10 d’ag 2020

Anar al contingut

Entrevista

Josep González (Pimec): «Una moratòria fiscal seria millor per donar liquiditat»

El president de la Pimec considera que si l'Ibex i l'Administració paguessin en termini hi hauria 130.000 milions de liquiditat

Davant la possibilitat que tanquin el 20% de les pimes i els autònoms, veu «certa por» en el procés de desescalada

Agustí Sala

Josep González (Pimec): «Una moratòria fiscal seria millor per donar liquiditat»

JOAN CORTADELLAS

Josep González (Llimiana, 1945) està preocupat per la supervivència de molts autònoms i pimes, castigats pels efectes de la pandèmia. Una enquesta de la seva organització revela que el 20% tancaran, segons va explicar divendres en una compareixença telemàtica en la comissió d’indústria del Congrés.   

-Vostè ha sigut molt crític amb els crèdits de l’ICO ¿No funciona la fórmula?

Ara està funcionant. L’embús inicial s’ha anat normalitzant. Al començament, les quantitats s’assignaven, però no s’abonaven en compte fins a uns 15 dies o més, però els bancs han anat paint les peticions i són més àgils fent operacions. Ha millorat.

-¿Surten car?

-Els interessos són bastant estables, de prop del 2%, amb algunes puntes. En tot cas, com més petits i pitjor està l’empresa, més es paga, però això sempre ha passat.

González a la seu de la Pimec / JOAN CORTADELLAS

-Una enquesta que va fer la Pimec afirmava que en molts casos els bancs aprofiten per reestructurar compromisos ja existents... 

-Es fan operacions amb avantatges de més venciment. Passa amb el 36% de les operacions. Molts bancs el que fan és cancel·lar les pòlisses de crèdit que ja tenien i allargar venciments. Però això no és millorar la liquiditat de les empreses, si no allargar els terminis de devolució. Això no et dona liquiditat o no l’augmenta tant com hauria de ser, que era l’esperit dels crèdits ICO.

-Però van denunciar altres pràctiques, com exigir la subscripció d’altres productes... 

-Això s’ha reduït. Inicialment va passar que imposaven contractar assegurances i altres productes, però hi va haver queixes i vídeos virals que van crear molta sensibilitat. La Pimec també ho va denunciar. En qualsevol cas, hi ha entitats que ho fan i d’altres que no. No totes han fet el mateix.

«Molts bancs el que fan és cancel·lar les pòlisses de crèdit que ja tenien i allargar venciments. Això no és millorar la liquiditat de les empreses»

-¿Hi hauria hagut altres mecanismes millors per injectar liquiditat? 

-Sense treure importància als 100.000 milions previstos en avals, haguéssim volgut que funcionés millor la condonació i la moratòria en el pagament d’impostos. De condonació se n’ha fet poca i de moratòria, amb comptagotes. Ara s’ha allargat un mes més la moratòria. Segons el nostre parer, s’hauria d’allargar fins a l’octubre. Hauria sigut una via millor d’injectar liquiditat.

-¿Rebutja, per tant, la fórmula dels avals?

-No. Injecta liquiditat però també genera deute. En tot cas, ha sigut una mesura important. El Govern, a diferència de la crisi del 2008, que va ser financera, ha aprofitat que la banca tenia diners i necessitat de deixar-ne. Al Govern li ha anat bé perquè no té cap altra via al no tenir fons i, per tant, alhora limita la seva capacitat de negociació amb la banca, intueixo.

-¿Ja hi estan havent fallides a les empreses? 

-Coneixem casos de petits negocis o autònoms que han optat per no demanar aquests crèdits perquè no es volen endeutar per la fragilitat que travessen i pensen a tancar. Suposem que hi haurà suspensions de pagament, però encara no sembla que estiguem en un moment de molts casos. Els crèdits serveixen per parar el cop, però després caldrà fer alguna cosa més.

-¿N’hi haurà prou amb 100.000 milions? 

-Ja se n’han concedit 80.000, dels quals 60.000 han anat a les pimes. Això s’ha fet bé, també perquè les grans empreses no han demanat tant, però només queden 20.000 milions. En la mesura que no es reactivi l’economia amb certa rapidesa, venen les pagues extres, les vacances i el fatídic setembre, podria ser que s’hagués d’allargar. Si amb 100.000 milions n’hi havia prou és un interrogant.

Josep González / joan cortadellas

-¿Hi ha altres vies per a la liquiditat?

-Vam enviar propostes al president Sánchez i a la vicepresidenta Nadia Calviño explicant el que es podria fer per a la liquiditat. Una fórmula seria desbloquejar el 12.000 milions que tenen els ajuntaments en comptes bancaris, amb la qual cosa podrien fer acció social i ajudar les empreses. Això sembla que es farà.

-¿També van proposar que les administracions i les grans empreses paguessin en el termini legal, oi?

-Hi ha molt hermetisme sobre la proposta que les administracions públiques i les grans empreses, sobretot les de l’Ibex, paguessin en els terminis legals. El sector privat està en uns 79 dies quan hauria d’estar en 60. Però dins aquest, hi ha moltes empreses de l’Ibex que paguen a 180. Si paguessin a 60 dies, com diu la llei, i l’administració, que està en 69, pagués en els 30 legals, això representarien uns 130.000 milions, molts més que la línia d’ICO. Això sí que seria injectar a les venes de les empreses una liquiditat que no han de tornar.

«El 42% de les pimes industrials es plantegen acomiadaments, segons una enquesta»

-¿Hi ha altres mecanismes?

-Un altre plantejament que vam fer és per a les empreses que exporten. Sigui trimestral o mensualment, depèn del sistema que tinguin, tenen un IVA per recuperar. El paguen quan compren, però no el carreguen quan venen. Tenen un IVA pagat però no cobrat i Hisenda els hi ha de tornar. A Espanya es reserva sis mesos per fer-ho quan a la majoria dels països no passen de tres. Tot això les empreses ho han de finançar. Vam demanar escurçar el termini, que seria una altra injecció de diners.

-¿Quin és l’estat de les pimes després de més de dos mesos d’estat d’alarma?

-Va per sectors. El logístic està millorant les vendes al maig, el del metall també, en turisme les reserven creixen més del que s’esperava...

-¿Però hi ha efectes perversos,oi?

-Calculem que un 20% dels nostres autònoms i petites empreses tancaran. Entre les pimes industrials s’ho plantegen un 8,6%, dins el 20% global. Quan les empreses estan malament de tresoreria, i moltes vegades han de fer de finançadors de les grans, la seva capacitat de resistència és molt baixa. Hi ha molts restaurants que encara no han pogut obrir. N’hi ha que tancaran. O autònoms. Estan molt febles. No tenen capacitat per aguantar. I les pimes industrials que s’han plantejat acomiadaments són un 42%, segons la nostra enquesta.

-¿Ha funcionat el mecanisme dels ertos?

-És un volum difícil de pair, però els tràmits administratius van funcionar ràpid, se n’han rebutjat pocs, però sabíem que els pagaments no serien tan fàcils. Encara hi ha gent que no ha cobrat.

-¿Li sembla correcte el procés de desescalada?

-Crec que hi ha un excés de por en la desescalada. I no voldria que es confongués com una espècie de frivolitat meva que no s’han de fer les coses segures. Crec que s’hauria d’avançar una mica més perquè des de la Pimec diem des del primer dia que cal equilibrar la necessària seguretat sanitària i la mínima pèrdua econòmica. I aquí podríem fer alguna cosa més, per exemple amb el turisme.

-¿Com valora l’acord del PSOE, Unides Podem i EH Bildu per a una derogació integral de la reforma laboral, tot i que després va ser matisat?

-Inadmissible. Va ser una manera de fer les coses molt descontrolada, no és el moment de fer-ho. És una estratègia política molt confusa. Va ser molt lamentable i preocupant. Ens convindria un Govern fort.

-¿Però estarien oberts a negociar canvis en la reforma laboral?

-La reforma laboral va quedar com a maleïda. Es va parlar molt d’anul·lar-la. Això forma part de la mala praxi, com amb l’ensenyament, que es reforma la llei cada vegada que canvia el govern. Hauria de ser una llei consensuada a mitjà i llarg termini. Això es va fer a Catalunya, però a Espanya no. Amb la reforma laboral em temo que passa el mateix.

-Però, ¿es pot canviar?

-Millorar-la també és possible, no cal anul·lar-la. Pedro Sánchez va dir que hi havia tres temes: un l’acumulació de baixes, que ja s’ha complert; i uns altres dos, la ultraactivitat dels convenis i la prioritat dels convenis de sector sobre els d’empresa. És perfectament discutible, però anul·lar-la significa tornar a una rigidesa brutal pel que fa a operatives com els eros i costos d’indemnització que serien nefastos per a la competitivitat d’Espanya.

-¿Hi ha altres aspectes?

-En aquesta reforma va quedar la inseguretat interpretativa dels magistrats en cada expedient que es presenta. Mai saps si t’ho aprovaran o no per molt ben presentat que estigui i això causa una gran inseguretat jurídica. Després de la crisi del 2008 es va incloure un aspecte que permetia acordar rebaixes salarials a canvi d’un compromís de no acomiadar. Va ser una mesura molt important a nivell social. Hi ha pros i contres que el millor seria portar-los a una taula de discussió per negociar-los.

-¿Quina opinió li mereix el tancament de Nissan?

-Hi ha preocupació per part del Govern català, que va fer una crida a anar junts amb els agents socials, que també ho vam defensar. En això no hi pot haver discrepàncies. El sentiment és no acceptar que marxi, tot i que és complicat, i dur a terme totes les accions possibles. Ens han demanat que anem tots a Madrid. Suposo que això aparcarà les diferències polítiques. També es va demanar que si hi ha uns altres projectes que no siguin de mitges tintes i un pla per reactivar el sector de l’automòbil i els compenents. Ha sigut molt just anunciar el tancament a sis mesos vista, quan el més normal són un any o dos.