Un jutjat de BCN penalitza un acomiadament de la Covid amb un extra de 60.000 euros

La doctrina del ‘prohibit acomiadar’, instaurada pel Govern a l’inici de la pandèmia, fins ara ha tingut diferents interpretacions. El text per si mateix limitava els acomiadaments objectius justificats per una afectació de la Covid. Això va ser interpretat a mitjans de juliol pel jutjat número tres de Sabadell per declarar nul un acomiadament, que va es va argumentar a causa d’una baixa de producció per l’actual crisi.

El titular del número 26 social de Barcelona ha fet una interpretació diferent i s’ha decantat per la improcedència. No obstant, l’element nou que introdueix aquesta resolució judicial és que el magistrat considera que, en les actuals circumstàncies d’excepcionalitat, les quanties indemnitzatòries no són prou dissuasòries per a l’empresari. I, per això, i sota la seva pròpia interpretació, ha dictaminat que la companyia ha de pagar un ‘extra’ al treballador acomiadat, ja que els actuals 33 dies per any treballat que contempla la llei no són suficients.

El cost d’acomiadar no és dissuasori

El cas es remunta al 2 d’abril, quan l’empresa LSC Barcelona Reporting SL comunica formalment al demandant el seu acomiadament. I ho justifica en el marc d’un procés de reestructuració intern del grup empresarial. El tribunal examina aquest acomiadament i determina en la seva sentència que no l’empresa no va justificar degudament el cessament. Per això determina que aquest és improcedent i no nul, ja que no veu vulneració greu de drets fonamentals. Un element que, atesa la pandèmia, sí que va considerar vulneratiu de dret el Jutjat Social número tres de Sabadell.

«És discutible la qualificació que mereixen els acomiadaments verificats desconeixent aquesta previsió legal», reconeix el Jutjat Social número 26 de Barcelona sobre el ‘prohibit acomiadar’ aprovat pel Govern. «Haurà de ser la Sala Social del Tribunal Suprem la que en unificació de doctrina s’hi pronunciï en un futur», afegeix. És per això que el magistrat interpreta que el reial decret del Govern eleva a improcedent un acomiadament per Covid, per això el deixa sense causa objectiva. Però això no el converteix en nul. 

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

No obstant, el magistrat interpreta que l’actual normativa laboral a Espanya podria incórrer en una vulneració de l’article 158 de l’OIT, ja que les quantitats d’acomiadament no garanteixen la protecció davant l’acomiadament. Aplicant l’actual normativa i donada la curta antiguitat del treballador afectat, l’empresa li hauria d’haver pagat a l’acomiadat 4.219 euros. Suma que no arribava ni a un mes del seu salari (de 6.666,67 euros bruts al mes). Quantitat que el magistrat interpreta com a no dissuasòria i que dona «carta de naturalesa, com a causa de l’extinció de la relació laboral, a la simple voluntat de l’ocupadora», segons diu la sentència. 

 És per això que el tribunal considera que l’empresa ha d’abonar l’equivalent de nou mesos de salari al demandant, com a compensació per l’acomiadament. El que, en el seu cas, equival a 60.000 euros. Sobre la resolució judicial es poden presentar recursos i, en aquest cas, haurà de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el que decideixi validar la interpretació del primer magistrat o no.