Les patronals de l'estalvi i les assegurances critiquen els canvis fiscals en plans de pensions

L’avantprojecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2021 conté una modificació substancial del tractament fiscal de la previsió social que, d’aprovar-se, «afectarà negativament el conjunt de la ciutadania espanyola», segons les patronals de l’estalvi i les assegurances, Inverco i Unespa. La proposta legislativa elaborada pel Govern central rebaixa de 8.000 a 2.000 euros els límits d’aportació a sistemes de previsió social individuals, mentre eleva de 8.000 a 10.000 euros el límit per als sistemes d’ocupació.

Hi ha més de 7,5 milions de partícips en plans de pensions individuals i gairebé 1 milió d’assegurats en plans de previsió assegurats (PPA) que es veuran afectats amb caràcter directe i immediat per la mesura. En aquest sentit, les patronals manifesten en un comunicat aquest dimarts la seva disconformitat amb aquesta proposta .

Consideren que l’establiment de diferents límits d’aportació a sistemes de previsió social, relegant els sistemes individuals que tindrien un límit notòriament inferior, és discriminatori per a la gran majoria de la població ocupada espanyola. Recorden que el marc sociolaboral espanyol presenta dues característiques que s’han de tenir en compte en el disseny de la fiscalitat dels sistemes de previsió social. La primera, és el gran nombre de treballadors autònoms i empresaris individuals que hi ha a Espanya. La segona característica és que la major part dels treballadors per compte aliena treballa en pimes, en les quals l’estalvi col·lectiu amb prou feines és present.

«S’ha de possibilitar, per tant, a tota aquesta població ocupada que queda fora de la previsió social empresarial que pugui accedir a sistemes de previsió individuals en les mateixes condicions i requisits que qualsevol altre treballador», plantegen.

Sense sentit en la crisi

En segon lloc, les patronals destaquen que la limitació anual d’aportacions a sistemes de previsió social no té sentit en situacions de crisi com l’actual, en què molts treballadors han vist reduïts significativament els seus ingressos per estar en un erto o per un tancament temporal del seu negoci. Consideren que s’ha de permetre als treballadors, ja siguin per compte propi o aliè, recuperar la seva capacitat d’estalvi per a la jubilació en els anys en què tenen estabilitat en els seus ingressos. 

Segons la seva opinió, a Espanya hi ha un significatiu dèficit d’estalvi per a la jubilació en comparació amb la situació a la resta de països del seu entorn. «Aquest desajust no es pot deixar exclusivament a càrrec de les empreses. Fa falta que els treballadors, a títol personal, prenguin consciència de la necessitat d’estalviar per a la seva jubilació», plantegen, i defensen que els sistemes de previsió social individuals permeten que cada treballador pugui planificar els ingressos que necessitarà per a la seva jubilació com a complement a la pensió de la Seguretat Social, afegit al que rebi del sistema previsional de la seva empresa.

Recorden que la Comissió Europa ha elaborat un document titulat ‘Llibre Verd: per uns sistemes de pensions adequats, sostenibles i segurs’, en què s’assenyala que l’estructura de tres pilars en matèria de pensions és una opció equilibrada. Segons Brussel·les, és absolutament necessari que els sistemes obligatoris de pensions (primer pilar) es complementin amb uns sistemes professionals de pensions col·lectius (segon pilar) i amb els productes addicionals d’estalvi individual (tercer pilar). «Aquests són els motius pels quals a pràcticament tots els països de la Unió Europea hi ha estímuls fiscals a l’estalvi i es concedeixen incentius fiscals per a la promoció i desenvolupament de sistemes de previsió social, tant empresarials (segon pilar) com individuals (tercer pilar)».

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Finalment, el sector de l’estalvi planteja que des del punt de vista de la Hisenda Pública, la fiscalitat dels sistemes de previsió social suposa un mer diferiment de la tributació. És a dir, el seu tractament fiscal no genera beneficis. La reducció en la base imposable de l’IRPF de

les aportacions es compensa més endavant amb la tributació com a rendiment de treball de les prestacions.