Espanyola a l'atur: de rebre hostes a col·locar fruita

Raquel Llinares, de 37 anys, va començar a treballar a finals de gener en un hotel de Benidorm. El contracte era fins al setembre amb la idea de prorrogar-lo dos mesos més i fins i tot li van obrir la porta a fer-la fixa discontínua perquè ja fa cinc anys que treballa a la mateixa cadena. Però tot va saltar pels aires amb la irrupció del Covid-19. «Van liquidar els contractes, ens van pagar liquidació i vam anar a l’atur», explica.

Just ahir va començar a treballar en una cooperativa de Callosa d’en Sarrià (Alacant) col·locant fruita. «Havia posat espelmes a tots els sants perquè em truquessin», explica, i afegeix: «S’ha de pagar el lloguer, la llum, l’aigua...». Partint del decret de mesures urgents per ajudar el sector agrari, ella podria cobrar el sou i la prestació alhora. «Ho he d’estudiar però prefereixo parar la prestació i cobrar-la després», argumenta.

No l’espanta aquesta feina encara que mai hagi treballat al camp. «Estava una mica nerviosa però ha anat bé. Com que ja treballava dreta a la recepció, estar dreta no em costa i tampoc ens hi fan estar massa», explica.

Experiència en crisi

Notícies relacionades

“La nostra missió és ser un referent en energia i medi ambient”

Les donacions de pares a fills sostenen la compra dels joves

També té experiència en crisi. «Tinc 37 anys i treballo des dels 19, així que ja vaig patir la crisi del 2010 i ara, aquesta», assumeix amb naturalitat. Però creu que la sortida ara serà molt més complicada. «Ha afectat tots els sectors; de la meva família, al meu pare, la meva mare i la meva germana els ha afectat un erto», explica.

A l’hotel ja li han dit que les perspectives en el sector són molt dolentes. «Ens han comentat que el més segur és que no obrim fins al setembre», apunta. Així que serà al camp tot el temps que pugui. «Tot el que em puguin allargar serà fantàstic», admet. Mai li ha faltat feina i ara, de moment, tampoc.