'Ser transportista sempre ha sigut un ofici solitari, però ara molt més'

Dilluns, Óscar Baños va sortir a les cinc del matí des de Guardo (Palència) amb un camió carregat de galetes fins a Villarejo de Salvanés (entre Madrid i Tarancón), on va arribar a les 13 hores per descarregar el material. «Estic esperant que m’assignin la plataforma de càrrega», explica via telefònica aquest transportista, la seva professió és d’aquestes que no ha parat durant la crisi del coronavirus, són part necessària per garantir els subministraments sanitaris, alimentaris, però també per mantenir la cadena productiva de moltes altres activitats. 

Però el seu dia a dia sí que ha canviat. «Aquest ofici sempre ha sigut solitari, però ara ho és molt més», relata Baños. Entre els seus llargs trajectes, els camioners solen parar en bars de carretera, en altre temps lloc de descans on trobar un plat de menjar, un lloc en el qual arreglar-se o on coincidir amb un company i compartir una xerrada. «Ara pots estar al costat d’un company, però separat metre i mig i cada un a la seva cabina», lamenta. Molts d’aquests llocs de parada mantenen part dels seus serveis amb un restaurant tipus càtering després d’una trucada, però «sempre t’ho has de menjar a la teva cabina», insisteix.

La part del davant del camió s’ha convertit ara més que mai en el seu cau, fins i tot quan paren a dormir ho fan a la cabina. Una monòtona solitud a la qual tampoc acompanyen les vistes. «El paisatge és apocalíptic», explica. «Hi ha vegades que circules per carreteres sense cap trànsit, en autovies encara veus algun camió, però en les travessies de poble a poble no et creues ningú, és dantesc», afegeix.

Amb tot, la situació ha millorat molt per a aquests treballadors itinerants que pugen a 215.000 a tot Espanya, segons la Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies (CETM). La primera setmana es trobaven banys tancats o falta de mascaretes. El Ministeri de Transports va començar aquest dilluns a distribuir-les. «Era una cosa que reivindicàvem perquè eren necessàries, en algunes plataformes te les exigien i no hi havia manera de trobar-les», relata.  

Notícies relacionades

Una empleada d'un geriàtric: «Cada dia em pregunto si els tocava morir»

«Tornem a repartir llet a les cases, com els nostres pares»

Des d’aquesta setmana, els transportistes en poden recollir dues per vehicle a la seva oficina de Correus. «Segons la recomanació del correu electrònic que ens van enviar poden durar una setmana», explica. Però es queixa, com també fa la Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies (CETM), que la mesura més efectiva per evitar el contagi és respectar les distàncies de seguretat, segons les autoritats sanitàries, i reclamen que es prohibeixi que el conductor participi en les operacions de càrrega i descarrega.

La conversa amb Baños culmina i encara continua esperant que li assignin el moll per recarregar el seu vehicle. Els temps també han canviat, ara són molt més llargs: «La primera setmana després de començar l’estat d’alarma hi va haver bastant moviment, la segona setmana ja es va anar notant la caiguda i la passada –amb l’aturada de l’activitat productiva no essencial– la caiguda va ser gegant», explica.