El Rei afirma que directius i empresaris són una «part molt rellevant» de la solució a la crisi

El rei Felip VI ha destacat que els empresaris i directius són «una part molt rellevant de la solució» davant la crisi que vivim durant la clausura del XIX Congrés de Directius CEDE sota el lema ‘El temps del lideratge transformador’ celebrat a València.

Després de pronunciar unes paraules en valencià, el monarca ha assegurat que el país viu «una transformació del model productiu, de la manera de treballar i de relacionar-nos» que requereix «líders empresarials». «Es tracta d’establir les bases d’una economia a l’altura dels reptes del futur, que facilitin una modernització perquè la cohesió social i les denominades pels experts les indústries de la vida» [...], ha afirmat.

El rei, que ha sigut rebut amb una gran ovació i que s’ha convertit en gairebé un minut i mig d’aplaudiments després de la seva intervenció, considera que el paper del lideratge que poden desenvolupar els directius i dels empresaris «permetrà que Espanya sigui capaç de respondre adequadament per fer efectives les transformacions necessàries i integrar-les en el marc de la UE».

En el seu discurs, el monarca ha destacat la necessitat de «focalitzar-se en la sostenibilitat com a eix d’acció i apostar decididament per la transformació digital» que han de servir per sortir de la crisi. Felip VI ha convidat a evitar la temptació del proteccionisme i apostar per l’accés de les empreses a «tercers mercats en igualtat de condicions».    

Per la seva banda, la vicepresidenta tercera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, ha destacat que la Covid, que situa la incertesa com un element essencial, ha provocat una crisi però que l’economia està en fase de reactivació que va començar al maig i «que es manté fins ara». Durant el tercer trimestre, el creixement ha continuat sent intens, ha dit i que la recuperació arribarà el 2021.

«Ens queden mesos durs per davant», ha sentenciat. Per això ha apel·lat al lideratge i ha recordat el que caracteritza el Govern, als agents socials i als directius i empresaris. «Només actuant amb unitat es poden tirar endavant projectes de país, projectes d’aquesta envergadura», ha conclòs.

Calviño ha destacat que l’empitjorament de la situació dependrà de si es controlen els rebrots de la malaltia i l’evolució de la pandèmia en la resta d’Europa. Per això, «totes les previsions han de ser preses amb cautela» en un ambient d’incertesa.

Calviño: Actuar «on i quan sigui necessari» 

Segons el seu parer, el Govern ha actuat perquè predomini la certesa mitjançant les moratòries fiscals, els ertos i altres mesures. «Seguirem actuant on i quan sigui necessari» per donar suport a l’ocupació i el teixit productiu, ha assegurat.

Un altre element, ha dit, és el «compromís unànime» per donar resposta a nivell europeu a la crisi. Com a exemple ha posat al flexibilitat en les regles fiscals i la coordinació a nivell sanitari. I una altra variable que, segons el seu parer, proporciona certesa és el manteniment dels reptes a mitjà i llarg termini perquè «la recuperació sigui més sòlida».

La vicepresidenta econòmica ha recordat el pla de transformació que va anunciar el president Pedro Sánchez per aprofitar els 140.000 milions de fons europeus. Calviño ha afirmat que una de les eines més útils serà la digitalització, a la qual es destinaran 20.000 milions.

El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, en la seva intervenció ha afirmat que és «el temps del diàleg i l’estabilitat» perquè la pandèmia ha posat en qüestió l’individualisme. Segons el seu parer, la concòrdia és «absolutament imprescindible» i ha recordat que ha funcionat el diàleg social en la seva comunitat i que ha de funcionar a tots els territoris. Ha recordat que «la recepta és la unitat» que és, ha recordat, la que va acabar amb el terrorisme.

Puig ha sentenciat que «no és hora de trinxeres, sinó de ponts» i l’«hora de la bona política». Tot això ha contribuït, ha dit, que creixi al País Valencià la confiança empresarial en el quart trimestre. Al seu torn, ha defensat l’aliança entre el públic i el privat. 

Reformes «profundes i estables»  

El president de la fundació CEDE, Isidre Fainé,  ha afirmat que els representants polítics han d’acordar una agenda de reformes profundes i estables que, al seu torn, pot atraure inversió nacional i estrangera. Per això ha apel·lat als «consensos amplis». I s’ha afegit a les veus que reclamen als polítics que tinguin la responsabilitat de pactar. 

En el seu discurs de clausura del XIX Congrés de Directius CEDE ha afirmat que «no sembla fàcil que ens enfrontem a una recuperació ràpida». De tota manera, ha afirmat que «sabem el que hem de fer» i s’ha mostrat confiat que se superarà la crisi. Fainé ha apel·lat a estar preparats per a una situació que durarà i amb un «nivell d’incertesa molt elevat».

Davant un auditori limitat al Palau de les Arts a València per mesures de seguretat sanitària, ha remarcat que «el mapa d’escenaris i riscos és més borrós que mai» i ha destacat que «no queda més remei» que gestionar aquesta incertesa. A més, la crisi, ha assegurat, tindrà resultats desiguals per països i capes socials, perquè «uns col·lectius patiran més que d’altres».

Durant el seu discurs ha recordat que la pandèmia és «una crisi transformadora» que accelera processos que ja estaven en marxa. Espanya «té cartes a jugar», ha dit, tot i que no serà fàcil. Les autoritats, ha afegit, «ens poden conduir pel camí adequat per sortir de la crisi.

L’any que ve, ha recordat, s’estaran concretant projectes amb fons europeus, i acabarà el programa de compres d’actius del Banc Central Europeu (BCE). Per això ha apel·lat a fer al més aviat possible el deures per «no perdre l’estela d’Alemanya i França».  «Cal demostrar a la UE que Espanya és mereixedora dels fons europeus», ha sentenciat.

«En línies generals, les empreses han donat bones respostes a aquests vuit mesos tan durs», però cal fer més, ha insistit. Ha convidat a «avançar-se als esdeveniments» i aportar a idees «imaginatives» per fer front a la necessitat de distanciament social i altres canvis. Fainé ha reclamat els directius que «tornin al bàsic» i es converteixin en un necessari «líder transformador» . «Ara ens toca donar el do de pit, un gran esprint que ens porti fins a la meta», ha exigit els directius i emprenedors.  

Un dels missatges que més han llançat els participants és la necessitat d’unitat i de diàleg. El president de la CEOE, Antonio Garamendi ha sigut un dels que ha resumit el sentiment general, que reclama diàleg i unitat per combatre la crisi sanitària i econòmica. I també ha defensat que «no s’han de parar» i compatibilitzar la salut i l’economia, una altra de les afirmacions que més s’han reiterat en aquestes jornades.

En la mateixa línia s’ha pronunciat el president de la Cambra de Comerç d’Espanya, José Luis Bonet. Després d’admetre que «mai hem viscut res semblant», ha emplaçat a «anar junts» contra la crisi, amb els principis establerts a la Constitució, com la democràcia, la monarquia parlamentària o l’economia social de mercat en la qual les empreses són protagonistes.

Durant les sessions, el fundador i president de Mercadona ha insistit en la necessitat de combinar la necessària protecció de la salut amb l’economia. Clar i contundent ha afirmat que «entre respirar i menjar, el primer és respirar, però si es respira molt però no es menja, s’acaba per no respirar».

El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, que ha coincidit per primera vegada en públic amb Isidre Fainé, president de la fundació CEDE i de la fundació La Caixa, primer accionista de CaixaBank, després d’anunciar-se la integració dels dos bancs, ha recordat que els fons europeus, dels quals a Espanya li corresponen 140.000 milions, ha de ser la gran oportunitat per transformar l’economia.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

En aquesta línia, els presidents de Naturgy, Francisco Reynés, i de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, han destacat que la pandèmia ha accelerat processos que ja estaven previstos, com són la digitalització i la transició energètiques. Al seu torn, ha aflorat el compromís social de les empreses, així com la importància de formar les plantilles perquè estiguin preparats per a les noves capacidadxes que es necessitaran, han coincidit a remarcar.

És una cosa que també han posat sobre la taula el vicepresident executiu de Suez i president d’Agbar, Àngel Simón; i la persidenta de la fundació Cotec, Cristina Garmendia. Simón ha afirmat que, gràcies a la innovació i la digitalització en la companyia, s’ha pogut mantenir el servei i grans dosis d’«innovació social».