Un bon cognom comporta el 23% més de possibilitats a Espanya d'acabar com a directiu

A Espanya la millor garantia de promocionar durant èpoques de bonança i de mantenir l’estatus durant les vaques flaques és el cognom. L’origen familiar d’una persona és una variable clau en la gran majoria dels països per ocupar i conservar les millors professions, però a Espanya aquest factor és especialment determinant. Molt més que les habilitats que mostri l’esmentada persona. De mitjana, una persona els pares de la qual tenen estudis universitaris té el 23,5% més de possibilitats d’ocupar un càrrec directiu que una persona de família sense estudis. Així ho constata un informe elaborat per investigadors de la UPF i l’Observatori Social de La Caixa, que situa Espanya com el segon país entre les principals economies de la UE on l’origen social és més determinant a l’hora de definir les oportunitats d’un individu.

Els investigadors Gøsta Esping-Andersen, de la UPF, i Jorge Cimentada, del Max Planck Institute of Demographic Research, demostren que les habilitats cognitives d’un estudiant no són a Espanya ni de lluny la variable més determinant per aclarir el futur professional d’una persona. Com a mostra, un exemple basat en les dades obtingudes pels investigadors. Una família a Espanya en la qual els pares tenen formació universitària té dos fills, un amb unes aptituds cognitives elevades i una altra amb unes baixes. El primer, el ‘llest’, té el 61% de possibilitats d’acabar ocupant una posició directiva en un futur. El segon, el ‘no tan llest’, té el 59,5% de possibilitats d’acabar sent directiu. Una diferència de menys de dos punts.

Seguint amb l’exemple, un company d’aquests dos estudiants que provingui d’una família treballadora sense estudis universitaris i que mostri unes aptituds cognitives elevades té el 44,3% de possibilitats d’acabar ocupant un càrrec de direcció. És a dir, hi ha més de 15 punts de diferència entre les oportunitats d’un alumne ‘llest’ i de família benestant i un d’igual d’intel·ligent, però de família humil. La bretxa s’engrandeix encara més en el cas que l’alumne tingui baixes habilitats cognitives i una família sense estudis superiors, cosa que constata una menor mobilitat social i meritocràcia a Espanya que en països del seu entorn.

Espanya, terra de llinatges

Notícies relacionades

Guadalupe, restauradora de mobles antics: «Les deixalles d’alguns són els meus tresors»

L’app que avisa si hi ha un canvi en el teu vol molt abans que t’informi l’aerolínia: cofundada per un català

La influència de l’origen familiar ja no per promocionar cap a posicions directives, sinó per acabar ocupant posicions subalternes, és encara més intensa. Així, un alumne avesat de pares universitaris té el 35,5% de possibilitats d’acabar sent un subaltern; davant el 50% de possibilitats que mostra un company seu igual de llest, però de pares treballadors. L’‘avantatge’ familiar a Espanya és el segon més alt dels 21 països analitzats pels investigadors, amb una mitjana d’influència del 24,3%, i només superat per Itàlia. A França l’esmentat percentatge no arriba al 20%, a Alemanya supera per poc el 10% i a Noruega hi ha per sota dels dos dígits.

Aquest llast a l’ascensor social espanyol l’acrediten també altres estudis recents, com el publicat per la Fundació Felipe González. Segons les seves dades, obtingudes a base de creuar informacions de l’Agència Tributària sobre 1,6 milions d’espanyols entre 1984 i el 1990, criar-se en una família rica multiplica gairebé per tres la probabilitat de disfrutar de rendes altes durant l’edat adulta. En aquest sentit, els fills de les llars que eren riques ja el segle passat guanyen en l’actualitat 5.000 euros anuals més que els de llars pobres.