El PIB de l’eurozona va créixer el 12,5% en el tercer trimestre per la recuperació del consum i del sector exterior

Larecuperació del consum de les llars va impulsar el repunt del producte interior brut(PIB) de l’àrea de la moneda única i de la Unió Europea (UE) en el tercer trimestre de l’any, quan van registrar un creixement del 12,5% i l’11,5%, respectivament, segons les dades difoses aquest dimarts per Eurostat. Les dades revisades de l’oficina d’estadística comunitària rebaixen una dècima les xifres d’augment mensual del PIB a les dues zones respecte a les publicades el 13 de novembre.

El repunt continua sent el més alt registrat des que va començar la sèrie històrica el 1995, després d’una caiguda també sense precedents en el segon trimestre (de l’11,7% a l’eurozona i de l’11,3% a la UE) per la pandèmia de coronavirus. En comparació amb el tercer trimestre del 2019, el PIB va caure el 4,3% als països que comparteixen l’euro i el 4,2% entre els Vint-i-set.

Tant en l’àrea de l’euro com en el conjunt de la UE, el repunt de l’economia entre el juliol i el setembre va estar impulsat per la recuperació del consum de les llars, que es va incrementar en un 14% i un 13,2%, així com per la formació de capital fix, que va augmentar el 13,4% als països de l’euro i el 11,7% a la UE. En concret, el consum va aportar 7,3 punts al PIB de l’eurozona i 6,9 punts al de la UE, alhora que la formació de capital hi va contribuir 2,8 i 2,5 punts, respectivament.

La contribució del sector exterior, així com de la despesa pública final, també va ser positiva, mentre que els canvis en els inventaris van tenir una aportació lleugerament negativa a les dues zones. En el tercer trimestre les exportacions van augmentar el 17,1% a l’eurozona i el 17,2% a la UE (després d’haver caigut el 18,9% a les dues zones el trimestre anterior), i les importacions van créixer el 12,3% i el 12,9%, respectivament (enfront descensos del 18,2% i del 18,0% en els tres mesos previs).

Tots els països van veure créixer les seves economies entre el juliol i el setembre, amb els principals increments a França (18,2%), Espanya (16,7%) i Itàlia (16,1%), i els menors a Grècia (2,3%), Estònia i Finlàndia (3,3% tots dos), i Lituània (3,8%). Si es compara amb el 2019, els descensos més marcats en el tercer trimestre es van observar a Espanya (8,7%), Romania (6%) i la República Txeca (5,8%).

Quant a l’ocupació, la taxa d’ocupació va augmentar un 1% a l’eurozona i un 0,9% a la UE en el tercer trimestre, respecte a l’anterior, el seu màxim repunt des del 1995, després de contraure’s un 3% i un 2,8%, respectivament, en el segon trimestre. En la comparació anual, l’increment va ser del 2,3% en l’àrea de la moneda única i del 2% en els Vint-i-set, enfront les caigudes del 3,1% i 2,9%, respectivament, observades en els tres mesos previs.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Per països, Irlanda va registrar l’augment més gran de l’ocupació (3,3%), seguida d’Espanya (3,1%) i d’Àustria (3,0%), mentre que els principals descensos es van donar a Lituània (-1,9%) i Romania (-1,0%). Eurostat estima que en el tercer trimestre de l’any hi havia 205,2 milions de persones empleades a la UE, de les quals 157,4 milions a l’eurozona, fet que suposa 4,3 milions menys (-2,1%) i 3,6 milions menys (-2,2%), respectivament, que al final del 2019.

L’oficina d’estadística ha revisat una dècima a la baixa la creació d’ocupació mensual a l’eurozona i en tres dècimes el repunt anual, i per a la UE ha rebaixat en dues dècimes la millora anual respecte a les xifres que va publicar al novembre.