25 d’oct 2020

Anar al contingut

perfil

Nadia Calviño, garantia de moderació

La vicepresidenta econòmica és un actiu en el Govern de coalició de cara a calmar els mercats i les autoritats europees

Agustí Sala

Nadia Calviño, garantia de moderació

JOSE LUIS ROCA

Ja ho va ser en la primera legislatura amb Pedro Sánchez com a president, però ho és encara més. Nadia Calviño (la Corunya, 1968) és un autèntic actiu de moderació en l’Executiu de coalició dels socialistes amb Unides Podem, tant per als mercats com per a les autoritats de Brussel·les, les tortuositats dels quals coneix al detall.

La vicepresidenta econòmica i dic de contenció de les aspiracions maximalistes del partit de Pablo Iglesias és també un baluard del compliment de les normes pressupostàries i dels compromisos amb Brussel·les. Calviño va ser directora general de Pressupostos de la Comissió Europea i és bona coneixedora dels racons comunitaris, i bé ho sabia Sánchez quan durant el debat televisiu de la campanya electoral del novembre de l’any passat va deixar anar el seu nom com a futura vicepresidenta econòmica. Es tractava de llançar un missatge de tranquil·litat als mercats i inversors

Regulacions pendents

Durant el temps que va ocupar la cartera després de la moció de censura de juny del 2018, una de les principals ocupacions de Calviño va ser posar al dia regulacions pendents de transposició respecte a la normativa comunitària, com va afirmar en una entrevista amb EL PERIÓDICO.  Una altra de les seves funcions va ser la d’enllaç amb Brussel·les, i al seu Executiu li va arrencar a l’inici del seu mandat un vistiplau de cara a augmentar el criteri de dèficit previst. Un dels seus atributs és que no pot ser considerada un falcó o defensora a ultrança de l’austeritat, però, tampoc, un colom. Els que la coneixen asseguren que sap «nedar entre dues aigües». 

Extremadament organitzada, exigent, amb una energia desbordant, dedicada i molt compromesa. Així la descriuen els que coneixen la vicepresidenta econòmica, que va arribar a formar part de la llista de candidats a la portar les regnes del Fons Monetari Internacional (FMI), tot i que finalment es va retirar la candidatura i la directora executiva del Banc Mundial, Kristalina Georgieva va ser la que va acabar ocupant el càrrec que va deixar vacant Chistine Lagarde per anar a presidir el Banc Central Europeu (BCE). 

Gran coneixedora de les tortuositats de Brussel·les, Calviño va arribar a la capital europea el setembre del 2006 procedent del Ministeri d’Economia, on va treballar a les ordres de Pedro Solbes. El juny del 2018, després de guanyar Sánchez la moció de censura, va desembarcar al mateix lloc del qual va sortir, però en aquesta ocasió, per dirigir-lo, després d’una trajectòria professional impecable i brillant a l’Executiu comunitari.

Calviño va ser directora general adjunta de Competència, una de les carteres de més pes a Brussel·les. En la Direcció General de Mercat Interior va ajudar a dissenyar les reformes financeres i bancàries sota la batuta del llavors comissari i després negociador de la UE per al ‘brexit’ Michel Barnier.

Els últims quatre anys abans d’incorporar-se al Govern a Espanya va preparar i va negociar els pressupostos europeus com a directora general de l’equip del comissari Günther Oettinger i amb un objectiu: simplificar-los. Filla del primer director de TVE, José María Calviño, mare de quatre fills, es va llicenciar en Dret i Econòmiques, domina perfectament l’anglès i el francès i parla alemany.

No ha estat en primera línia política, però a Brussel·les hi va haver fa dos anys plena coincidència: Pedro Sánchez s’emportava un actiu de primera. Ara, si prospera la seva candidatura per presidir l’Eurogrup, pot ser, a més, un bon pilar perquè els països de l’Europa del sud tinguin més veu.