10 d’ag 2020

Anar al contingut

efectes de la pandèmia

El Banc d'Espanya preveu que l'economia caurà aquest any un mínim del 9%

L'activitat en el segon trimestre va registrar una caiguda d'entre el 16% i el 21,8%

L'organisme detecta senyals de recuperació al maig, però amb nivells «encara molt baixos»

Agustí Sala

El Banc d'Espanya preveu que l'economia caurà aquest any un mínim del 9%

JOSE LUIS ROCA

El Banc d’Espanya estima que en el segon trimestre d’aquest any, el conjunt de l’activitat econòmica s’ha desplomat entre el 16% i el 21,8% respecte al primer trimestre, el moment de més importància del confinament i la paralització de l’activitat.

Després d’aquesta etapa de fort declivi, per al conjunt de l’any, la caiguda se situarà entre el 9%, amb una recuperació del 7,7% el 2021 i del 2,4% el 2022 i l’11,6%, amb una recuperació del 9,1% i del 2,1% el 2021 i 2022, respectivament, segons les projeccions macroeconòmiques d’Espanya 2020-2022 de presentades aquest dilluns per l’institut.

En els dos supòsits no s’arribarà al nivell precrisi fins almenys d’aquí dos anys, en línia amb el previst pel Govern en les estimacions remeses a Brussel·les en l’actualització del programa d’estabilitat.

En les estimacions del mes passat, l’entitat, per boca del seu governador, Pablo Hernández de Cos, es va inclinar cap a un empitjorament de les perspectives i va considerar que els escenaris més probables de caiguda de l’activitat el 2020 estaven en l’opció del 9,5% o del 12,4%. Així mateix preveia una recuperació del 6,1%  i del 8,8% el 2021, dades similars a les previsions de l’abril. 

Segons el parer de la direcció general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, serà difícil que la caiguda del conjunt de l’economia sigui inferior aquest any al 9%. En tot cas, tot dependrà de si es produeixen rebrots de la pandèmia del coronavirus, que podrien provocar un descens més cap al terreny de l’11%.

Més que a la zona euro

El descens serà més gran que en el conjunt de l’àrea de l’euro, amb diferències que estan entorn d’uns tres punts, segons els escenaris, però la recuperació serà més intensa. Això es deu que les mesures de distanciament social i restriccions de mobilitat han sigut més intenses i duradores que en altres països comunitaris, cosa que ha afectat sectors de pes, com els serveis.

El mateix informe destaca que la taxa d’atur serà aquest any del 18,1% en la previsió que el Banc d’Espanya anomena «recuperació precoç» i el 19,6% en la batejada com a «recuperació gradual». En cap de les dues perspectives s’estima que l’atur baixi de la cota del 17%.

L’esforç pressupostari per pal·liar els efectes de la pandèmia, per la seva banda, es traduirà en un dèficit públic que aquest any acabarà entre el 9,5% del PIB i l’11,2%. Això es traslladarà al deute públic, que se situarà a final d’any entre el 111,7% i el 119,3% del PIB.

Davant aquestes xifres, el governador ja va fer una crida el mes passat a un camí de consolidació fiscal i de reformes estructurals acordat al Congrés dels Diputats pel màxim possible de forces polítiques i per mantenir-ho durant diverses legislatures.  

Segons la direcció general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, a més dels escenaris de recuperació primerenca i gradual, es podria produir un altre panorama encara més ombrívol, anomenat de «recuperació molt lenta», si hi ha importants rebrots de la Covid-19 i si els problemes de liquiditat en moltes empreses deriven en insolvència, cosa que pot provocar la destrucció de companyies i llocs de treball.  

Crisi financera

L’informe detecta certs símptomes de recuperació, però «encara en nivells molt baixos» al maig, a mesura que avança el procés de desescalada. En el primer trimestre d’aquest any, el descens del PIB va ser del 5,2%, el doble que en el mateix període del 2009, en plena crisi financera.

En aquell període, entre el gener i el març, dues de les principals caigudes es van produir en el consum de les llars i famílies, amb el 7,3%, i la inversió en vivenda, amb el 12,3%.

A partir del maig s’han detectat certes millores, amb «un augment modest» d’afiliats a la Seguretat Social, especialment en la construcció. Al seu torn comença a descendir el nombre d’assalariats immersos en expedients de regulació temporal d’ocupació (ertos), tot i que encara suposen entorn de la cinquena part del total, amb uns tres milions de beneficiaris.

Segons les projeccions de l’institut emissor, en el tercer trimestre d’aquest any es podria registrar una recuperació d’entre el 16% i el 19%, i d’entre el 3% i el 6,3% en el quart.