El Govern i agents socials obren el debat de la reconstrucció 'post-Covid'

El Govern ha obert aquest dijous juntament amb els agents socials el debat sobre com ha de ser la reconstrucció de l’economia espanyola després del cop sense precedents de la Covid-19. L’Executiu busca compartir amb els diferents partits polítics, les patronals i els sindicats més representatius un espai on projectar quines han de ser les solucions per aturar la crisi econòmica més intensa en la història recent i sobre quins fonaments ha d’edificar-se l’estructura econòmica de la «nova normalitat». La patronal advoca per les moratòries fiscals i un tracte diferenciat per recuperar ràpidament el sector turístic, els sindicats plantegen plans ‘renove’ focalitzats en la indústria i la construcció, per reduir la històrica dependència espanyola del ‘sol i platja’ i la ministra de Treball ha avançat una reforma del sistema de protecció per atur per donar resposta a l’escalada de l’atur que la majoria de cases d’estudis pronostiquen per a finals d’any.

La Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica celebrada aquest dijous al Congrés va ser el primer encreuament públic de propostes que van compartir el Govern i els agents socials de cara a consensuar aquesta economia ‘post-Covid’. CCOO i UGT han anticipat la seva participació amb una roda de premsa per fer coincidir mediàticament les seves propostes. Dotar d’un pes més gran l’avui minvant teixit industrial espanyol va ser un dels pocs consensos que van traslluir dels discursos dels diferents actors implicats. Els anuncis de tancament a Nissan o Alcoa són recents i la solidesa que ha demostrat l’ocupació en aquells països o regions més industrialitzades davant del flagell del virus no els va ser aliè als presents.

La cara ‘b’ a aquesta resiliència a les crisis l’està mostrant el turisme, que la patronal pretén reactivar en la promptitud més gran i mimar amb «mesures laborals, fiscals i financeres diferenciades», segons va afirmar Garamendi. Un sector que ocupa 2,6 milions de persones a Espanya i que representa, igual com la indústria, el 14% del PIB. I del qual els sindicats pretenen desenganxar-se, apostant per plans d’estímul per a la indústria i d’ajuts públics per promoure la rehabilitació en la construcció, no tant les noves edificacions o programes d’obra pública en grans quantitats. «Hem d’aprendre dels errors del passat», ha declarat Sordo.

Dos fulls de ruta que xoquen diametralment a l’hora de buscar els recursos per finançar-se i el marc laboral en el qual aquestes s’han de desenvolupar. Els dos plantejaments veuen inevitable un increment del deute públic, que ja va vaticinar (i va impulsar) l’FMI per a gairebé totes les economies del món. No obstant, la patronal defuig qualsevol pujada d’impostos (més aviat aposta per les moratòries); mentre les centrals veuen necessari un increment de la pressió fiscal per a les rendes més altes.

La derogació de la reforma laboral del 2012 continua enfrontant els dos grups. Els sindicats urgeixen el Govern a emprendre-la per evitar una caiguda generalitzada dels salaris a finals d’any. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, veu marge per a l’acord dins del diàleg social. I la CEOE es tanca en banda a negociar qualsevol element que resti «flexibilitat» a les empreses. «No estic discutint la legitimitat de les urnes. El que sí que dic és que si es fa i si no es fa bé potser hi ha més atur encara», ha declarat Garamendi.

ICOs i banca pública

Els agents socials no només han abordat el pendent, sinó també l’executat. En paral·lel a les negociacions per a prorrogar per tercera vegada els incentius als ertos, que podrien tenir desenllaç abans del pròxim Consell de Ministres ordinari, patronals i sindicats també van avaluar el funcionament dels crèdits ICO, una altra de les principals mesures per pal·liar els efectes de la Covid-19 sobre el teixit econòmic. El president de la CEOE ha considerat que aquest mecanisme ha funcionat fins ara «raonablement bé» i ha instat el Govern a persistir, en el temps i en dotació econòmica, en aquesta línia.

Per la seva banda, CCOO i UGT han declarat que aquesta fórmula ha revelat, segons la seva opinió, carències a l’hora d’injectar liquiditat a les petites empreses i els autònoms. I per reparar-ho han instat el Govern a apostar per una banca pública que vehiculi aquestes mesures. «La banca pública ha de ser una aposta estratègica, [...] no té sentit privatitzar Bankia, sinó que ha de ser l’instrument de finançament públic per excel·lència per a aquest nou temps», diu el document elaborat conjuntament per CCOO i UGT.

Reforma del sistema de protecció a l’atur

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

La crisi de la Covid-19 ha obligat el Govern a plantejar nous debats i a accelerar-ne d’altres que planificava al llarg de la legislatura. Ha sigut el cas de l’introduït per la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que ha plantejat reformar l’actual sistema de protecció per atur davant de l’actual emergència. Les propostes són consolidar part dels subsidis habilitats de manera extraordinària més enllà de l’estat d’alarma, com és el cas dels ajuts per a treballadors temporals que han perdut la feina o treballadores de la llar que han vist disminuir els seus ingressos de manera dràstica. Dos col·lectius a qui Treball ha reconegut unes 25.000 prestacions, segons confirmen des del departament dirigit per Díaz.

La voluntat de Treball és augmentar la taxa de cobertura de les persones en atur, que abans de començar la pandèmia se situava entorn del 60% i arribava a dos milions de persones. I pretén fer-ho a través d’ampliar l’extensió dels subsidis d’atur, és a dir, aquells que depenen de la manca d’ingressos i no tant de la contribució prèvia del treballador. El que persegueix arribar a aquestes «perifèries de precarietat», segons ha qualificat la ministra, que la crisi està eixamplant.