Les juntes de Bankia i CaixaBank aprovaran la seva fusió l'1 i 3 de desembre

La fusió de Bankia i CaixaBank rebrà el vistiplau de les juntes d’accionistes de les dues entitats l’1 i el 3 de desembre, respectivament. Els consells d’administració dels dos bancs s’han reunit aquest divendres per aprovar la convocatòria de les assemblees després de rebre el preceptiu informe de l’expert independent (l’auditora BDO) nomenat pel Registre Mercantil de València per valorar l’operació. La firma ha considerat que el canvi d’accions pactat pels gestors «està justificat i que els mètodes de valoració utilitzats i els valors als quals condueixen són adequats».

L’Estat, per la seva part, s’ha pronunciat també favorablement a l’operació de forma oficial. El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), després d’estudiar-ho amb els seus assessors com el banc d’inversió Nomura, ha assegurat que la fusió «milloraria el valor de la participació indirecta en Bankia i tindria un efecte positiu sobre les perspectives de recuperació d’ajuts en futures desinversions». Així mateix, ha nomenat Teresa Santero, professora de l’Institut d’Empresa i consellera independent de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) com la seva representant en el consell de la nova CaixaBank postintegració. 

La junta de Bankia tindrà lloc l’1 de desembre a les 12 h al Palau de Congrés de València, on les dues entitats tenen la seva seu social, tot i que es podrà assistir de manera telemàtica. Dos dies després serà el torn dels accionistes de CaixaBank, al mateix fòrum, a les 11 h i també amb la possibilitat de seguir-se a distància. No s’esperen sorpreses, ja que els accionistes de control de les dues entitats (el Govern a través del FROB, dependent del Ministeri d’Economia, i la Fundació Bancària ‘La Caixa’) són els que han promogut l’operació. 

Ajust de plantilla

Els administrats dels dos bancs també han publicat el seu informe sobre l’operació. Confirmen que «després de l’execució de la fusió, l’entitat combinada completarà l’anàlisi dels solapaments, duplicitats i economies d’escala derivades del procés, sense que a aquesta data s’hagi pres cap decisió en relació amb les mesures d’índole laboral que serà necessari adoptar per procedir a la integració de les plantilles». A més, reiteren que el més que probable acomiadament de treballadors «es portarà a terme respectant els procediments legalment previstos en cada cas i, especialment, el relatiu als drets d’informació i consulta dels representants dels treballadors, mantenint les corresponents reunions i negociacions que permetin desenvolupar la referida integració de les plantilles amb l’acord que millor afavoreixi les dues parts».

El document també argumenta que la «situació de pandèmia actual, unida a altres reptes estructurals a què els bancs de l’Eurozona s’enfronten (transformació digital, baixa rendibilitat en l’entorn de tipus descrit, etc.), converteixen la fusió que es planteja entre CaixaBank i Bankia en una oportunitat estratègica per a les dues entitats. Així, com ha declarat el Mecanisme Únic de Supervisió en nombroses ocasions, una fusió com aquesta permetrà abordar en millors condicions els reptes estructurals abans esmentats i, en particular, aconseguir més clients amb una estructura de costos optimitzada i abordar les inversions de la transformació digital de manera conjunta que permetrà emprendre noves inversions amb més eficiència». 

En el cas dels consellers de Bankia, a més, es destaca que els seus propietaris «passaran a ser accionistes d’una entitat amb més volum de capital flotant, fet que hauria de restar volatilitat a la cotització de les seves accions» i, d’altra banda, que la «combinació de solidesa del balanç i millor perspectiva de rendibilitat hauria de tenir un reflex positiu en la valoració de les seves accions i en l’expectativa de percepció de dividends». És a dir, que afirmen que donarà més estabilitat a la participació pública en el banc i permetrà augmentar el percentatge d’ajuts que podrà recuperar dels 24.069 milions d’euros en ajuts públics, un rescat pel qual fins ara només s’han ingressat 346 milions. Això sí, l’operació causarà en un primer moment pèrdues al FROB, com han admès fonts de l’administració a aquest diari.

Primer banc a Espanya

Els consells de CaixaBank i de Bankia ja van donar el vistiplau a la seva fusió el 17 de setembre. El projecte donarà lloc a la primera entitat per negoci a Espanya. El banc aglutinarà 18 caixes d’estalvis, gairebé la meitat del que va ser el sector. Dos terços dels actius de la nova entitat els aportarà CaixaBank, que dominarà el pont de comandament i el futur consell: estarà compost per 15 membres, dels quals nou seran independents i deu seran anomenats a proposta del banc d’origen català.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

El de Santero (Camporrells, Osca, 1959), la representant del FROB, era l’únic nom que quedava per revelar del consell de la nova CaixaBank. Llicenciada en Administració d’Empreses per la Universitat de Saragossa i doctora en Economia per la Universitat d’Illinois a Chicago, va ser secretària general d’Indústria en el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, ha treballat en la seu central de l’OCDE a París durant 12 anys i ha format part dels consells de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) i Navantia.

La resta dels consellers de l’entitat fusionada són Joaquín Ayuso García (Bankia), Francisco Javier Campo García (Bankia), Eva Castillo Sanz (Bankia), Fernando María Costa Duarte (CaixaBank), María Verónica Fisas Vergés (CaixaBank), Cristina Garmendia Mendizábal (CaixaBank), José Ignacio Goirigolzarri Tellaeche (Bankia), Gonzalo Gortázar Rotaeche (CaixaBank), María Amparo Moraleda Martínez (CaixaBank), Tomás Muniesa Arantegui (CaixaBank), John S. Reed (CaixaBank), Eduardo Javier Sanchis Irazu (CaixaBank), José Serna Masià (CaixaBank) i Koro Usarraga Unsaín (CaixaBank). La seva primera tasca serà retallar despeses (acomiadaments) i pujar la rendibilitat perquè l’Estat pugui recuperar part dels 24.000 milions d’ajuts que va injectar.