25 nov 2020

Anar al contingut

Després de l'enfonsament de la primavera

Espanya surt de la recessió: el PIB registra un augment històric del 16,7%

La taxa interanual de l'economia espanyola es contrau un 8,7% segons la dada avançada per l'INE.

Una de les incògnites ara és si el creixement es mantindrà per al quart trimestre

Agustí Sala Rosa Maria Sánchez

L’economia espanyola va abandonar la recessió en el tercer trimestre de l’any després de registrar un creixement del PIB del 16,7% entre els mesos de juliol i setembre, el seu avanç trimestral més gran en la sèrie històrica que té l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i que arrenca el 1970. Fins ara, el repunt trimestral més gran del PIB corresponia al tercer trimestre del 1972, quan va pujar un 2,2%.

Amb el fort avanç del PIB en el tercer trimestre, una vegada finalitzat l’estat d’alarma, Espanya surt de la recessió tècnica en la qual va entrar en el segon trimestre de l’any després d’haver registrat dos trimestres consecutius en negatiu, amb caigudes de l’economia del 5,2% en el primer trimestre i del 17,8% en el segon. No obstant, l’economia espanyola té ara davant seu durant els pròxims sis mesos un nou estat d’alarma.

Una de les incògnites ara és si el creixement es mantindrà per al quart trimestre, una cosa que, segons l’Executiu, ha sigut així, si bé sorgeix el dubte de si serà prou robust.   

L’avanç trimestral del PIB en el tercer trimestre, que l’INE haurà de confirmar el pròxim 23 de desembre, supera les previsions que estudiava el Govern, que apuntava un creixement trimestral de l’entorn del 13%. En tot cas, l’ascens no permet recuperar tot el perdut fins ara. El Govern preveu que la caiguda per al conjunt de l’any sigui de l’11,2%. 

En taxa interanual, el PIB del tercer trimestre es va contraure un 8,7%, davant el descens del 21,5% del trimestre anterior. Es tracta del segon retrocés interanual més gran de tota la sèrie després del registrat en el segon trimestre d’aquest any.
La demanda nacional va restar 7,8 punts a la variació interanual del PIB en el tercer trimestre, taxa 11 punts superior a la del segon trimestre. Per la seva banda, la demanda externa va restar 0,9 punts, cosa que suposa 1,8 punts més que en el trimestre passat.

El consum de les llars es dispara a l'estiu un 20%

Les dades trimestrals mostren una pujada històrica del consum de les llars del 20,7%, en contrast amb la caiguda, també històrica, que va registrar aquest indicador en el segon trimestre (-20,4%). Per la seva banda, la despesa pública va augmentar entre juliol i setembre un 1,1%, vuit dècimes més que en el segon trimestre, mentre que la despesa en consum de les institucions sense finalitats de lucre i al servei de les llars va retrocedir un 0,4%, davant l’augment del 0,2% del trimestre previ.

La inversió, per la seva banda, va registrar en el tercer trimestre un avanç històric del 19,9% (-22,1% en el segon trimestre), amb un increment rècord del 34,7% en el cas de la inversió en maquinària i béns d’equipament. La inversió en vivenda, d’altra banda, va créixer un 16,6%, davant el retrocés del 22,6% del segon trimestre.

L’INE assenyala que la situació provocada pel coronavirus fa que certes variables, com les hores efectivament treballades, siguin més rellevants en els moments actuals a l’hora de mesurar l’evolució de l’ocupació. «Es considera que aquesta variable, davant els llocs de treball equivalents a temps complet, és la que reflecteix de manera més clara els efectes induïts en l’ocupació per la pandèmia i les successives mesures adoptades per combatre els seus efectes», apunta.

L’ocupació de l’economia, en termes d’hores treballades, es va disparar en el tercer trimestre un 24,7% respecte al trimestre anterior. Aquesta taxa és de menor magnitud que la dels llocs de treball equivalents a temps complet (del 16%, cosa que suposa 33,7 punts més que en el segon trimestre) a causa de l’augment que s’observa en les jornades mitjanes a temps complet (+7,5%).

En termes interanuals, les hores treballades decreixen un 6,2%, taxa 18,7 punts superior a la del segon trimestre. Per la seva banda, els llocs de treball equivalents a temps complet retrocedeixen un 5,5%, és a dir, 12,9 punts més que en el segon trimestre, cosa que suposa que en un any s’han destruït 1,01 milions de llocs de treball equivalents a temps complet.

A França també puja

També ha transcendit a primera hora d’aquest matí la recuperació econòmica de França. Va créixer en el tercer trimestre el 18,2%, després de l’enfonsament que va registrar a la primavera pel primer confinament a causa de la pandèmia de coronavirus, però malgrat tot s’ha mantingut a un nivell molt més baix que el que hi havia abans de la crisi.

L’Institut Nacional d’Estadística (Insee), que ha publicat aquest divendres les seves primeres estimacions per al període de juliol a setembre, ha precisat en un comunicat que en aquell trimestre el producte interior brut (PIB) va ser un 4,3% inferior al del mateix període del 2019.

Tots els sectors van contribuir al salt del PIB en el tercer trimestre, i, en particular, el consum privat, que va pujar un 17,3% i es va acostar al volum d’aquells tres mesos del passat exercici (un 2,1% menys).