La cuina canvia els hàbits de compra dels consumidors

La tendència venia d’abans, s’ha imposat amb el confinament pel coronavirus, i es mantindrà amb el desconfinament, el consumidor s’ha abocat a la compra de proximitat. El súper i la botiga de barri seran els grans guanyadors comercials d’aquesta crisi, que deixa per al futur alguns canvis d’hàbits en els consumidors. I la raó principal és que el consum s’ha desplaçat a la llar i les famílies prefereixen desplegar l’hàbit de cuinar i fer-ho d’acord amb un criteri de proximitat, tant als canals de distribució com als productes que es consumeixen. Així es posa de manifest en un estudi de l’Associació de Fabricants i Consumidors de la Distribució (Aecoc) que ha sigut presentat aquest dimecres.

«El consum de proximitat es reforça per l’actual situació. Ajudar la comunitat més pròxima és una de les raons que impulsa els consumidors a remarcar aquest hàbit. Saber que s’està ajudant la comunitat forma part dels nous valors dels consumidors. I això seguirà», ha comentat Rosario Pedrosa, gerent d’estratègia comercial i màrqueting de l’Aecoc. Aquestes expectatives se sustenten sobre paràmetres actuals que assenyalen, per exemple, que la despesa s’ha intensificat –el que es consumia abans fora de casa, ara es consumeix dins de casa–; que la ingesta de menjar és més freqüent, un 28% dels enquestats així ho afirmen; que la gran majoria de consultats han incrementat el temps que dediquen a cuinar «amb atenció», i que la cistella de la compra ha canviat substancialment la seva composició. Augmenta el producte de quilòmetre zero i cauen els plats preparats.

Això passa ara, però, ¿què passarà en el futur pròxim? El 46% dels enquestats consideren que els hàbits més saludables d’alimentació han de mantenir-se i es proposen perseverar en aquesta pràctica. Aquest percentatge es compara amb un 38%, que apuntaven la tendència en estudis anteriors.

Canals habituals

Aquesta pràctica es complementa amb un aprofundiment en l’ús dels canals habituals de distribució. El 78% dels preguntats afirmen que compren en un sol establiment. Allà el supermercat de barri s’imposa com a principal canal de distribució. Abans del confinament, el consumidor repartia la seva atenció entre tres i quatre punts de venda diferents al mes, «perquè tenien seleccionats productes concrets en aquestes botigues», ha comentat Pedrosa. «Ara s’intenta reduir al mínim l’ús d’establiments no habituals, entre altres raons, per por del contagi», agrega. I també es redueix la freqüència de compra. Es prioritza, per tant, la proximitat al preu. Un 74% dels enquestats comprarà a les botigues més pròximes.

Aquesta pràctica no vol dir que el consumidor no estigui mirant per la seva butxaca: un 79% dels enquestats es fixen en el preu dels articles i les promocions que realitzen els establiments a l’hora de prendre les decisions de compra. Així mateix una gran majoria dels consumidors (78%) ha incorporat una planificació més gran per omplir la cistella de la compra. L’elaboració de menús i aprovisionament del rebost estan darrere d’aquest augment de rigor previsor. No es tracta d’una pràctica temporal, vaticinen els enquestats. De fet, un significatiu percentatge afirma que després del desconfinament continuaran cuinant per poder portar la carmanyola a la feina, cosa que igualment requereix planificació.

La compra ‘online’

Notícies relacionades

“La nostra missió és ser un referent en energia i medi ambient”

Les donacions de pares a fills sostenen la compra dels joves

La compra a través d’internet s’ha convertit en un nou aliat dels consumidors en l’ordenament dels seus hàbits. Un 20% d’enquestats afirmen que el confinament els ha donat peu a iniciar-se en la compra a través d’internet. «L’increment és notable», afirma Pedrosa, tot i que cal recordar que l’avituallament ‘online’ representa en aquest moment poc més del 2% del total. Per contra, es redueix l’ús del ‘delivery’, l’entrega a domicili de menjar, una cosa que va unida al descens dels precuinats en la compra.

L’Aecoc, finalment, no entra en l’evolució dels preus dels productes d’alimentació, tot i que la percepció que hi ha en el sector és la d’un increment –per determinar– de molts productes. Tampoc quantifica fins a quin punt ha augmentat el pressupost familiar destinat a l’alimentació, tot i que concreta que «la despesa s’ha intensificat». I juntament amb l’increment del consum de productes més saludables es produeix una alça molt significativa d’aperitius, fruita seca i xocolata. «És el premi al confinament», valora Pedrosa.