Espanya aposta pel desenvolupament de l'hidrogen verd

L’hidrogen verd comença a arrencar. La crisi de la Covid ha accelerat la transició cap a una economia descarbonitzada i l’hidrogen renovable emergeix com un dels acompanyants predilectes de les energies renovables. La Comissió Europea i el Govern espanyol han llançat en les últimes setmanes els seus fulls de ruta per descarbonitzar el transport i la indústria.

L’hidrogen renovable es produeix en un procés anomenat electròlisi que trenca la molècula d’aigua en connexió amb l’energia elèctrica. L’únic residu que produeix és oxigen, per la qual cosa és un procés completament net si l’energia que utilitza és renovable. A més, a diferència d’altres fonts energètiques netes, l’hidrogen té la capacitat de ser emmagatzemat, cosa que permet més grau de gestionabilitat. «Pots produir energia renovable i amb l’excés produeixes hidrogen, el guardes, i pots fer-hi el que et doni la gana», exposa el president de l’Associació Espanyola de l’Hidrogen (AeH2), Javier Brey.

Fa mesos que sona com un element rellevant en el futur model energètic, però el seu enlairament ha sigut lent, principalment pel seu preu i també per la falta de regulació sobre l’emmagatzemament que el Govern s’ha compromès a posar en marxa. «Perquè l’hidrogen renovable es posi a 1,2 o 2,5 euros, les energies renovables han de baixar fins als 2,3-2,5 euros el kilowatt per hora. Les energies renovables comencen a arribar a aquests preus», explica Javier Brey.

La Comissió Europea ha sigut la primera a posar sobre la taula la necessitat d’impulsar l’hidrogen amb una estratègia específica presentada a principis de juny. En aquesta proposta s’estableix com a objectiu per al 2024 la instal·lació d’almenys 6 gigawatts d’electrolitzadors d’hidrogen i la producció de fins a 1 milió de tones d’hidrogen renovable. En una segona fase, del 2025 al 2030, estableix la instal·lació de 40 gigawatts d’electrolitzadors i de fins a 10 milions de tones d’hidrogen renovable. Les inversions acumulades estimades podrien arribar als 180-470 mil milions d’euros fins a l’any 2050.

I Espanya va fer el mateix fa unes setmanes al sotmetre a consulta pública un full de ruta que preveu una inversió pública i privada de 8.900 milions d’euros en la pròxima dècada en aquesta tecnologia. L’objectiu és arribar a una capacitat instal·lada d’electrolitzadors de 4.000 megawatts i un 25% del consum industrial d’origen renovable. A més de 150 autobusos, 5.000 vehicles lleugers i pesats, i 2 línies de trens comercials propulsades amb hidrogen renovable i un mínim de 100 ‘hidrogeneres’.

Indústria

A Espanya, es consumeixen al voltant de 500.000 tones d’hidrogen anualment. Es tracta del denominat hidrogen gris, és a dir, elaborat a partir de gas natural o d’altres hidrocarburs líquids. La majoria d’aquest consum es produeix a les plantes de fabricació de productes industrials (amoníac) i a les refineries (majoritàriament les situades a Huelva, Cartagena i Tarragona). «Aquest fet reflecteix el potencial de descarbonització en la indústria per a l’ús de l’hidrogen renovable, mitjançant la substitució de l’ús d’hidrogen gris per alternatives més ecològiques», indica l’estratègia espanyola.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Un exemple és l’acord entre Iberdrola i Fertiberia per construir la planta d’hidrogen verd més gran per a ús industrial d’Europa a Puertollano (Ciudad Real), que entrarà en funcionament el 2021. Iberdrola s’encarregarà de produir hidrogen verd a partir d’una planta solar fotovoltaica i un sistema de bateries i l’hidrogen que generi aquesta instal·lació s’utilitzarà en la planta de fertilitzants i amoníac de Fertiberia a Puertollano. Però no és l’única, l’empresa Liberty House, interessada en la compra de la fàbrica de Sao Cibrao (Lugo) de la multinacional Alcoa aposta per la producció d’alumini verd partint d’una planta fotovoltaica i una altra d’hidrogen.

Transport

Però a més de la indústria, el transport és un altre dels principals focus d’implementació. Sobretot el transport pesat de llarga distància, transport marítim, transport ferroviari o aviació, on l’electricitat encara li costa, arribar. En aquest cas s’utilitzarien piles de combustible d’hidrogen, un dispositiu en el qual s’introdueix hidrogen i oxigen d’aire i produeix un procés químic que produeix aigua i electricitat, el contrari d’un electrolitzador.