Competència podrà aplicar sancions més dures als càrtels d'empreses

El Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital ultima una reforma de la llei de defensa de la competència que, entre altres qüestions, elevarà el límit màxim de les multes. Aquest s’haurà de fixar, com a mínim, en el 10%de les vendes mundials de les empreses que atemptin contra la lliure competència. Això suposa duplicar l’actual límit del 5% que encara existeix per a algunes pràctiques menys greus. El text també amplia les facultats d’inspecció de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

A més, l’avantprojecte introdueix nous incentius a favor del programa de clemència, que és el que permet reduir les multes a les empreses que denunciïn l’existència d’un càrtel en què hagin participat per abusar del mercat o dels preus, en contra dels consumidors o d’altres competidors.

L’avantprojecte ha sortit a audiència pública i aprofita per transposar la Directiva (UE) 2019/1 del Parlament Europeu i del Consell, de l’11 de desembre del 2018, coneguda com a directiva europea ECN+, que té per objecte «dotar les autoritats nacionals de Competència dels mitjans per aplicar més eficaçment les normes sobre competència i garantir el correcte funcionament del mercat interior». El termini màxim per transposar aquesta normativa europea és la 4 de febrer del 2021. El llançament de la reforma coincideix amb el recent nomenament de Cani Fernández com a nova presidenta de la CNMC.

Segons el parer del ministeri, el text «permetrà que les empreses, especialment les pimes, puguin competir de manera més justa».

Al seu torn, la directiva beneficiarà els ciutadans perquè «podran disfrutar d’una varietat i qualitat més gran de béns i serveis a preus més competitius». L’avantprojecte consta d’un article únic amb 34 apartats que modifiquen la llei 15/2007, del 3 de juliol, de defensa de la competència, una disposició transitòria, una de derogatòria i quatre disposicions finals.

Priorització

Entre les novetats s’inclou «la possibilitat de rebutjar denúncies basades en criteris de priorització segons la importància per a l’interès públic». L’objectiu que estableix la directiva és que les autoritats nacionals de la competència «puguin concentrar les seves capacitats en la investigació de les conductes que falsegen en gran manera la competència».

Quant al límit de les multes, la directiva europea estableix que la sanció màxima en tot cas se situï per sobre del 10% del volum de negoci mundial total de les empreses. Això, per a qualsevol infracció dels articles 101 i 102 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) que prohibeixen els càrtels d’empreses i l’abús de posició dominant

La normativa espanyola només estableix el límit del 10% per a les infraccions considerades més greus, com les pràctiques col·lusiòries entre empreses competidores i abusos de posició de domini en mercats liberalitzats o per empreses que gairebé van ser monopolis.

Per a altres conductes restrictives de la competència, com ara acords verticals i abusos en mercat tipus oligopoli, el límit és del 5% de les vendes totals. Amb l’aprovació de l’avantprojecte el límit màxim seria del 10%, com a mínim, per a totes les conductes restrictives de la competència establertes en els articles 101 i 102 del TFUE.

L’avantprojecte opta al seu torn per eximir de notificació pel procediment simplificat de control de concentracions aquelles operacions en les quals la quota de mercat resultant sigui inferior al 15%, amb determinades excepcions. «La pràctica ha constatat que la utilització amb caràcter general del llindar de la xifra de negocis per al control de concentracions obliga a l’anàlisi d’operacions de concentració que no generen problemes de competència», argumenta el Ministeri en la memòria de l’avantprojecte.

Terminis

També s’allarguen els terminis del procediment sancionador per conductes restrictives de la competència de 18 a 24 mesos. Segons l’argumentació del Ministeri que encapçala la vicepresidenta tercera, Nadia Calviño, la pràctica demostra «que els terminis en determinats procediments són insuficients per perseguir algunes infraccions de competència i que, al contrari, alguns terminis d’altres procediments podrien resultar excessius».

Per això a més d’allargar-ne uns s’opta per escurçar-ne d’altres. Els terminis que es redueixen són: reducció d’un mes a 15 dies de la primera fase en el procediment de control de concentracions amb formulari abreujat i reducció de 3 mesos a un mes del termini màxim per respondre a les consultes prèvies en concentracions. 

Una altra de les novetats és la introducció del nou procediment de transacció (‘settlements’). Aquest procediment implica que, a canvi d’un reconeixement de la infracció per part de l’empresa investigada, la CNMC pugui oferir una rebaixa en la multa corresponent d’entre un 10% i un 15%.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Així mateix s’estableixen incentius per comunicar a la CNMC les concentracions notificades en un altre estat membre, i s’ha constatat que algunes operacions d’aquest tipus a més d’un país no són comunicades en un termini adequat. Per això s’estableix que si les empreses no notifiquen a la CNMC en menys de cinc dies des que s’ha notificat en un altre estat membre, no podran beneficiar-se del silenci positiu que hi ha en els procediments de concentracions.