El Govern aixeca el control financer a la Generalitat

Aquesta decisió, que dona compliment a l’acord d’ERC amb l’Executiu per donar suport als comptes de l’Estat per al 2021, era un dels punts en què més insistia el Govern català i que l’Executiu central es resistia a aixecar, almenys mentre Quim Torra seguís sent president.

De fet, a finals del 2018, en la primera i curta legislatura de Pedro Sánchez, la ministra d’Hisenda no era partidària d’aixecar aquest control reforçat, tal com va explicar en una entrevista a EL PERIÓDICO. La mesura ha sigut acordada en el si de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, encapçalada per la vicepresidenta tercera de l’Executiu central, Nadia Calviño.

L’aixecament d’aquests controls es farà efectiu un cop es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) en «els pròxims dies», segons algunes fonts. Els mateixos portaveus afirmen que això podria passar la setmana que ve a tot estirar. Aquesta mesura visualitza la sintonia existent en l’actualitat entre ERC, capitanejada per Aragonès; i el Govern de Pedro Sánchez, que a més de formar part de la majoria d’investidura és ara un dels socis que ha permès que el Govern de coalició PSOE-Unides Podem tiri endavant els primers comptes públics amb què es deixaran de prorrogar els Pressupostos del 2018 elaborats per l’anterior ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro.

Gir estratègic

Aquests controls financers reforçats es van posar en marxa durant el Govern del PP de Mariano Rajoy. Posteriorment, com a conseqüència de la convocatòria del referèndum de l’1-O, se’n van acordar d’altres encara més estrictes que van culminar amb la intervenció de la Generalitat per l’article 155 de la Constitució. Després aquestes mesures de reforç es van aixecar alhora que ho va ser la intervenció de Generalitat, que va suposar també la destitució de l’Executiu català. Però les mesures de control inicials, les del 2015, es mantenien i encara continuen en vigor, malgrat les reiterades peticions per part del Govern. El gir estratègic encapçalat per Aragonès en les seves relacions amb el Govern central ha desembocat en aquest compromís que serà efectiu una vegada publicat al BOE i que situarà la Generalitat en pla d’igualtat amb les altres comunitats autònomes.

Aquest control financer s’aplicava exclusivament a la Generalitat. Aquest control reforçat suposa que l’Executiu català ha de remetre mensualment certificats de despesa per part d’un interventor general, així com tramitacions addicionals d’informació sobre la seva comptabilitat i la de tot el sector públic català, classificada per programes pressupostaris. Amb l’aixecament acordat, la Generalitat quedarà exonerada d’aquestes obligacions que no afecten cap altra autonomia i podrà aplicar la despesa d’una manera més autònoma i similar a com ho feia abans del 2015.

Notícies relacionades

El consum de llum puja però és lluny de l’objectiu del Govern

La morositat de les llars baixa al nivell previ a l’esclat de la crisi del 2008

El Govern català ha acollit la comunicació formal de l’Executiu central amb satisfacció i ha reiterat que sempre havia considerat aquest control addicional «discriminatori i injustificat». Alhora, des de la Conselleria d’Economia destaquen que en els últims anys han portat a terme «una gestió acurada, eficaç i eficient» de les finances públiques. És per tot això que aquesta supervisió específica per a Catalunya «no se sustenta en cap argument tècnic o econòmic, sinó que respon estrictament a raons de caràcter polític i ideològic».

ERC va arribar a l’acord que incloïa aquest compromís a finals del mes passat, quan finalment Ciutadans se’n va desmarcar, després d’unes quantes setmanes de perseguir formar part d’un pacte per als Pressupostos.