21 d’oct 2020

Anar al contingut

els comptes públics

El Govern empitjora la seva previsió de PIB per a aquest any, amb una caiguda de doble dígit

El nou camí d'estabilitat pressupostària incorporarà més objectius de dèficit i de deute públic

Europa Press

El Govern empitjora la seva previsió de PIB per a aquest any, amb una caiguda de doble dígit

EUROPA PRESS E Parra POOL - Eu

El Govern central té previst actualitzar a principis d’octubre el quadro macroeconòmic, amb una previsió d’una caiguda del PIB de doble dígit, que podria oscil·lar entre el 10% i l’11%, per a aquest any, així com presentar el nou camí d’estabilitat pressupostària amb els nous objectius de dèficit i deute públic, juntament amb el nou límit de despesa no financer (sostre de despesa).

Aquests són els següents passos que farà el Govern recollits en el seu full de ruta per presentar, al llarg del mes d’octubre, el projecte de pressupostos generals de l’Estat (PGE) del 2021, segons han informat fonts governamentals. L’última vegada que l’Executiu va actualitzar el camí i el quadro macroeconòmic va ser al maig, després d’enviar el Pla d’Estabilitat Pressupostari 2020-2023 a Brussel·les.

L’últim quadro ‘macro’ recollia una previsió d’una caiguda del PIB del 9,2% aquest any i un repunt del 6,8% el 2021.

La vicepresidenta Económica, Nadia Calviño, va remarcar aquest dimecres al Congrés dels Diputats que, de les diferents revisions que s’estan escometent, les previsions dels diferents organismes no difereixen gaire entre si, i que els pronòstics apunten a una caiguda de l’11% aquest any 2020, i un increment superior al 7% l’any vinent. «Aquestes precisions –va dir Calviño– no inclouen els efectes del pla de recuperació transformació i resiliència i la consegüent mobilització de recursos públics i privats per impulsar la nostra economia». La vicepresidenta, en tot cas, va evitar precisar quina serà la nova previsió macroeconòmica del Govern.

Pel que fa a l’atur, les últimes previsions de l’Executiu apuntaven un increment de la taxa d’atur fins al 19% aquest any i la seva moderació al 17,2% el 2021. Juntament amb el nou quadro macro i el sostre de despesa, l’Executiu convocarà en els pròxims dies les comunitats autònomes per a una nova reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), en el qual s’abordaran les entregues a compte del sistema de finançament de les comunitats s’informarà sobre el sostre de despesa i les qüestions que incumbeixen per tenir una base sobre la qual construir els pressupostos regionals, juntament amb el càlcul sobre els fons europeus.

Així, l’Executiu preveu presentar i aprovar el nou camí d’estabilitat pressupostària amb els nous objectius de dèficit i deute públic en la primera setmana d’octubre, mentre informarà del límit de despesa no financer, conegut com ‘sostre de despesa’, i actualitzarà el quadro macroeconòmic, en funció del qual l’Executiu haurà d’emmotllar el seu projecte de Pressupostos, i que haurà de comptar amb el vistiplau de Brussel·les. L’objectiu és que estigui aprovat «a finals de desembre o principis de gener», segons el calendari detallat per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.

Increment del dèficit públic

L’últim camí d’estabilitat pressupostària del Govern projectava un dèficit públic del 10,34% del PIB aquest any, fins als 115.671 milions d’euros, el dèficit més gran des de l’any 2012, amb una caiguda dels ingressos del 5,3%, amb 25.711 milions respecte a l’any passat, fins a 461.043 milions (41,2% del PIB), i un augment de la despesa pública del 10,5%, amb 57.765 milions d’euros més, fins a 576.714 milions (51,5% del PIB). Llavors, Montero va xifrar l’impacte de les mesures per pal·liar la Covid-19 en 138.923 milions d’euros.

El programa pressupostari preveia un increment de la ràtio d’endeutament públic des del 95,5% del PIB registrat el 2019 fins al 115,5% del PIB aquest any. Previsiblement el Govern també haurà de revisar a l’alça les xifres de dèficit i deute públic com a conseqüència de la crisi.

El Govern treballa amb el convenciment que, amb motiu de la pandèmia, l’examen de Brussel·les no se centrarà en la magnitud del dèficit públic, sinó en la capacitat d’execució dels fons europeus aprovats per afrontar la reconstrucció econòmica i els projectes que es presentin per concentrar els 140.000 milions d’euros que, entre transferències i crèdits, corresponen a Espanya.

De cara als Pressupostos, el sostre de despesa serà expansiu, però inclourà ja un camí de consolidació del dèficit públic. Ja al febrer la ministra d’Hisenda va aprovar un camí d’estabilitat i va defensar en el Congrés el sostre de despesa per a aquest any, que s’elevava un 3,8% (fins als 127.609 milions), i va incloure una pujada del 3% l’any 2021, fins als 131.437 milions d’euros.

Recolzament als Pressupostos

Una vegada es facin els passos del camí de dèficit, el quadro macro i el sostre de despesa, el Govern iniciarà els contactes amb els grups per obtenir recolzaments als PGE. Les opcions contemplen en principi dues opcions: tirar endavant els comptes amb Ciutadans i el PNB o repetir la fórmula amb el recolzament dels grups que van donar suport a la investidura, entre els que figuren ERC, JxCAT i EH Bildu.

Juntament amb els PGE, en la primera meitat d’octubre el Govern presentarà també el Programa de Recuperació, Transformació i Resiliència en el qual treballa i que té com a eixos centrals la transició ecològica, la digitalització, la cohesió social i territorial i la igualtat de gènere. Els pròxims sis anys Espanya haurà de gestionar 140.000 milions d’euros, a definir els pròxims tres anys, 72.000 milions dels quals, en transferències directes i la resta en préstecs.

Ja el 15 d’octubre remetrà a Brussel·les el pla pressupostari en el qual esbossarà les línies generals dels Pressupostos i es plasmaran els plans dels fons europeus, i al llarg del mes presentarà i portarà al Congrés els Pressupostos al Govern.