L'Eurogrup urgeix a aprovar el fons de recuperació

Malgrat el fort rebot registrat per l’economia europea durant el tercer trimestre de l’any, amb un repunt històric del 16,7% a Espanya, els ministres d’Economia i Finances de l’Eurozona afronten l’última part de l’any amb «molta incertesa» a causa del repunt en els contagis de Covid-19 i les noves restriccions que, segons admeten, tindran el seu impacte en la recuperació. Una cosa que fa més urgent encara la ratificació del pla de recuperació de 750.000 milions acordat el juliol passat i la lletra de la qual continua subjecta a negociació entre el Consell i el Parlament Europeu.

«És una prioritat molt urgent perquè té una importància crucial per donar suport a la recuperació», ha avisat el president de l’Eurogrup, Paschal Donohoe. La declaració subscrita pels 19 països de l’Eurozona insisteix que el fons ha d’aprovar-se com a «qüestió de prioritat» per permetre que els ajuts puguin desemborsar-se, com està previst, el 2021. «Les negociacions estan avançant i esperem que arribin a bon port aviat perquè tots els mecanismes es posin en marxa al més aviat possible», ha dit la vicepresidenta i ministra espanyola, Nadia Calviño, que ha celebrat la «determinació unànime» de l’Eurogrup de continuar actuant de forma decidida, àgil i eficaç per esmorteir l’impacte econòmic i social de la pandèmia. 

«La urgència d’implementar el que es va decidir aquest estiu és absoluta. No podem permetre’ns retardar el desemborsament de fons europeus, que les nostres economies necessitaran per posar-se en marxa de nou», ha afegit el francès Bruno Le Maire. El mateix missatge llançat també pel comissari d’assumptes econòmics, Paolo Gentiloni. «Necessitem un acord ràpid entre el Consell i el Parlament Europeu», ha insistit sense donar pistes sobre les previsions econòmiques de tardor que presentarà aquest pròxim dijous. «Fer previsions és veritablement un gran risc», s’ha escudat. Tot i així, sí que ha apuntat que «hi ha raons per pensar que l’impacte serà menor que a la primavera», durant la primera onada de la pandèmia, perquè «les empreses i els treballadors estan més ben preparats per al teletreball». No obstant, augura una repercussió forta, sobretot, «al sector del turisme, de l’allotjament, de l’entreteniment i de l’oci».

Les condicions de l’Eurocambra

Tres mesos després de l’acord polític al qual van arribar els líders europeus, el problema és que el gran fons destinat a mitigar les conseqüències de la Covid encara s’ha de negociar amb el Parlament Europeu. Els grans grups de l’Eurocambra –PPE, S&D, Liberals i Verds– han arribat a un acord sobre un text que esperen aprovar en el miniple de mitjans de novembre, cosa que permetrà llançar les negociacions amb la presidència alemanya de la UE. «Estem disposats a negociar matí, tard i nit. Si no entra en vigor l’1 de gener del 2021 no serà pel Parlament Europeu», assegura una de les ponents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, la socialista Eider Gardiazabal. 

El Parlament Europeu fixa 6 objectius –transició climàtica, digital, cohesió social, pilar econòmic, modernització de l’administració i joventut– a què hauran de destinar-se els fons del mecanisme i, tot i que no diuen que no hagin de complir-se les recomanacions del semestre europeu, sí que incideix que s’ha d’acotar aquelles vinculades amb la pandèmia. A més, eleva al 40% el percentatge de fons per a clima i biodiversitat, i augmenta del 10% proposat pel Consell al 20% l’avançament de fons per als Estats membres. Els eurodiputats també aposten per eliminar l’article del Consell que preveu la suspensió dels ajuts si un país incompleix les recomanacions de política econòmica de la Comissió i, en particular, els aspectes fiscals perquè consideren que no té sentit incloure la condicionalitat macroeconòmica amb el Pacte d’Estabilitat i Creixement suspès. Un element que, segons augura l’eurodiputat dels Verds, Ernest Urtasun, «serà una guerra nuclear» amb els països frugals (Holanda, Àustria, Suècia i Dinamarca), que exigeixen una condicionalitat macroeconòmica estricta.

Aprovar ara i ajustar després

Notícies relacionades

Els canvis que planteja Treball per al permís per defunció d’un familiar i per cures pal·liatives

Alfonso Cabello (Proexca): «Els sectors audiovisual, tecnològic i aeroespacial consoliden les Canàries com a nou motor d'expansió empresarial»

Tot i que algunes governs europeus o la Comissió Europea veuen amb bons ulls els canvis proposats pel Parlament Europeu, insisteixen que l’«urgent» ara és posar-se d’acord al més aviat possible. Per exemple, «augmentar la taxa d’avançaments significa revisar el reglament» i això «significaria assumir el risc de retardar l’aprovació i el desemborsament. Tot i que hi ha idees pertinents ens sembla que cal intentar posar-lo en marxa al més aviat possible i després ajustar-lo durant la posada en marxa», opinen fonts del Govern francès. 

Més enllà del fons de recuperació, el debat ha servit per fer balanç a les mesures adoptades des del març –fons SURE, garanties del BEI i préstecs del MEDE– i remarcar la importància de les mesures fiscals adoptades en àmbit nacional pels governs i que suposen el 4% del PIB. Un recolzament que, segons l’Eurogrup i atès l’elevat risc en el retard de la recuperació, és «vital» que els governs mantinguin durant el 2021 i que ajustin en funció de l’evolució de la pandèmia.