EDICIÓ 2020

L'economista Dani Rodrik, Premi Princesa d'Astúries de Ciències Socials

Professor de Harvard, s'ha dedicat a estudiar la globalització i el motiu pel qual uns governs tenen més èxit que d'altres

zentauroepp10657726 dani rodrik200611135848

zentauroepp10657726 dani rodrik200611135848 / DIEGO CALDERON

3
Es llegeix en minuts

L’economista turc Dani Rodrik, professor d’economia política internacional a la Universitat de Harvard, ha sigut guardonat aquest dijous amb el Premi Princesa d’Astúries de Ciències Socials 2020.  Rodrik ha dedicat bona part del seu treball a estudiar la globalització i el motiu pel qual uns governs tenen més èxit que d’altres.

Considerat com un dels economistes més influents del món, Rodrik, que forma part de l’Oficina Nacional d’Investigació Econòmica i del Centre d’Investigació en Economia i Política de Londres, ha sigut distingit amb nombrosos premis i doctorats i és autor d’una vintena de llibres, com ara ‘Las leyes de la economía’ o ‘La paradoja de la globalización’.

Nascut a Istanbul (Turquia) el 14 d’agost de 1957, Dani Rodrik va obtenir el 1979 la seva llicenciatura en Lletres per la Universitat de Harvard i, dos anys després, el títol de màster en Administració Pública per l’Escola Woodrow Wilson d’Afers Públics i Internacionals de la Universitat de Princeton, on es va doctorar en Economia el 1985.

Va ser professor assistent i associat de Política Econòmica Internacional a l’Escola de Govern John F. Kennedy de la Universitat de Harvard, professor d’Economia i Afers Internacionals en la de Colúmbia, professor Rafiq Hariri de Política Econòmica Internacional també a Harvard i professor Albert O. Hirschman d’Economia a l’Escola de Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton. Actualment ocupa la càtedra Fundació Ford de Economía Política Internacional a l’Escola de Govern John F. Kennedy de Harvard.

La tesi del trilema de la política internacional

Considerat com un dels experts mundials més grans en economia política, al llarg de la seva carrera ha publicat més de vint llibres i monogràfics i nombrosos articles sobre creixement i anàlisi econòmica, desenvolupament i política i ha impartit conferències en universitats i institucions de prestigi de tot el món.

En el seu llibre ‘La paradoxa de la globalització: democràcia i futur de l’economia mundial’ (2011) va formular una de les seves tesis més populars: la del trilema de la política internacional. Segons aquesta tesi, no és possible per a un país combinar de manera simultània la seva integració en l’economia global, la democràcia i la sobirania estatal, sinó que, atesa la situació del sistema, ha de renunciar a una de les tres opcions.

El trilema s’ha convertit, des de la seva formulació, en una de les idees més referenciades en el debat internacional de teoria econòmica. Ha enfocat una part de la seva tasca en l’àmbit de la cooperació com a codirector d’Economics for Inclusive Prosperity (EfIP), una xarxa d’economistes compromesos amb assolir un sistema financer més just i una societat més equitativa.

També forma part de la Bureau for Research in Economic Analysis of Development (BREAD), organització no governamental que proporciona educació econòmica en llocs en via de creixement. És coeditor del Journal of Globalization and Development i és present en els consells editorial i assessor, respectivament, de la publicació Studies in Comparative International Development i de la Review of Economics and Statistics de la Universitat de Harvard, a més de pertànyer al consell editorial de la revista acadèmica Global Policy, publicada per la Universitat de Durham.

És també membre del comitè executiu del Weatherhead for International Affairs de Harvard. Rodrik és membre emèrit de l’Associació Econòmica Europea, membre honorari de l’Associació Econòmica de Llatinoamèrica i el Carib i president de l’Associació Econòmica Internacional. És soci de l’Oficina Nacional d’Investigació Econòmica dels Estats Units i membre del Centre per a la Investigació en Política Econòmica de Londres, del Consell Assessor d’Economia de la Presidència de Sud-àfrica, de l’Associació Americana per a l’Avenç de la Ciència, de l’Acadèmia Turca de Ciències i de l’Acadèmia Pontifícia de Ciències Socials, entre molts altres càrrecs.

Notícies relacionades

Doctor honoris causa per les universitats d’Antwerp, Catòlica del Perú, Groninga, Sud de Dinamarca, York, Lió i Erasme de Rotterdam, Rodrik ha rebut els premis Leontief de l’Institut de Desenvolupament Global i Medi Ambient de la Tufts University (2002), Albert O. Hirschman del Consell d’Investigació en Ciències Socials (EUA , 2007), John Fayerweather a l’Eminència Escolar de l’Acadèmia de Negocis Internacionals (EUA, 2017), John von Neumann del Col·legi Rajk László de Estudios Avanzados de Budapest (2018) i George S. Eccles a l’excel·lència en Literatura Econòmica de l’Escola de Negocis de Colúmbia (2019), entre d’altres.

El guardó de Ciències Socials, que l’any passat va recaure en el sociòleg Alejandro Portes, és el quart que es resol dels vuit premis que anualment concedeix la Fundació Princesa que aquest any s’ha vist obligada a retardar la seva concessió i a reunir telemàticament els jurats per la crisi del coronavirus.