L'Eurocambra reclama un pla de recuperació de 2 bilions d'euros

«La Comissió Europea hauria d’haver presentat el 6 de maig una proposta per renovar el marc financer plurianual i oferir un fons de recuperació potent. No ho va fer i es presenta avui amb uns apunts mentre alguns diuen que no tindrem una proposta fins a final de mes. És clarament inacceptable i com que és inacceptable aquest Parlament s’ha unit en una resolució que comptarà amb un recolzament gairebé unànime per exigir una resposta ràpida, solidària i europeista», ha resumit l’eurodiputat socialista espanyol Jonás Fernández, sobre el nou text que votarà aquest divendres l’Eurocambra i en el qual reclamen a la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, un pla de recuperació de 2 bilions d’euros al més aviat possible, finançat amb bons europeus a llarg termini i lliure de multiplicadors fantasma. 

El projecte de resolució ha sigut pactat per cinc dels set grups del Parlament Europeu –el Partit Popular Europeu, l’Aliança dels Socialistes i Demòcrates, Renovar Europa, els Verds i els Conservadors i Reformistes Europeus– que s’han compromès a fer pinya i no presentar esmenes per enviar un missatge contundent a la Comissió i al Consell per redoblar la pressió. «Això demostra que podem superar les nostres diferències i trobar solucions raonables», ha dit l’ecologista holandès Bas Eickhout.

«La nostra intenció és desbloquejar la negociació [pressupostària] que està sent molt complicada i evitar la discussió sobre qui contribueix més congelant les contricions nacionals en el seu nivell actual», ha explicat el liberal i cap de files de Ciutadans, Luis Garicano. L’esborrany és ple d’advertències sobre el nou marc pressupostari de la UE per al període 2021-2027 i el pla de recuperació davant la crisi creada per la Covid-19. Tant als governs de la UE com a la Comissió els eurodiputats els apressen perquè la reconstrucció no es financi «en detriment» dels programes existents i perquè no es facin «trampes» amb els números ni s’utilitzin multiplicadors fantasmes, perquè altrament, avisen, rebutjaran la proposta.

Reforma en els recursos propis

Segons els eurodiputats, Brussel·les ha d’aprofitar l’ocasió per reformar el sistema de recursos propis de manera que serveixi de palanca per alimentar les necessitats gràcies a nous impostos –base comuna de l’impost de societat, una taxa als serveis digitals, a les transferències financeres, a l’esquema de comerç d’emissions, als plàstics i una taxa al carboni en frontera– que s’afegirien als ingressos addicionals procedents de les multes que imposa la Comissió i l’IVA. Només així, sostenen, podran congelar-se les contribucions nacionals, tal com reclamen els països del nord.

«Si no volen acceptar la creació de nous recursos propis, un pressupost comunitari viable comportarà inevitablement acceptar un augment addicional de les contribucions directes», adverteix l’esborrany que demana també l’eliminació dels ‘xecs nacionals’ i l’augment del sostre de despesa per augmentar la capacitat de demanar en els mercats i poder finançar un paquet de recuperació que ha de ser «massiu». Amb 2 bilions d’euros, la meitat en forma de transferències, finançat a través de deute a llarg termini europeu, que es desemborsarà en forma «de préstecs i majoritàriament a través d’ajuts i subsidis directes» i sense «multiplicadors màgics ni dubtosos».

Von der Leyen es guarda els detalls

Notícies relacionades

Tesla i Chery, imatge contra preu

Les marques xineses treuen rèdit de la frenada del cotxe elèctric a Europa

«He vist els primers documents i continuen com si res hagués passat, amb multiplicadors que diuen que ho multiplicaran tot per 45. Ni Jesús va multiplicar els pans i els peixos per 45. Però la Comissió es dedica a això i és típic de la burocràcia. Incrementaran aquí una mica més i demanaran garanties als estats membres. És el que no s’ha de fer», ha reclamat el liberal belga Guy Verhoftstadt durant el debat amb Von der Leyen. 

La presidenta de la Comissió no ha donat gaires detalls dels seus plans. Ni sobre el volum que tindrà el pressupost ni sobre quin percentatge correspondrà a subsidis, tal com reclamen els països del sud d’Europa. Sí que ha reiterat que es finançarà amb l’emissió de deute comunitari, que els fons es concentraran en els primers anys de la recuperació i que el gruix estarà destinat a ajudar els estats membres a recuperar-se de l’impacte de la pandèmia. Entre els seus plans també hi figura la idea d’afavorir noves inversions estratègiques, per reduir, per exemple, la dependència de tercers països en la fabricació de mecanismes, i un instrument de solvència per recolzar les necessitats de recapitalització d’empreses en perill sempre que tinguin la seva seu a la UE.