Assumptes propis

Louis Fabrice Latour: «Els que resistim segles som en la vella economia»

La Maison Louis Latour ha sobreviscut a les guerres napoleòniques, les dues conteses mundials, la crisi econòmica i la Covid. ¿El secret?

Louis Fabrice Latour: «Els que resistim segles som en la vella economia»

MAITE CRUZ

Es llegeix en minuts

Núria Navarro

Just després de la Revolució francesa, els seus ancestres –boters– van comprar terres a la Borgonya i hi van plantar vinyes. 220 anys després, la Maison Louis Latour factura 50 milions d’euros anuals. Louis Fabrice Latour (Beaune, 1964), l’11è patró de la dinastia, presumeix de resistir les envestides de la Covid-19 en un moment en què la indústria del luxe –que semblava immune a qualsevol daltabaix– pateix una caiguda del 35%.

-Coco Chanel deia que el luxe comença quan la necessitat acaba.

-Hi estic d’acord.

-¿Com sostenir el discurs del luxe en un moment com aquest?

-A la Maison Latour diem: «En períodes de prosperitat, luxe; en períodes de crisi, consum». Mai hem reivindicat ser en el sector del luxe, com el xampany. Els borgonyes són més... camperols. El meu pare sempre deia que un vi no està fet per a un museu, sinó per beure l’últim any.

«El meu pare sempre deia
que un vi no està fet per a un museu, sinó per beure’l»

-El coronavirus no és la fil·loxera, però pertorba els cellers.

-Beaune és un petit poble amb pocs casos de Covid. Podem treballar a les vinyes i el personal està protegit.

-Els bars i restaurants abaixen persianes.

-Per a la Borgonya, va ser pitjor la crisi del 2009. Ara la gent no pot viatjar, però pot llegir llibres de Bruno Latour [l’insigne epistemòleg és oncle seu] i beure un bon vi a casa.

-¿Quin vi dels seus recomana per a un (nou) confinament?

-Un Corton.

-Amb ell van brindar Macron i Xi Jinping

-Van prendre un Corton Grancey Grand Cru 2010.

-¡Ho veu! Serveixen gent de categoria.

-Hi ha vins d’entre 60 i 600 euros. Ara bé, conservem factures de compra del duc de Wellington alguns anys després de la batalla de Waterloo.

-Continuï amb la llista d’il·lustres.

-No solem parlar-ne... Jackie Kennedy, el general Charles de Gaulle, algunes cases reials europees, Madonna, els Stones. Ens satisfà, però el prestigi és ser present a la carta de vins d’un gran restaurant.

-Pertany a un club, The Henokiens

? -[Riu] Reuneix 48 membres amb empreses familiars de més de 200 anys. En les reunions ens solem preguntar: «¿Com has gestionat la teva família?».

«Conservem factures de compra del duc de Wellington alguns anys després de la batalla de Waterloo»

-¿Tenen baralles per liderar la casa

? -[Riu] No som Vega Sicilia. A Beaune tot està en ordre. Sempre ha sigut el primogènit.

-¿Hi ha algun secret per sobreviure centúries

? -Els que resistim segles som en la vella economia. Tèxtil, vinyes, banca. No estem afectats per les grans revolucions tecnològiques.

-A prendre nota: l’analògic és sexi.

-Nosaltres ens mantenim en el territori, no accelerem processos, no busquem ampliar terres.

-¿Hi ha algun consell que passi de generació en generació?

-No sé si puc dir-ho.

-Pot. -

Hi ha una idea que es repeteix des de 1815 i que reformula una frase de Klemens von Metternich [1773-1859]: «La Maison Latour no té amics, té interessos». S’ha de sobreviure i això ens fa, potser, una mica egoistes. Si la qualitat del vi no es veu afectada, tot va bé.

-¿Fins i tot en les tempestes perfectes, amb el ‘brexit’, la ‘taxa Trump’...? -

No oblidi que hem viscut les guerres napoleòniques, la fil·loxera, les dues guerres mundials. ¡Són 200 anys!

«L’antiguitat d’un vi és un mite dels grans particulars. Jo prefereixo veure el nadó fer-se gran»

-¿Conserva ampolles bicentenàries

? -Una desena d’abans de la fil·loxera.

-¿I què?

-Però l’antiguitat és més aviat un mite dels grans particulars que dels professionals, que volen veure el nadó fer-se més gran i madurar. Els de 1934 són apassionants, però jo encara no havia nascut. 

-Podria no haver-hi estat mai. Va estudiar Ciències Polítiques. -L

a meva ambició política la cobreixo sent president de la Federació d’Exportadors de Vins i Licors de França. 

Et pot interesar

-La viticultura s’assembla a la política, ha dit. ¿Aquell dia havia begut?

-[Riu] En la viticultura s’ha de comprendre la història, preveure què fer a llarg termini i tenir una visió global del món. No et pots quedar tancat en les 50 hectàrees. S’ha de respectar el ‘terroir’, però fer-lo evolucionar.