Els economistes critiquen el control del lloguer i demanen un debat «seriós i assossegat»

El Consell General d’Economistes han posat de relleu que el control dels preus dels lloguers suposa traspassar el cost de la política social en matèria de vivenda a la propietat privada i «té l’avantatge per als governs que no té cost pressupostari». «Totes les accions de política de vivenda tenen repercussió pressupostària i són responsabilitat de l’Administració pública», han recordat els economistes, que diuen que «no és raonable fer recaure en els propietaris de vivenda de lloguer els problemes creats per la ineficàcia, falta de finançament i coherència de les polítiques públiques».

El president del Consell General d’Economistes d’Espanya, Valentín Pich, ha traslladat una sèrie de consideracions, reflexions i propostes, entre les quals es troba aquesta del control del lloguer, que els economistes creuen que s’haurien de valorar a l’hora d’abordar el debat en matèria de vivenda. Sobre el control dels preus dels lloguers, també s’ha deixat clar que «està demostrat que comporta que els propietaris es retreguin a l’hora d’oferir les seves vivendes, i es redueixi, per tant, el mercat i les inversions i augmenti l’economia submergida».

Per als economistes, com més oferta pública i privada de vivenda de lloguer hi hagi, més avantatjós serà el preu per a l’inquilí; i per aconseguir-ho es necessita que les regles del joc «siguin clares i amb voluntat de permanència». A més, consideren que en un context de crisi com l’actual «és previsible que augmenti la mobilitat laboral, per la qual cosa resulta fonamental incrementar el parc de vivendes accessibles de lloguer». «En aquest debat també convé tenir en compte les diferències de la problemàtica dels mercats de lloguer de vivenda en grans i petites urbs», han afegit.

Per als economistes, «no hi ha solucions màgiques ni simples al problema de l’accessibilitat de la vivenda, com algunes propostes populistes semblen suggerir». De fet, creuen que és necessària una aproximació per fomentar l’accés a la vivenda a partir de múltiples instruments, entre els quals es troben els ajuts al lloguer, construcció i compra d’edificis per destinar a vivenda de lloguer social o a preu limitat per algun tipus de subsidi públic que permeti la col·laboració publicoprivada per a la construcció d’un parc de vivenda assequible, entre altres mesures.

Notícies relacionades

Molins de vent per omplir l’Espanya buidada

Els visitants de BCN estalvien allotjant-se fora de la ciutat

També pensen que perquè el parc privat de lloguer pugui allotjar les famílies amb baixos ingressos i aquelles famílies en perill d’exclusió social «és imprescindible un sistema de subsidis personalitzats per al pagament de les rendes», han assenyalat. D’altra banda, han assenyalat que les partides pressupostàries destinades a vivenda són inferiors a les d’entre 2006 i 2010 i consideren que la injecció de fons europeus «suposen una oportunitat per a la promoció de vivenda pública assequible de lloguer».

El Consell General d’Economistes pensa que la discussió sobre el control de preus dels lloguers «es dona en un context d’absència total d’avaluació de la política de vivenda i oblidant les conseqüències de les restrictives lleis d’Arrendaments Urbans, vigents durant el franquisme i que es van prolongar fins al 1994». Així mateix, ha aprofitat per llançar un missatge institucional als poders públics i a l’opinió pública en què expressa la necessitat que hi hagi un debat «seriós i assossegat» abans de prendre «decisions precipitades» sobre la política de vivenda. Així ho han assenyalat el president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Joan Ràfols, i l’economista especialitzat en vivenda José García-Montalvo durant una jornada per parlar del control dels preus dels lloguers.