc publicoprivat, així com l’Oficina Nacional d’Emprenedoria (la sigla de la qual ONE, Artigas pronuncia com si fos el número u en anglès). «Estem treballant per si algunes de les mesures poden trobar cabuda en altres lleis en curs [sense haver d’esperar a la futura llei de ‘start-ups’] i poder anar una mica més ràpid», anuncia Artigas a Primera Plan@.

Sobirania digital europea

En connexió amb les autoritats de la UE, la Secretaria d’Estat d’Artigas està treballant per fixar les bases de la nova sobirania digital europea. «Europa no ho va fer bé en l’última dècada. No va ser capaç de crear gegants digitals, però ara té una gran oportunitat per posicionar-se com a líder en les dades», augura.

«El 80% de les dades que tindrà la datasfera el 2025 encara no s’han creat. Més de la meitat d’ells seran industrials. I és allà on reclamem la sobirania digital». Per a Artigas, el concepte de sobirania digital europea té a veure amb això: «Les dades són la matèria primera del coneixement i dels avantatges competitius que les nostres empreses tindran en el futur. Hem de preservar les dades dels ciutadans europeus, de la seva indústria i per això veurem noves lleis en relació amb els fluxos de dades. Volem que les dades es tractin a Europa, que es processin a Europa, en núvols europeus i que no hi hagi còpies de les dades dels nostres fills en l’entorn educatiu en un servidor dels EUA. Aquestes són les dades que volem preservar i aquesta serà la nostra ‘European way’, la manera europea de fer les coses, posant les persones en el centre, l’ètica i la privacitat de les dades en el centre».

Carta de drets digitals

I molt vinculada a aquesta manera d’entendre el nou entorn digital, se situa la Carta de drets digitals que ha llançat la Secretaria d’Estat en un procés de consulta pública. Són 24 drets, com els relatius al pseudoanonimat, a no ser geolocalitzat i perfilat, a l’herència digital, a la desconnexió digital... «El més avantguardista és haver fet aquesta carta», assegura Artigas. «No hi ha hagut cap país al món que hagi fet una carta de drets digitals. Som els primers, els únics i per això volem liderar aquest debat en clau nacional i internacional, posant el segell distintiu d’aquest govern. El desenvolupament tecnològic ‘per se’, per molt que ens aporti guany econòmic i de benestar social, no es pot fer a qualsevol preu i no apostarem per un model deixant col·lectius enrere amb bretxes o renunciant a drets conquerits».

El procés de consulta pública de la Carta de Drets es prorrogarà fins al 20 de gener –segons la secretària d’Estat– «i a partir d’allà, veurem com som capaços de traslladar-lo a l’ordenament jurídic»

Radar Covid

De la Secretaria d’Estat de Digitalització també ha depès el llançament de l’aplicació mòbil Radar Covid per rastrejar els contagis. L’ús de l’‘app’, no obstant, continua sense ser efectiu, malgrat haver sigut descarregada per sis milions de persones i d’haver sigut adoptada ja per totes les comunitats autònomes, després de la incorporació de Madrid i Catalunya a l’octubre.

Notícies relacionades

«Amb sis milions de descàrregues no hi ha excusa per dir que l’‘app’ no ha tingut acceptació. A més sabem que el 90% dels codis que es comuniquen a les persones contagiades s’incorporen al sistema [per al rastreig]. Les comunitats autònomes han de fer-la seva com una eina per combatre la pandèmia, perquè són elles les que estan en primera línia», explica Artigas. La clau –afegeix– està en la comunicació efectiva d’aquest codi pin de 12 dígits cada vegada que una prova PCR resulta positiva, perquè l’‘app’ del mòbil emeti missatges a les persones que han tingut contacte amb la contagiada.

«Des del 30 d’octubre estem connectats amb la resta de països europeus» a partir de l’‘app’ Radar Covid, i per això Artigas considera que aquesta aplicació «és una eina que serà clau per reprendre la mobilitat transfronterera, sobretot de cara a la campanya turística de l’estiu que ve».