Ara la feina és al camp

En un mes, el coronavirus ho ha posat tot tan de cap per avall que, des del 7 d’abril, es pot treballar (al camp) i alhora cobrar l’’atur’, una cosa inconcebible fa unes setmanes. Pot ser que vagi per llarg perquè el Covid-19 ho paralitza gairebé tot, però no les estacions, i la fruita no es collirà sola ni les ovelles s’esquilaran les unes a les altres. Les ofertes de feina, més enllà d’altres feines essencials com personal sanitari o de supermercats, són ara gairebé exclusivament al camp i allà acudeixen aturats i estudiants, beneficiaris o no de l’inèdit decret que permet compaginar dos cobraments.

Si quan es va presentar, el ministre d’Agricultura, Luis Planas, va remarcar que es tractava d’una mesura «absolutament excepcional i extraordinària» amb data límit 30 de juny, ja s’ha anunciat que estudien «si fos necessari prolongar-ne l’aplicació».

Immigració necessària

El tancament de fronteres ha confirmat qui en bona mesura feia aquestes feines. Majoritàriament, quadrilles amb contractes en origen de jornalers estrangers, del nord de l’Àfrica, de l’Est d’Europa o de Sud-amèrica. Però minoritàriament també hi havia immigrants sense papers i/o sense contractes que ara no poden arribar als camps sense autorització que recolzi el seu moviment.

Des de l’Associació Agrària Joves Agricultors (Asaja) apunten que ells sempre han tingut clar que la immigració és una «solució molt necessària» (especialment amb la fórmula de contractes en origen) que els ajuda a tirar endavant les campanyes amb les feines que els espanyols no volen fer.

Es va contemplar per al decret una regularització exprés a l’estil de Portugal per a sol·licitants d’asil o de permís de treball però finalment es va limitar a la pròrroga de permisos que vencien durant l’estat d’alarma i a una autorització per a immigrants d’entre 18 i 21 anys amb residència però sense permís laboral.

Xifres i lletres

El decret estableix contracte escrit i cobrament per transferència de l’SMI però la lletra petita deixa fora aquells que han patit un erto per la pandèmia. Des del sector han demanat que es reconsideri perquè això augmentaria molt el nombre de candidats. Perquè si, segons el ministeri, fan falta entre 75.000 i 80.000 treballadors, Asaja posa el límit en 150.000 «perquè al camp comença ara la temporada alta».

Notícies relacionades

El Port adjudica a un gegant nipó la nova terminal de cotxes

La moderadora de continguts de Meta planeja un ero de 2.062 a la Torre Glòries

A la seva borsa hi ha més de 80.000 sol·licituds però apunten que la prohibició de passar d’una comunitat autònoma a una altra complica quadrar oferta i demanda. Aquesta és l’altra petició i posen l’exemple de la Vall de l’Ebre, on fan falta 50.000 jornalers per recollir la fruita d’os i no hi haurà tants candidats entre Aragó i Catalunya. Una cosa semblant passa amb l’all a la Manxa o les cireres a Extremadura o Alacant. I després vindran melons i síndries.

El pacte per convalidar al Congrés el Decret va incloure la seva tramitació com a projecte de llei, cosa que obre l’opció canvis via esmena. El que té mala solució és el pèl de les ovelles perquè no hi ha llicenciat, ‘collidor’ o estudiant que sàpiga esquilar si no ho ha fet abans.