regulació polèmica

Canadell: «Hi ha patronals que fa 25 anys que no elegeixen president»

El president del Consell de Cambres i de la Cambra de Barcelona exigeix que el Parlament tramiti la llei que els garanteix finançament públic i representativitat

En un acte en representació de les entitats camerals catalanes ha reclamat els partits: «No parin les cambres, sisplau»

Canadell: «Hi ha patronals que fa 25 anys que no elegeixen president»
3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El president del Consell de Cambres i de la Cambra de Comerç de BarcelonaJoan Canadell, ha considerat que la tramitació d’una proposició de llei per garantir finançament públic i representativitat institucional a les cambres, proposada pels socis del Govern, JxCat i ERC, mitjançant el tràmit de lectura única, ha de tancar-se «sí o sí» abans que finalitzi la legislatura. Assegura que s’han explicat coses «que no són del tot certes». 

Canadell, que no ha descartat el caràcter polític en l’oposició de les patronals a la proposta de regulació, ha afirmat que les cambres representen els 500.000 empresaris i autònoms que tenen l’opció de votar. En aquest sentit, ha criticat que hi ha patronals que «fa 25 anys que no elegeixen president i que s’escull a dit». En contraposició, ha explicat que en 18 mesos, les cambres han portat a terme una activitat «com mai abans». En tot cas ha assegurat que no tenen l’ànim d’envair competències dels agents socials i que el seu rol és compatible amb el d’aquests.

La proposta de regulació urgent ha generat la unitat de Foment del Treball, Pimec i UGT i CCOO de Catalunya, que van remetre una carta als diferents grups parlamentaris en la qual exigeixen que no es tramiti la iniciativa. Canadell ha recordat que es va donar la possibilitat que mig milió d’empreses i autònoms poguessin votar en el procés electoral de les cambres i que hi hagués, per exemple, a Barcelona, cinc candidatures. 

Ple del 2 i 3 de desembre

Ha reclamat que el dia 2 de desembre es voti tramitar la proposta i que a mitjans d’aquell mes s’aprovi definitivament en lectura única. L’objectiu, ha dit, «és ajudar les empreses». Ha comptat com a assegurats els vots de JxCat, ERC i l’abstenció de la CUP. Ha considerat que als de JxCat s’hi sumaran els sufragis dels diputats del PDECat. «No parin les cambres, sisplau», ha reclamat els partits, ja que considera que sense aquesta norma no podran seguir amb la seva tasca. 

Per la seva banda, el vicepresident del Consell i president de la Cambra de Girona, Jaume Fàbrega, ha fet un repàs històric de les cambres, especialment de la Cambra de Barcelona i la seva seu en l’edifici de la Llotja, i el seu paper consagrat pel Tribunal Constitucional. Ha recordat que el seu finançament va quedar en mans de les autonomies, cosa «que la majoria de comunitats han fet».

Fàbrega ha afirmat que la proposta en el Parlament ha de servir perquè les cambres «treballin per a totes les empreses del país». El president de la Cambra de Tàrrega, Carles Giribet, ha admès que «la fórmula no és la més adequada, però és l’única que permet assumir l’objectiu que es persegueix». Ha retret els «atacs» dels agents socials. 

Representativitat

El president de la Cambra de Reus, Jordi Just, ha repassat la normativa que, segons el seu parer, atorga a les cambres els drets que reivindiquen. Ha recordat que les patronals tenen garantida representació a les cambres.

Notícies relacionades

Eduard Borràs, secretari general del Consell de Cambres, ha acusat les patronals i sindicats d’afirmar que l’adscripció de les empreses a les cambres és «purament administrativa», cosa que els impedeix representativitat institucional. Ha recordat una sentència del Tribunal Constitucional que va consagrar la llei del 1993, que les considerava representatives, així com la norma del 2014, que «no va modificar això sinó que va ampliar el seu àmbit de representativitat». Hi ha altres comunitats que ho han fet, «sense que se les hagi considerat inconstitucionals», ha afirmat Borràs.

Al seu torn ha denunciat que l’intent de portar-ho al Consell de Garanties Estatutàries persegueix dilatar la tramitació perquè no pugui aprovar-se en aquesta legislatura i ha convidat els partits que  «no cedeixin a pressions sense fonament».